“The Avengers”, de Joss Whedon

No tenia gaire expectativa respecte de “The Avengers”, ho confese. Però, igualment tenia intenció d’anar al cinema a veure-la (en versió original), per gaudir-la en tot el seu esplendor friqui. I bé, i tant si en vaig gaudir! Com potser sabeu, mai he estat gaire afeccionat als super-herois, i menys a aquest grup inversemblant. Però, això no m’ha impedit passar-ho d’allò més bé amb pel·lícules recents com “X-Men First Class” o “Captain America”, i “The Avengers” no ha estat l’excepció.

Quant a Joss Whedon, ja sé que molts el tenen en un pedestal però, ara parlant seriosament, des de quan és tan bo? La seva pel·lícula no és només divertida sinó que està plantejada amb molta intel·ligència i, el que és més important, amb una prevalència d’allò pulp sobre allò pamfletari o realista. En altres paraules, això no és el “Superman” de Bryan Singer ni el “Batman” de Christopher Nolan (tot i que a mi sí que m’agrada!). Aquí l’entreteniment neix d’una ètica de l’espectacle, del conegut “sentit de la meravella”, i no tant de “la lluita entre el bé i el mal” o de plantejaments més profunds.

Aquests són herois que senzillament fan el que poden, cadascun amb els seus problemes i, per cert, una caracterització notable per un grup tan ampli. Per suposat, cal fer menció especial del gran Iron Man interpretat per Robert Downey Jr. així com de Hulk, més que res l’infogràfic. Ambdós eleven el to del film amb algunes escenes i gags absolutament memorables. I bé, per acabar-ho d’adobar tenim una controvertida Scarlett Johansson com a Black Widow que potser no sap córrer però que supera de llarg les expectatives com a actriu d’acció (ves, quin problema!).

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *