Ubuntu i Amazon, amistats perilloses

Darrerament hi ha hagut molt de rebombori al món del programari lliure arrel de l’alliberament de l’última versió de l’Ubuntu. La raó ha estat la introducció d’una funcionalitat que permet fer cerques a Amazon mitjançant el dash i que suposa l’enviament inadvertit d’informació de l’usuari a Canonical, l’empresa que fa l’Ubuntu. L’objectiu declarat és obtenir finançament però la mesura va ser molt criticada tant per la Free Software Foundation com per l’Electronic Frontier Foundation. Richard Stallman va arribar a qualificar-la de espia (spyware). Sens dubte, implementar aquesta mena de comportaments sota programari lliure és creuar una línia roja.

Que Ubuntu envie a Canonical qualsevol cosa que l’usuari escriu al dash és exactament el que fa anys que fan Microsoft, Apple, Adobe i la gran majoria d’empreses de programari privatiu. No discutiré ara si és ètic o no el patrocini d’Amazon però, s’ha de dir que moltes altres distribucions de GNU/Linux reben diners d’aquesta corporació mitjançant sistemes que no violen la intimitat de l’usuari. Per exemple, fent servir la barra de cerques del Firefox. Tal qual està concebut, el sistema de l’Ubuntu és totalment inacceptable.

Segons ells, això no és cap problema donat que es pot desactivar manualment. No obstant, és evident que esperen que la gent o bé no voldrà fer-ho o, pitjor, que simplement no sabrà com. I aquest és un paràmetre important donat que Ubuntu es dirigeix a un públic general amb coneixements informàtics bàsics i no necessàriament conscient dels seus drets com a usuari. Tot això, sumat a la manca d’una informació adient al respecte, constitueix un clar abús per part de Canonical.

Jo mateix si vaig decidir-me a fer servir un sistema operatiu GNU/Linux no va ser en primer lloc per cap raó ètica. Senzillament Mandriva, la distribució que vaig adoptar llavors, oferia més seguretat, estabilitat, facilitat d’ús, i cobria millor les meves necessitats que Windows XP, el qual tot just havia patit una hecatombe vírica. I a més, era gratuïta. Va ser després quan vaig interessar-me més per l’ètica que hi havia al darrere i pels principis del programari lliure, i als pocs anys vaig canviar a Ubuntu. A l’igual que la gran majoria d’usuaris, no sóc informàtic ni sé modificar el codi per més que ho permeta la llicència lliure.

Per això mateix he decidit migrar el meu sistema operatiu i les meves donacions a Linux Mint. Per usuaris acostumats a Ubuntu és l’opció més fàcil i no requereix de gaire aprenentatge extra. A més de no espiar-me, inclou de partida tot el programari restrictiu que em caldrà sí o sí (controladors, flash, java, còdecs multimèdia…), es distribueix amb dos escriptoris de caire clàssic molt amigables, i és igualment senzill de fer servir. Altra opció ben considerada per usuaris corrents sembla que és Mageia.

Ara mateix trobe que no hi ha cap raó ni per recomanar Ubuntu ni per suportar el seu espionatge. Gràcies al desenvolupament del programari lliure, tenim altres distribucions de GNU/Linux igualment vàlides i som ben lliures de triar-les. Exercim aquest dret i esperem que Canonical rectifique pel bé de tothom. En tot cas, val a dir que em sap greu per la bona feina que fa la gent d’Ubuntu.cat.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *