Per fi, a poc a poc, he pogut rellegir per complet el The Sandman recreat per Neil Gaiman, possiblement un dels còmics clau de la història d’aquest mitjà. I ho és pel fet d’haver aconseguit acostar milers de lectors adults cap a una obra amb pretensions literàries feta exclusivament per ells. Per una raó o
David LaphamPlaneta DeAgostini De nou David Lapham demostra que és tot un mestre de la novel·la gràfica negra. La seva solvència no és cap sorpresa després de Muder me dead o la seva obra cabdal Stray Bullets. Ara però, s’estrena amb el segell Vertigo de DC amb aquesta obra que li ha d’obrir moltes portes.
Mentre esperem l’estrena de l’única pel·lícula que s’ha fet mai de Hulk (potser creieu haver-ne vist altra però no, era un malson, igual que la quarta part d’Alien), podeu fer-li una ullada aquesta curiositat que he tobat al bloc de Jason Lutes: Hulk vist per James Kochalka MM M (sí, feu click per veure-ho en
Appollo, Li-AnPlaneta DeAgostini Aquesta deliciosa lectura que ens proposen Appollo i Li-An pren els esquemes del realisme màgic llatinoamericà i els empelta amb l’enfocament i l’estil del nou còmic francès. El protagonista és un cafre que retorna al seu país d’origen amb el seu germà de llet per fer-se càrrec de la casa colonial que
Feu click a sobre per ampliar[+informació i fons de pantalla]
Jean-Philippe StassenPlaneta DeAgostini Hi ha còmics que tan sols pel seu plantejament ja paguen la pena de llegir. Són tan pocs aquells que ens permeten tenir una visió africana que qualsevol aportació és benvinguda. Però, si a més l’obra en qüestió està feta pel senyor Jean-Philippe Stassen, sobren les raons per donar-li una oportunitat. I
Michael Moorkcock, Walter SimonsonPlaneta DeAgostiniElric, el personatge sorgit de les novel·les del propi Michael Moorcock, no ha estat fins ara un personatge amb sort en la seva vida a les vinyetes. I això que per les seves pàgines han passat autors tan solvents Roy Thomas o l’espectacular P. Craig Russell. En tot cas, potser això
Enrique VegasDolmenApuntant-se al carro revival que ha portat l’estrena de la nova pel·lícula d’Indiana Jones, l’autor de còmic més cabut presenta aquest Cabezón Jones. Per començar diré que l’humor em sembla una cosa molt personal però, en tot cas al meu entendre pense que no és el millor que ha fet aquest autor. Hi trobem
S’agafa una còmèdia típica farcida de la tòpica moral familiar americana (ja m’enteneu), se li aplica una realització psicodèlica i s’adoba amb un xic de Mario Kart i del Batman d’Adam West. I voilà! Speed Racer! Val a dir que a mi no me feia massa il·lusió anar a veure-la però un cop posat he
Paco AlcázarMondadori Ja era hora! Aquest autor sempre ha estat un dels meus predilectes de l’underground espanyol, i un dels pocs que no s’ha perdut en el forat negre de la il·lustració o de la novel·la gràfica benpensant. El seu terreny de joc des de fa un bon grapat d’anys han estat les revistes i
L’he trobada al bloc de Drawn & Quarterly aquí. Us la pegue igualment (evidentment està en anglès):[segueix]
Jiro Taniguchi, Natsuo SekikawaPonent Mon I amb aquest volum acaba per fi una de les novel·les gràfiques més impressionants del novè art. Sí, pot semblar un pèl exagerada l’expressió però no ho és tant si pensem en l’alçada de les pretensions i en l’excel·lència del resultat. Francament, em costa trobar referents al còmic occidental d’un