En tot cas, una vegada més tinc la sensació que es trien els còmics que s’editaran en català atenent al seu contingut i no a la seva qualitat. Compte, aquesta és una novel·la gràfica amb moltes virtuts, en especial pels paràmetres de la tradició europea. Però, hom no pot deixar de sospitar que si no hagués estat ambientat al cap-i-casal principatí potser no s’hagués editat en català. El fet és que molts podrien dir que Vittorio Giardino té títols de més qualitat, els quals esperem que es publiquen també en català si aquest que ara ens ocupa té una bona acollida.

Quant a l’obra en si, gira al voltant d’una trama detectivesca. En concret, el cas és que una muller desesperada li encomana a Max Fridman de trobar el seu marit, amic també del protagonista, del qual fa temps que no se sap res. Tot això és aprofitat per l’autor per presentar-nos tota la variada fauna de personatges que voltaven la ciutat a les acaballes de la guerra d’Espanya.

Certament, la seva documentació en tots els aspectes és aclaparadora, especialment en l’apartat gràfic, essent un dels punts forts de l’obra. Talment com si l’autor hi hagués viscut. També ho és un dibuix consistent que es diria que té una intenció pictòrica a cada vinyeta. Però, tot això no amaga que el desenvolupament del guió s’allarga innecessàriament i que els tombs del protagonista cabrien en un sol àlbum perfectament si no fos per la voluntat de l’autor de fer turisme històric. Res a criticar d’aquesta decisió, és qüestió de gustos. Personalment, tres episodis per trobar un amic perdut em semblen massa quan hom veu que la investigació no avança gairebé gens.

En conjunt, la lectura m’ha semblat entretinguda però res més, i definitivament l’estructura de gènere detectivesc no m’ha acabat d’atreure. En tot cas, si sou més proclius a aquesta mena d’històries difícilment trobareu oportunitat millor que en aquest recull. Alhora, també podreu adquirir un exemplar editat en català que fa autèntic goig de veure al prestatge.