SeXuS...NeXuS...PLeXuS

O... l'enigmàtica teranyina

10 d'octubre de 2006
General
2 comentaris

DeSaPaRiCió FReuDiaNa

He perdut el conill!!

Que fort! Ell (en Freud) que vivia tan bé en el mini-jardinet-test de 3 metres quadrats que hi ha al balcó del meu pis… I dilluns, la M. que va arribar abans al pis, li va a posar menjar, i no el troba… Després de buscar per tot el pis, hem deduit (no costava gaire arribar a aquesta conclusió…), que ha caigut al carrer, o potser algun lladre es va enfilar per a segrestar-lo i aviat rebrem una trucada solicitant un rescat, o potser va venir una àguila imperial i com en els reportatges de Rodríguez de la fuente se’l va endur cel enllà,… O qui sap? Potser no ha pogut suportar la idea de tenir-me lluny tant de temps i va decidir posar fi a la seva vida, just el cap de setmana que anava a visitar els pares…

Encara no me’n sé avenir…

Descansi en pau (sigui on sigui), Freud!

  1. casualitat? em sopta  aquest nivell de sincronicitat, perque  havi jo d’entrar en aquest bloc i llegir aquest missatge teu?.

    Be be, m’explico.

    Estava jo fen el trasllat de vivenda, quin dia tan pesat¡, portava hores vuidant el pis i carregant els mobles . Només eren dos persones¡. Be, suposo que això no t’ha d’interesar. El que volia dir-te es que carregant  amb el sofa   fins a la furgoneta vaig tindre un susto de collons. De cop  un projectil  va caure del cel al  mig del sofa. Vam deixar caure el sofa per la impresió i dona un pas enrera.

    Imaginat, teniem les cares desfigurades, els ulls desorbitats, la boca oberta com un tunel i la mirada fixada en aquella bola que havia caigut de no se on.

     ERA UN CONILL¡¡ em vaig mirar a la cara  amb l’altre carregador  i despres d’uns segons de paralisi vam esclatar a riure, no se ben be de que. Surrealista total.

    Ara, despres de llegir les teves notes , sento un cert descans. Fa dies que no puc dormir be, posa´t en el meu lloc¡.  Serà un senyal del cel, que em vol dir?, moltes preguntes sense respostes. La imaginació ha corregut  com no t’imagines, hem dona  vergonya dir-te tot el que he arrivat a pensar, fins i tot  vaig anar al psicoleg.

    Be , escolta’m . El teu Freud esta be, el tinc jo. Però passa que ara visc a Ucraina i es clar , queda una mica lluny  per tornalta’l.

    Buf, que descans, ara podre caminar pel carrer sense haver d’estar mirant cap al cel cada dos per tres .

    Be, doncs encantat. Que et vagi d’alló mes be.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!