L’aposta pel decreixement de Serge Latouche

La apuesta por el decrecimiento. ¿Cómo salir del imaginario dominante?
Serge Latouche
Icaria Editorial

Ja deia l’autor del “Petit tractat del decreixement seré” que aquell era un opuscle amb intenció pamfletària, i que si algú volia aprofundir més en la qüestió o, si més no, en la seva visió de la qüestió, havia de llegir aquest llibre. I això és just el que he fet. Efectivament, la contundència de l’anàlisi i de les propostes de Latouche poden fàcilment provocar el refús en el lector gairebé per un mecanisme de defensa psicològica. Són molts els valors de la nostra societat que es veuen atacats en la seva crítica al creixement i hom reconeix fàcilment els signes de l’addicció al mateix que denuncia.

Així, tot i que el “Petit tractat…” està abastament argumentat, trobe que la lectura de “La apuesta…” resulta definitivament més enriquidora. En aquest segon es desenvolupen tots els temes amb major profunditat, millor raonament, moltes més dades i referències bibliogràfiques d’altres autors, i el resultat d’aquesta major comprensió deixa en el lector la sensació alliberadora que aporten les respostes en positiu. Resulta especialment interessant com és capaç de lligar en l’horitzó del decreixement la solució a les diferents crisis que patim: econòmica, ambiental, energètica, democràtica, alimentària… I em sembla també molt intel·ligent la seva falta de dogmatisme etnocentrista, ja que tot i parlar de problemes molt concrets, no s’ofereixen solucions rígides i uniformes per tothom arreu del món sinó més aviat directrius per orientar-les. No obstant, són els pobles occidentals el que ens veiem més directament al·ludits, per raons obvies.

L’òptica del decreixement ofereix com cap altra la coherència i radicalitat (en el sentit d’anar a l’arrel del problemes) que ens cal aquí i ara per transformar una esquerra política i social que s’ofega en el mar del pensament únic. I això és especialment urgent quan cal fer front a una dreta amarada de totalitarisme financer que ens duu a la catàstrofe amb el dogma d’un creixement continu que no és sinó una escalada en la depredació ambiental i humana.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *