Una bona pel·lícula, i
molt entretinguda de veure (fins i tot s’arriba a passar por).
Agafant elements ben diversos de la millor ciència ficció,
amb referències clares que van des de 2001 fins Alien,
Dany Boyle i Álex Garland aconsegueixen de treure’n un estil
propi i, com sol dir-se, adaptat als nous temps.
Certament hi ha
elements criticables, com per exemple la realització
excessivament fragmentada i psicodèlica de les escenes
d’acció, o l’ús de freqüències a la banda
sonora. Però, en conjunt el film resulta bastant redó.
Això respon en part al fet que aconsegueix els objectius que
es planteja, els quals van d’un filosòfic abastable fins als
purament estètics, passant naturalment per un guió
enfocat a l’entreteniment que farà gaudir a fantacientòfils
i profans. Paga la pena.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!