POEMES DE VIAFORA

POT-SER UN DIA QUALSEVOL

(I)

Perquè no et puc fer l’amor

fins a partir de les tres

d’aquest horabaixa malparit

i he vingut panteixant

-l’ascensor no arriba fins al teu pis-

són ficticis els escalons,

els passos lleugers, els segons,

les promeses…

(Tem el moment de tocar a la porta

i si hi haurà la Primavera de Vivaldi

sonant fluixet al teu tocadiscs)

els contrallums fugissers de les espelmes

-deu ser la mica de vent

que com un esperit adesiara torna

als espais que habitam-

i la Primavera de Vivaldi que

encara ressona fluixet dins la memòria

com una cosa estranya i familiar a l’hora.

A fora els besllums canviants de l’horabaixa

humit i fred

sobre els teulats i els edificis

de Ciutat als solsticis d’hivern

a l’hora en que tot és fingiment

com en un teatre,

les pauses menors, els alens continguts

els breus instants fluint

com en una somnolència

la metamorfosi en que ens atrapa

mentre ens anam submergint

com en un joc

subtil i íntim

oblidant qui som

sense escut, sense armes

No se com recórrer aquest breu espai

que m’arribi fins a tu.

Poeta del carrer

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!