Lectures: El coche de Intisar

Nacho Casanova, Pedro Riera
Glénat

Tan desconegudes com llunyanes, les dones iemenites són el caldo de cultiu ideal per a tot tipus de prejudicis contra els quals aquest llibre pretén lluitar. I ho fa aprofitant el llenguatge directe del còmic però també mitjançant un procés de realització molt intel·ligent. El seu guionista és un europeu que, després de viure en aquest país i esforçar-se per entendre les seves regles socials, realitza un treball de síntesi a partir dels nombrosos testimonis de dones que hi pot anar recollint. Totes elles queden resumides en Intisar, personatge de ficció que les agrupa totes i dóna pas al que essencialment és una espècie de diari, gairebé un relat documental de costums.

Armada amb el seu cotxe i el seu ressentiment cap a una societat terriblement masclista, la protagonista tracta de sobreviure, treballar i conservar els seus principis i el seu amor propi a la vegada. No obstant això, el que objectivament podria haver donat peu a una novel·la gràfica de tints dramàtics, es converteix en un conjunt d’anècdotes carregades d’optimisme, i fins i tot de cert humor, fonamentades sobre la inequívoca voluntat lluitadora del personatge. Allunyat del fatalisme d’una Marjane Satrapi, qui va obrir el camí cap a aquest tipus de relats amb “Persèpolis” (disponible en català), “El coche de Intisar” s’atreveix a proposar una heroïna feminista, musulmana i treballadora que ens omple d’esperança.

Fora d’això, només queda reconèixer la discreta eficiència visual i l’excel·lent ritme amb què està executada aquesta novel·la gràfica, tant en l’aspecte visual com en el literari. I per completar un conjunt tan recomanable, l’edició inclou una sèrie d’apèndixs amb aclariments que de ben segur seran de molta utilitat per a la majoria de lectors.

Escrit originalment per a Le Monde Diplomatique en español (adaptat)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *