Per Tutatis!

Jaime Hernandez
La Cúpula

Maggie és gairebé absent en aquesta última recopilació de Love and Rockets ja que Jaime Hernandez se centra a Hopey, l’amiga de tota la vida de Maggie, i en el seu exnuvi Ray. I, a més, un vast repartiment de secundaris: Grace, l’altre amic d’Hopey; Elmer, un electrificant autoprojecte de gangster; el de carrer i endurit doyle; la divertida Àngel de Tarzana; la madura però encara marxosa Terry, així com la misteriosa superheroïna Alarma.

En una de les dues principals línies argumentals, Ray persegueix a la perillosa i molesta Veu de granota, aspirant a actriu i perpetu desastre, per bars de mala mort, carrerons i convencions de comics… Sempre en espera d’una consumació última i inesperada. Mentre, en Dia a dia amb Hopey, Jaime demostra la seva mestria a l’hora de representar el pàlpit de la vida quotidiana al retrat de Hopey lluitant amb la seva nova feina i els amants que van i vénen. Una setmana més en la galopant educació d’Hopey Glass.

La educación de Hopey Glass és en realitat una peça més en el personal univers creat per Jaime Hernandez conjuntament amb el seu germà Gilbert. En concret, segueix la vida dels personatges desenvolupats a Locas pel primer dels dos i, en aquest sentit, és exactament el que hom es podia esperar d’un dels principals autors del còmic independent nordamericà. Així, hi trobem tres dels seus trets característics. Un és una narració estructurada en episodis curts amb freqüents canvis de perspectiva i aspecte, en forma d’això que sovint s’anomena mosaic pel fet que acaba conformant un conjunt harmònic. Altre és la mestria clàssica quant al dibuix, marcat per un estil que enllaça dues de les millors tradicions del medi, la realista i la caricaturesca, per conformar un estil alhora elegant i atractiu. I el tercer, evidentment, és la naturalitat que té per jugar amb el temps fent ús d’una narració gràfica amb recursos de caire clàssic però amb resultats absolutament moderns.

Efectivament, Jaime Hernandez sap emprar els recursos del còmic magistralment doncs compta ja amb molta experiència i això, com se sol dir, és un grau. Dona gust llegir cadascuna de les seves escenes, tot i que personalment sempre m’ha semblat que pot desconcertar un poc el conjunt. Potser pel fet que exigeix l’atenció del lector per tal de reconstruir els fets i adonar-se dels detalls, cosa a la que pocs autors ens tenen acostumats. En fi, un còmic de Jaime Hernandez, ni més ni menys i, per tant, no cal dir que recomanable.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!