POEMES DE VIAFORA

NU BAIXANT UNA ESCALA. Marcel Duchamp (1912)

foto: Wikipedia

ROSA DEL DESERT

Varen caldre segles perquè l’art s’alliberàs de la tirania del Renaixement: un sol punt de vista, un instant detingut en el temps. Finalment comprenguérem que l’art és en la forma i que el concepte el posam nosaltres, els espectadors.

La naturalesa treballa de manera lenta i constant, amb unes condicions adequades d’humitat i de sequera, converteix el guix, una matèria amorfa, en una amalgama de cristalls ovalats que nosaltres en deim rosa del desert.

NU BAIXANT UNA ESCALA

Pas a pas

escaló a escaló

s’hi endevina la carn lleugera quasi transparent

en onada expansiva, cascada creixent,

precipitació,

vaivé de natges

com en un miratge

ella desapareix i torna en la llum

baixant les escales

plena de misteri

sense res a sobre, només moviment

I nosaltres l’espiam rera el passamans

-un tremolor constant imprimeix les cuixes

i endevina els llavis-

l’aire oscil·lant canvia

com un terbolí ens agafa

sense un punt de fuga

on aferrar-nos

només per un instant

per deixar que les seves passes segueixin després.

I sense pausa, la darrera petjada,

cenyeix els seus moviments dins la mateixa forma.

Inspirat en: Kennedy X.J

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!