Democràtic vs. popular. L’exemple del programari lliure

És difícil imaginar un món sense programari lliure. (…) Ni tan sols podria dir que l’ecosistema informàtic actual seria molt més semblant a Apple, perquè Apple no seria Apple sense el seu nucli BSD ni les múltiples utilitats lliures que es van incloure a l’OS-X.

Més bé imagine un món sense programari lliure com un escenari post-apocalíptic regit per tecnòcrates kafkians descendents de l’hegemonia d’IBM als anys 60. Per gastar un ordinador, hauríem d’emplenar un formulari, per triplicat.

El programari lliure és l’antítesi de tot això. És permissiu, és immediat i està a l’abast per tothom. Aquest moviment no centralitzat (…) ha democratitzat la tecnologia.

[Editorial de Graham Morrison a Linux Format #165]

Caldria aclarir que democràtic i popular no són termes sinònims, tot i no ser tampoc excloents. Democràtic és una mesura de qualitat, no de quantitat. Per exemple, podem dir que LibreOffice ha democratitzat l’ofimàtica atorgant drets als seus usuaris gràcies a les llicències de programari lliure; mentre que Apple únicament ha popularitzat les tauletes en vendre molts iPads a usuaris captius.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *