El cel també plora.
I esdevé el reflex aqüós del meu jo trencat.
I les gèlides punxes de cada una de les seves llàgrimes esquincen el vestit que tot just havia estrenat.
Amb la il·lusió amb la que jo l?havia netejat i perfumat per celebrar la felicitat…
Les gotes rellisquen i filtren, i cada cop està més amarat.
I quan més amarat, més esforç per aconseguir desfer-me?n.
Com la bogeria que no planifica els canvis d?aquest temps, el fred m?ha agafat per sorpresa.
I encara el noto més endins.
I ningú m?abriga…
Assumeixo l?inevitable.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
felicitatas