POEMES DE VIAFORA

Tambors a l’última besllum.

Les pedres fogueres

s’alçaran després en la foscor com un càntic

Abraçada a tu tota la nit

reviuràs els somnis

que un dia atraparen els guerrers

l’ocàs, el zenit i el nadir.

Vagaràs per un dens silenci sense fi

antigues veus que et reclamen

des de les profunditats del

temple secret i del misteri

sabedora de l’engany

la lenta onada que tot just arriba fins a tu on ets ara

i t’acaricia els peus

el despertar nu sobre un llit de fina arena

i antigues sirenes ara convertides en algues blaves

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!