Ubuntu 12.04, un pangolí precís al meu ordinador

Puntualment, com cada sis mesos, es va alliberar la nova versió de la distribució que per molta gent és sinònim de GNU/Linux: Ubuntu. I com cada dos anys, es tracta d’una LTS (Long Term Suport) que gaudirà de manteniment durant cinc anys. De nou, no m’ha calgut fer res més que seguir les instruccions de l’avís que em van aparèixer a la pantalla per actualitzar el meu ordinador. Bé, això i molta paciència ja que depenent dels paquets que tingues instal·lats, la velocitat de la connehttp://www.ubuntu.com/tour/en/xió i la congestió als servidors, la cosa pot allargar-se unes quantes hores… De fet sempre és més recomanable, tot i que menys còmode, fer una còpia de seguretat dels nostres arxius i instal·lar des de zero. Això sí, amb l’instal·lador de l’Ubuntu qualsevol persona amb coneixements bàsics d’informàtica serà capaç de fer-ho, fins i tot sense haver d’esborrar Windows.

Començaré dient que, tot i els dubtes que havia expressat en altre apunt, em sembla que he encertat en seguir fidel a Ubuntu. La recent versió 12.04 Precise Pangolin m’ha semblat estar molt polida quant a usabilitat, estabilitat i eficiència. Potser és que m’he acostumat però el cas és que l’escriptori Unity incorpora millores notables, sobre tot quant al dash, i és més configurable i ràpid. Això últim és important ja que als inicis tendia a consumir massa recursos, cosa que em va fer instal·lar l’entorn Xubuntu per aplicacions pesades. Ara però, Unity 2D, la versió sense acceleració gràfica que podem triar en entrar al sistema, està molt més polida i mostra un rendiment gairebé equivalent al meu equip. Altra novetat que segons sembla és molt útil és el HUD (Head Up Display), que permet escriure ordres directament sense necessitat de saber en quin menú o submenú del programa estan. La idea està bé però encara és una primera versió i jo personalment no la faig servir massa.

Amb aquest lliurament, trobe que Ubuntu es posa de nou a l’avantguarda no només dels sistemes operatius sinó dels entorns de treball integrats, per dir-ho així. He pogut veure com la interfície Unity, que va ser molt criticada pels antics usuaris, és molt intuïtiva i es mostra atractiva pels usuaris nous, que és tot just el que fa falta (caldrà veure la seva integració en televisions i telèfons mòbils). A més, al contrari que altres sistemes privatius, Ubuntu és productiu des del primer minut en incloure una bona oferta de programes com el paquet ofimàtic LibreOffice (compatible però millor que Microsoft Office) o el navegador Firefox. En tot cas, hi ha la possibilitat d’afegir-ne molts més amb un sol clic gràcies al Centre de Programari, que a banda d’oferir programari lliure i gratuït a l’estil tradicional de GNU/Linux, també funciona com a botiga. D’aquesta i de l’Ubuntu Music Store, integrat al reproductor de música Rhythmbox, sembla que estan traient uns bons diners necessaris per sostenir el projecte. A banda d’això, s’ha de destriar l’oferiment de 5 Gb gratuïts d’allotjament al núvol personal de l’Ubuntu One, integrat en el sistema i que serveix entre altres coses per fer còpies de seguretat. Tot siga dit, en relació amb això, sí que compartisc les crítiques que se n’han fet per vendre en formats i llicències privatives. És una falta de coherència evident.

Si us ja us agradava Unity, estareu contents amb Ubuntu 12.04, això està clar. Si no és així, us recomanaria que li feu una nova ullada. En tot cas, també hi ha l’opció d’instal·lar l’escriptori Gnome Shell, de recent actualització, inclòs als rebosts de l’Ubuntu. Tampoc no és una mala opció però, compte perquè demana un treball previ de configuració i afegit d’extensions que al meu entendre no el fa recomanable per usuaris novells. Si no us agrada cap d’aquests dos, hi ha l’opció del Xubuntu, la versió lleugera d’Ubuntu recomanable a partir de 512Mb de RAM. Aquesta segueix essent estable, ràpida, polida i de concepció clàssica dins la seva pròpia filosofia. Jo encara la tinc instal·lada i reconec que en sóc fan de la seva capacitat d’incorporar les capacitats d’Ubuntu en l’entorn de l’escriptori XFCE (no li manca detall!). Tot i això, la seva tria em sembla més una qüestió de gustos que no de recursos, vist com de bé funciona Unity 2D. Per cert, val a dir que per fi han corregit una errada ortogràfica que hi havia en l’opció “Atura” (on deia “Attura”), potser gràcies al meu suggeriment.

Si no us acontenta cap d’aquestes alternatives, sempre us quedarà l’etern derivat d’Ubuntu i principal alternativa: Linux Mint. En l’anterior versió oferia un Gnome Shell molt treballat a nivell pràctic i estètic però, ara en la darrera l’ha abandonat per retornar a l’escriptori clàssic de Gnome 2 gràcies a MATE, denominació sota la qual es manté viva la seva herència. Una jugada intel·ligent gràcies a la qual estic segur que molts dels usuaris de llarg recorregut, descontents amb els nous escriptoris, hauran vist la llum. Pura llibertat de programari en acció!

Per últim, no puc deixar de recordar-vos quatre coses. Primer, que ara per ara fer servir programari lliure com l’Ubuntu és la millor manera de viure plenament en català al món de la informàtica, gràcies a una activa comunitat en la nostra llengua. Segon, que més enllà de la voluntat d’excel·lència en el producte final, emprar programari lliure suposa una opció ètica que respecta la llibertat de l’usuari, encoratja la innovació, la col·laboració i el benefici per tothom. Tercer, a Ubuntu no hi ha virus, igual com a la resta de sistemes operatius GNU/Linux. I quart, és gratis! Per cert, no us perdeu la demostració on-line.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *