La meva crítica publicada en paper i formats digitals a L’Accent:L’art de volarAntonio Altarriba, KimEDT Que Paco Camarasa, cap d’Edicions de Ponent, apostés per un projecte com aquest en 2009 no va sorprendre ningú. Al cap i a la fi, sempre ha viscut al marge de les modes. Ara bé, que aconseguís un èxit de
antiX és un sistema operatiu GNU/Linux pensat per ordinadors obsolets capaç de funcionar amb només 64Mb de RAM (diuen). De fet, el tinc instal·lat al meu IBM Thinkpad Pentium M amb 256Mb de RAM i puc dir que va realment bé. La seva principal característica és que pot fer anar programari que altres distribucions lleugeres
A continuació podeu llegir la meva crítica de novel·la gràfica d’aquest mes per Le Monde Diplomatique en español, traduïda al català: ReportajesJoe SaccoRandom House Mondadori Quan el mestre Will Eisner proposava no només la possibilitat sinó fins i tot la conveniència d’un periodisme realitzat mitjançant el llenguatge del còmic, no li faltaven els somriures suspicaços
Sense haver-m’ho proposat, vaig trobar en una llibreria aquesta obra clàssica de la ciència ficció i, com que no l’havia llegida al seu moment, no em vaig resistir. I això és doblement estrany per la quantitat d’obres que he llegit del senyor Asimov i també pel fet que en aquell moment anava cercant altra mena
Quan hom fulleja aquesta novel·la gràfica, no pot evitar pensar que està davant d’un “tebeo” dels de tota la vida. El seu estil de dibuix, el seu colorit, la gestualitat dels seus personatges o el dinamisme que s’aprecia a primera vista així ens ho indica. I efectivament, la seva lectura i el to que s’aprecia
James Vance, Dan BurrNorma Editorial “Reyes disfrazados” és l’obra d’uns alumnes avantatjats del mestre Will Eisner, qui no només va teoritzar el concepte de novel·la gràfica tal com el coneixem ara, sinó que el va portar a la pràctica posant l’èmfasi en la gent corrent. Però, James Vance i Dan Burr no es van conformar
El pitjor que podem fer amb els clàssics és respectar-los, que en última instància és com tenir-los por, i en suma no llegir-los. És millor enfrontar-s’hi i si no li trobem el gust, deixar-los estar i poder dir amb coneixement de causa que no ens fan el pes. No és aquest el cas, evidentment. La
Xubuntu és una distribució del sistema operatiu GNU/Linux basada en Ubuntu. Tot i tenir el vist-i-plau de Canonical (l’empresa que desenvolupa l’Ubuntu), es tracta d’un projecte mantingut per una comunitat independent d’usuaris. El seu objectiu és oferir un sistema lleuger gràcies a l’ús de l’escriptori gràfic Xfce. Bé, si més no aquesta és la teoria
La meva ressenya de novel·la gràfica d’aquest mes a Le Monde Diplomatique en español és sobre Entretelas, de Rubén del Rincón.
Al número de Juliol de Le Monde Diplomatique en español publiquen un article meu sota el títol de “La novela gráfica y el mundo musulmán“. En aquest explore les dues vessants de la novel·la gràfica que ens permeten acostar-nos al món àrab i musulmà i tendir un pont per combatre els nostres prejudicis. Em referisc
S’ha mort Ray Bradbury, escriptor de capçalera de tot bon afeccionat no només a la ciència ficció sinó també a la bona literatura. La seva passió per les històries fantàstiques era només comparable amb la que sentia per l’escriptura (llegiu “El zen en el arte de escribir”) i aquesta només estava a l’alçada de la
La meva ressenya de novel·la gràfica d’aquest mes a Le Monde Diplomatique en español és de Por eso me llamo Giovanni, de Claudio Satassi.
Al número 227 de L’Accent podeu llegir una ressenya meva de l’edició de butxaa en català de “Persèpolis”, de Marjane Satrapi.
Puntualment, com cada sis mesos, es va alliberar la nova versió de la distribució que per molta gent és sinònim de GNU/Linux: Ubuntu. I com cada dos anys, es tracta d’una LTS (Long Term Suport) que gaudirà de manteniment durant cinc anys. De nou, no m’ha calgut fer res més que seguir les instruccions de
Al número d’aquesta quinzena del Periódico Diagonal (el 175) podeu llegir una ressenya meva de “Mister Wonderful”, de Daniel Clowes.