Lectures a L’Accent: “La comunidad” i “El retorn a la terra”

El retorn a la terra.
Manu Larcenet, Jean-Yves Ferri
Ed. Bang

La comunidad.
Hervé Tanquerelle, Yann Benoît
Ed. La Oveja Roja

“Me’n vaig al camp, viurem en harmonia entre conills!”. Això cantaven sorneguerament Els Catarres tot parlant d’un personatge que s’afartava de la ciutat i decidia tornar-se’n al poble per cercar la felicitat. De fet la idea no és nova, i dins la història recent de l’esquerra podem traçar els seus orígens fins el Maig del 68 francès. No van ser pocs els que, acabada la revolta, van ser prou conseqüents amb el seu ideari socialista, llibertari i ecologista com per mudar-se a una “comunitat” rural. D’això precisament parla la novel·la gràfica que ens ha fet arribar l’editorial franctiradora La Oveja Roja, que acaba de publicar la segona i darrera part de “La comunidad”.

Aquesta obra exposa el naixement, desenvolupament i desaparició de “La Minoterie”, una experiència de vida comunitària en la qual va participar l’autor. Ho fa a través d’una llarga entrevista novel·lada que l’apropa al gènere documental però que, gràcies a la tècnica del còmic, està farcida de tota mena de representacions i aproximacions diverses que ens faran somriure i entendre millor tots els aspectes.

En aquest sentit, val a dir que l’aproximació és d’allò més valenta i s’allunya del pamflet. S’exposen amb claredat tots els aspectes pràctics però també emotius des de la perspectiva que dóna el temps: la tensió entre l’idealisme i el pragmatisme, el conflictes entre l’individualisme i allò col·lectiu, o les dificultats que suposa emprendre un nou món sense haver-se deslliurat del tot dels esquemes mentals de l’anterior. La lectura, molt àgil, farcida d’anècdotes i amb un plantejament gràfic molt atractiu, és d’allò més recomanable.

I bé, de fet acaba gairebé en l’actualitat, on un altre autor pren el testimoni i posa de la seva pròpia experiència per construir una sèrie de tires còmiques. Parlem de “El retorn a la terra” de  Ferri i Larcenet, autor que hauríeu de conèixer per l’imprescindible “Los combates cotidianos”. En aquest cas, el plantejament individualista i irreflexiu del protagonista concorda amb el de l’esquerra desconcertada tan característica dels darrers anys a Europa.

L’obra, que duu publicats quatre volums en català i espanyol per l’editorial Bang, tracta d’un dibuixant de còmic i la seva parella que es muden a un xicotet poble tot fugint de la ciutat, per viure-hi i criar-ne els fills. La tria és més espontània que cap altra cosa però aquesta manca d’un plantejament ideològic no evita que sorgisquen les inevitables contradiccions entre el món rural idealitzat i el real. De fet aquesta és la principal font de comicitat, conjuntament amb la pròpia imaginació dels autors, que sovint aporta moments surrealistes. A la fi, la felicitat es mostra més fugissera del que semblaria, i això es reflecteix en una certa melangia que impregna l’obra. Fos com fos, a estones més bonic que graciós, aquest és també un còmic de lectura ben recomanable. Per cert, els primers números d’ambdues obres encara no s’han esgotat.

Publicat originalment a L’Accent.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *