SparkyLinux 3.0, sistema operatiu lleuger amb tot preparat

Alguna vegada he parlat dels sistemes operatius basats en gnu/linux que permeten tornar a fer útils ordinadors vells. Doncs bé, SparkyLinux és un dels que més ha cridat l’atenció darrerament, i el cert és que amb el lliurament de la versió 3.0 ha assolit un cert grau de maduresa.

Està basat en Debian “testing”, cosa que és positiva per dos motius. Primer, pel fet que Debian segueix essent un sistema operatiu autènticament lleuger. Els seus derivats segueixen funcionant acceptablement bé amb escriptoris gràfics lleugers amb poca memòria RAM; al contrari que els d’Ubuntu, com per exemple Lubuntu, que en la pràctica en requereix més del que diuen per funcionar amb fluïdesa. En segon lloc, basar-se en la branca “testing” de Debian també és bo per tal de poder gaudir de programari actualitzat, en contrast amb el que succeeix amb la branca “estable”, que és tan estable com estàtica.

A banda de tot això, SparkyLinux ofereix diverses versions segons siga la potència del nostre equip, que corresponen a diferents escriptoris. La més lleugera es lliura amb un Openbox completat amb diverses eines com i que hauria de funcionar a partir dels 256Mb de RAM. Però, igualment ens recomanen la versió principal, que incorpora LXDE com a escriptori principal, conjuntament amb el més efectista Enlightment. Si més no al meu IBM Thinkpad Celeron amb 256Mb de RAM ha anat bé. Però, per equips per sobre de 512Mb de RAM, també podem optar per la versió amb Mate. En tot cas, s’ha de dir que tots els escriptoris estan ben treballats per adaptar-los a la seva filosofia i estètica. Això, és clar, dins els marges d’una distribució menuda. En tot cas, també podem optar per altres escriptoris com Xfce, IceWm o Jwm, que estan disponibles als seus rebosts.

Altra de les virtuts d’SparkyLinux és la seva facilitat d’ús. Segurament no és la millor distribució per començar a fer servir GNU/Linux però potser sí una bona opció per començar a recuperar un ordinador vell si ja heu arribat a aquest punt. I això per dos raons. Primer, perquè al contrari que Debian, es lliura amb el firmware privatiu que lamentablement encara és necessari per garantir una bona detecció del maquinari. Així mateix, també s’inclouen per defecte paquets com el flash, rar-nonfree, etc, de manera que tot funcione des de bon començament. I a més, una notable col·lecció de programari útil, com per exemple, LibreOffice, Vlc, etc. La segona raó és la feina feta amb l’anomenat SparkyLinux Center, que és una mena aplicació gràfica que unifica les diferents configuracions del nostre sistema i ens permet de manejar-lo fàcilment.

Ara bé, SparkyLinux té un defecte per nosaltres, i és que no es pot instal·lar de partida en català. Això tampoc suposa un gran inconvenient si teniu un poc de pràctica però val a dir que és una llàstima atès que és freqüent que les distribucions de gnu/linux tinguen en compte la nostra llengua. En qualsevol cas, la solució és instal·lar-lo en espanyol (cosa recomanable pel tema del mapa del teclat, l’horari, etc), i després anar a les opcions de localització per obtenir una versió en català, tant del sistema operatiu com del programari en general.

Una vegada instal·lat, tinc la sensació que qualsevol persona amb una mínima competència (això que en diuen “informàtica a nivell usuari”) el podrà fer servir sense problemes, i no trobarà res a faltar per les tasques per les quals gairebé tothom fa servir un ordinador.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *