Per Tutatis!

“Un altre còmic sobre la crisi?”, pensareu alguns. Doncs sí, encara que cabria una excepció i una notable diferència que ens haurien de cridar l’atenció sobre aquest petit llibre. L’excepció és que més que de còmic hauríem de parlar d’humorisme gràfic, antiquíssim gènere fronterer on El Roto s’ha destacat en els nostres dies. La seva particular mixtura d’humor negre amb reflexió política, social i fins i tot filosòfica, així com la seva contundent proposta gràfica, formen part d’un estil ben conegut.

Feta l’excepció, anem ara amb la notable diferència. Tot i la visió comercial de l’editor, aquells que sabem que la crisi no ve del 2007 sinó de molt abans, els qui vam patir i seguim patint l’atur, la precarietat i la despossessió, i pensem que el problema no és només de tipus econòmic, polític o ambiental sinó també moral, fa temps que seguim la pista d’aquest autor. La seva radicalitat resulta refrescant. Radicalitat en el sentit d’atendre a l’arrel dels problemes però també en el de portar a l’extrem aquesta dislocació que està en l’origen de l’humor, i significativament també en el de la lucidesa.

“Es trontollaven, però feien com que ballaven”, diu una de les seves vinyetes davant la postura inestable d’un simbòlic home amb aspecte de banquer. Una altra, cap al final, proclama: “Al carrer!, ens van dir. I això mateix vam fer “, mentre una multitud abarrota la plaça del Sol. Com a tot bon humorista, se li permet ser contundent i dir la veritat, cosa que pot arribar a contrastar prou amb la línia editorial del diari on es van publicar aquestes vinyetes. En tot cas, sens dubte val la pena recollir-les a aquesta mena de llibres per posar-les en valor i que no es perden en l’oblit.