Per Tutatis!

El senyor David Cronemberg ho ha tornat
a fer. Amb el mateix esquema que l’anterior A history of violence,
però millor plantejada i realitzada, amb un gran domini del
ritme i capacitat de concisió. Eastern promises és
una pel·lícula d’aquelles que et té amb l’ai al
cor fins el final, que construeix un món on l’espectador sap
que allò més horrible pot passar i, a més, hi
passa. I no parle d’ensurts o escenes gore, que evidentment hi
són presents (no oblidem qui és el director!), sinó
d’explorar el costat fosc de l’ésser humà en un
retrobament amb el gènere negre molt encertat.

Allò
que més m’ha cridat l’atenció ha estat, igual com en
l’anterior film, ha estat el fet de mantenir-se dins els paràmetres
del cinema clàssic. El guió ens proposa
l’habitual aventura de l’heroi amb tots els seus elements, cosa que
no impedeix en cap moment la naturalització d’aquests que ens
fa entrar en el joc. És una característica de les bones
pel·lícules, i aquesta
n’és una, així com la capacitat de plantejar
qüestions a l’espectador. Però en fi, no deixa de
sorprendre per part d’un director que venia de fer Spider,
Existenz o Crash.

Per cert que els
actors estan tots bastant encertats. I ho dic pensant sobre tot en
Viggo Mortensen, que sempre m’ha sembla excessivament estàtic
i que de nou ha trobat un paper a la seva mesura. De segur que
l’esceneta de lluita a la sauna atraurà moltes admiradores i
admiradors. Essent maliciós, podria pensar que li tocava a ell
allò de fer rentable el producte. En aquest sentit un major
compromís de Naomi Watts no hagués estat sobrer,
llàstima. Bromes a banda, és un film d’allò més
recomanable com a mínim en versió original, que és
com l’he vist jo (avise, que ja sabem l’efecte que tenen alguns
doblatges).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!