Per Tutatis!

1. Oblideu el llibre en tot excepte en un aspecte. No descobriré res si dic que la novel·la d’El Hobbit sempre ha estat una aventura menor, com una mena de pròleg d’El Senyor del Anells. Doncs bé, precisament aquesta és una virtut inesperada de cara a l’adaptació cinematogràfica. Menys èpica vol dir menys dificultat d’adaptació, més espai per la comèdia i la diversió pròpiament dita. Recordem que divertir-se vol dir apartar-se del camí, i si el camí és el llibre aquest film se n’aparta abastament. En tot cas, es tracta d’un material més apte pels límits d’un director com Peter Jackson i pels condicionants d’una superproducció del Hollywood actual.

2. Recordeu la trilogia cinematogràfica d’El senyor dels Anells. És clar que si ho feu potser no voldreu anar a veure aquesta primera part d’El Hobbit, és cert. A mi em va passar. Però si el destí us hi porta, acudireu amb una expectativa nul·la, i així amb aquest estat d’ànim podreu donar per suposades les errades, relaxar-vos i gaudir dels encerts d’una pel·lículeta que en el fons no deixa de ser entretinguda. De vegades us riureu d’ella i de vegades amb ella. Accepteu-ho i no li doneu més voltes al vostre cap culturalment dispers, que encara prendreu mal.

3. No la veieu en versió doblada a l’espanyol. La gent d’ordre veu el cinema en versió original, i més si és en anglès, la “llengua comú” que diria el mestre Tolkien. Això sí, per les valencianes que vulguen sentir-se normals durant 170 minuts us recomane acudir a veure-la en català al cinema Ocine Aqua. [+informació a Escola Valenciana]

4. Si no hi voleu anar, no hi aneu i prou, això no és cap film imprescindible per molt que xiscle la publicitat. Ni tan sols del gènere fantàstic. Ara bé, si sabeu posar el cervell en mode estalvi d’energia i voleu veure una pel·lícula divertida per fer alguna cosa i passar l’estona, us anirà com anell al dit (perdó, no he pogut estar-me de dir-ho!).