Jordi Riera PujalEdicions Glénat De monumental podria qualificar-se la feina que ha enllestit Jordi Riera en aquest llibre. La seva intenció és la de recollir la producció de còmic en català arreu dels Països Catalans des de 1939 fins avui mateix, en els seus diversos formats. Això inclou tota mena de monogràfics, revistes, tires de
Chester BrownLa Cúpula Chester Brown és un autor contundent que ha abraçat el concepte de novel·la gràfica fins les últimes conseqüències. Això comporta no només un guió amb una certa profunditat i un estil adient que permeta desenvolupar-lo, sinó també una important dosi de reflexió. Aquesta està present en obres de caire més personal com
ComiCat informa: Dilluns vinent, dia 21 de novembre, a les 20:15, es presentarà a l’Antiga Audiència de Tarragona (plaça del Pallol, 3) la revista Kesse 45 dedicada a “El còmic a Tarragona”, editada pel Cercle d’Estudis Històrics i Socials “Guillem Oliver” del Camp de Tarragona. L’acte s’emmarca dins la celebració de la 4a Setmana del
Escric aquest apunt des del meu vell portàtil IBM Thinkpad, amb un procesador Intel Celeron i 256Mb de RAM, al qual tinc instal·lat Debian Squeeze. És l’actual versió estable d’aquest conegut “sistema operatiu universal” basat en GNU/Linux i realitzat per una comunitat mundial de desenvolupadors compromesos amb el programari lliure. Fins ara havia comprobat que
La meva ressenya de novel·la gràfica d’aquest mes per Le Monde Diplomatique en español (ja a la venda!) és de Quai D’Orsay, de Christophe Blain i Abel Lanzac.
Al número 213 de L’Accent imprès, en PDF o via web (ja disponible!), podeu llegir una ressenya meva del llibre de Jordi Riera “El còmic en català. Catàleg d’àlbums i publicacions (1939-2011)”.
Charles Berberian La Cúpula Aquest és un tebeo en la millor accepció que d’aquest terme (ben recuperable pel català) entenem a casa nostra, excepte pel fet evident que està dirigit a un públic adult. Amb això vull dir que té la suficient dosi d’ingeni i destresa artística com per ser entretingut, i que aquesta és
VV.AA. Dibbuks Una vegada més, l’art seqüencial dóna mostres de la seva vitalitat i de la seva llibertat creativa. Inserits en la societat i en els seus problemes, diversos són els títols apareguts recentment en relació al moviment 15-M, entre ells el que ara ens ocupa. De tota manera, cal dir que aquest llibre presenta
Fa uns dies que he actualitzat el meu sistema operatiu GNU/Linux Ubuntu a la nova versió 11.10. Doncs bé, el primer que crida l’atenció són les millores a l’escriptori gràfic per defecte que es va estrenar a l’anterior lliurament, anomenat Unity. I el segon que crida l’atenció és que aquest ja no és només l’escriptori
Àngel-O Brunet, Hugo Prades i Josep Lluís Zaragoza “Zar”Ajuntament de Tarragona “1811. El setge de Tarragona” es publica oportunament per recordar els fets ocorreguts a la ciutat durant la Guerra del Francès ara fa tot just dos-cents anys. Així, no només ens presenta un drama fruït de la invenció dels autors sinó que l’aprofita per
Jiro TaniguchiPonent Món “Cielos Radiantes” ens retorna el bo i millor del mestre Jiro Taniguchi, que trepitja de nou el terreny per on es mou millor. Es tracta d’una novel·la gràfica d’altíssim nivell i de forta càrrega emocional que té la desgràcia de tenir un títol incert i una coberta que indueix a la confusió
Al número 211 de L’Accent imprès, en PDF o via web (ja disponible!), podeu llegir una ressenya meva del còmic de gènere històric “1811. El setge de Tarragona”.
Alfonso Font, Juan Antonio de BlasEdicions Glénat Aquest és, i perdoneu-me l’expressió per tòpica, un àlbum amb llums i ombres. Les ombres venen de dues bandes. Primer, per pertànyer a una col·lecció on el fet d’estar ambientat a Catalunya serveix d’excusa per publicar qualsevol obra en català. Això no em sembla necessàriament malament però, com
La meva ressenya de novel·la gràfica d’aquest mes per Le Monde Diplomatique en español (ja a la venda!) és de Yes we camp!, una obra conjunta d’autores i autors diversos (no únicament de còmic!).
Carlos GiménezRandom House Mondadori “El miedo es ruin. Sella las bocas y mata la dignidad. A su sombra solo florece la cobardía.” A aquestes alçades trobe que deuria de ser innecessari recomanar una obra de Carlos Giménez però, igualment ho faré. I la raó és que “36-39. Malos Tiempos” m’ha semblat una de les seves