Breus: Dios en persona, El gusto del cloro, All Star Superman

Vet aquí un breu comentari de tres obres de les quals havia rebut recomanacions i que he llegit finalment. La primera és Dios en persona (Sins Entido), que m’ha semblat sorprenent i molt interessant, una novel·la gràfica que podríem denominar alhora de tesi i de farsa (en el sentit literari del terme). El seu guió treballat i ben fonamentat, la seva apel·lació a la intel·ligència del lector, així com el seu enfocament calidoscòpic encerten de ple. La figura del Creador, jutjada, digerida i assimilada per la nostra societat expressa molt més del que sembla sobre nosaltres mateixos. Humor de la millor classe.

Per al seva banda, El gusto del cloro (Diábolo), amb un guió poc més que esbossat, posa tot el pes en allò visual i sentimental. S’agafa al llenguatge del còmic, a la plàstica del dibuix, al color i l’anatomia humana, per transmetre sensacions que fan evolucionar una història d’amor curiosa. Una petita joia per amants de l’art seqüencial tal qual és.

I per fi, i en paràmetres totalment diferents, All Star Superman (Planeta DeAgostini), un volum recomanat abastament com l’obra mestra que li calia al personatge. No obstant això, a mi m’ha semblat un nou fangar auto-referencial només habitable per afeccionats de llarga trajectòria. És tan tendre, emotiu i bellament dibuixat com sovint absurd i radicalment pulp. En definitiva, que no és per lectors com jo, d’aquells que poden comptar amb els dits d’una mà les obres que han llegit de l’home d’acer, i que segurament només recorden amb estima aquelles que va signar Alan Moore.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *