Tot i els elogis de la crítica
més solvent, amb la mà al cor us he de dir que aquesta
pel·lícula no em sembla tan redona. El cas és
que em va agradar el seu plantejament, i supose que la idea és
que cadascú aporte significat, cosa que el film convida a fer
amb el seu mutisme. Però, personalment he de dir que no m’és
grat el joc del ?tu ja m’entens? que posa com a punt de partida
implícit el coneixement de la situació actual de la
Xina. Ja se sap que la censura acaba per conduir a aquest tipus de
llenguatge interlineat, però preferisc les pel·lícules
que es poden defendre partint de zero, si em permeteu l’idealisme.
Potser el problema és que la realització lenta i
críptica acaba per vèncer la capacitat suggestiva del
film, doncs l’espectador occidental no sol estar acostumat a
metàfores de tan llarg recorregut. Al marge de tot això,
?Naturaleza muerta? té també un valor documental
bastant interessant, doncs ens acosta una faceta d’aquest vell país
que normalment resta amagada. Comptat i debatut, és una
pel·lícula amb aspectes interessants que demana una
certa predisposició del espectador. Altrament us semblarà
d’allò més avorrida.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!