Linux Mint 13 Xfce: si funciona, no ho arregles

“Si funciona, no ho arregles”, aquesta és la màxima que segueix aplicant l’escriptori gràfic Xfce a la seva versió 4.10, de funcionament clàssic i frugal quant a necessitats de maquinari. I és una màxima que encaixa perfectament amb la filosofia acollidora del sistema operatiu Linux Mint, amb el qual forma una parella ideal a la vista del resultat d’aquest “Linux Mint 13 Xfce“. Val a dir que, tot i que Mate (hereu del Gnome 2) i Cinnamon són els escriptoris per defecte de la distribució, l’actual grau de maduresa i estabilitat de l’Xfce el converteixen en una alternativa perfectament equiparable, i així ho han entès a ca Mint.

Tot i que en principi Xfce estava pensat per sistemes antics o lleugers, el cert és que fa temps que és emprat per una base d’usuaris que el fan servir en equips moderns o potents. Fins ara això havia significat la inclusió per defecte de programes lleugers però, això s’ha acabat amb “Linux Mint 13 Xfce”, que inclou de fet el mateix paquet de programari que la versió regular. És a dir, Firefox, LibreOffice, Banshee, GIMP i un llarg etcètera. Això i l’habitual filosofia Mint de facilitar la vida de l’usuari en “mantenir-ho simple” i fer que “senzillament funcione”, expliquen la bona acollida que ha tingut entre els usuaris.

Les comparacions amb Xubuntu, la versió amb Xfce d’Ubuntu, són tan inevitables com evidents les seves diferències. Xubuntu segueix apostant pel concepte d’escriptori lleuger i es distribueix per tant amb programari lleuger. Això malgrat que al meu parer és dubtós que ara mateix cap sistema basat en Ubuntu puga ser considerat realment lleuger. D’altra banda, Xubuntu, al contrari que Linux Mint, no inclou per defecte suport per paquets privatius com Flash, Java, rar versió 3, reproducció de DVD comercial o còdecs multimèdia, sinó que s’han d’instal·lar a posteriori. Ara bé, al Mint potser trobarem a faltar coses com el núvol personal Ubuntu One o el Centre de Programari de l’Ubuntu.

En conjunt, s’ha de reconèixer que el resultat de “Linux Mint 13 Xfce” és notable, cosa que apreciareu si sou habituals d’aquest escriptori com jo. La nova versió 4.10 incorpora xicotetes però encertades millores, gens revolucionàries. Val a dir que la configuració per defecte al Mint és molt plana i d’estil Windows clàssic, cosa que podem solucionar molt fàcilment si no ens ve de gust. Això sí, tal i com és habitual en aquesta distribució de GNU/Linux, l’aspecte en general té més a veure amb el d’un Mac, net i polit. Així mateix, s’han inclòs peces clau de la comoditat del Mint, com són el seu propi Gestor de programari, el Gestor d’actualitzacions i el famós Mint Menú, que estranyament no ve instal·lat per defecte. Aquest últim funciona gràcies a que s’ha treballat la compatibilitat amb els applets del Mate, una molt bona idea, per cert.

Per últim, cal afegir que “Linux Mint 13 Xfce” és una versió LTS (Long Term Support), que garanteix manteniment per la delirant xifra de cinc anys, gairebé una era geològica a escala informàtica. També, que es pot fer servir en català des del mateix moment de la instal·lació i que tant el sistema com el rebost de programari està traduït a la nostra llengua. Per cert, un consell en aquest sentit: actualitzeu el sistema una vegada instal·lat, ja que és l’única manera d’obtenir bons resultats fins i tot si heu seguit amb èxit l’avís de “completar la traducció”.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *