POEMES DE VIAFORA

Konstandinos Kavafis (Alexandria (1863-1933)

és sens dubte el poeta del renaixement de la llengua grega moderna. En aquest poema, versió personal a partir de la traducció de Carles Riba, s’expressa el pessimisme de la vida, l’impossible retorn i el desig de començar de nou, com el pas del temps et va consumint un a un tots els somnis i només en deixa un lleuger record que es va difuminant poc a poc en el passat

LA CIUTAT

Has dit: Me n’aniré a una altra terra,

me n’aniré a una altra mar,

hi haurà una ciutat millor que aquesta,

però cada esforç és una sentència que et condemna

i el teu cos sembla un mort dins el llit

camí de la tomba.

Cap on sigui, pertot on mir

veig de la meva vida aquí les negres runes,

on he passat els anys

i m’he anat consumint lentament

Uns nous indrets no els trobaràs, no

no trobaràs altres mars.

I la ciutat, on tu vagis et seguirà.

Pels mateixos

carrers sempre trescaràs i en els mateixos indrets

envelliràs, i en aquestes mateixes

cases et sortiran els cabells blancs.

Vagis on vagis

sempre serà aquesta la ciutat on arribaràs.

Cap a uns altres llocs, no ho esperis,

no hi ha vaixell per a tu, no, no hi ha camí.

Tal com s’ha anat desfent la teva vida,

aquí, en aquest racó petit,

és tota la terra que has tengut per viure-la

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!