Per Tutatis!

Crec que bona part dels afeccionats a Conan estem d’acord en que la primera pel·lícula del bàrbar no és una bona adaptació del personatge. Aquell Schwarzenegger brutal i lacònic distava molt del que havíem pogut llegir als llibres i còmics. No obstant, l’acord també és extens en concloure que, a despit d’una producció propera a la sèrie B, es tracta d’un gran film les virtuts del qual s’han revalorat amb els anys.

Doncs bé, l’esperança que alguns teníem era que la nova recreació cinematogràfica fos, si no una gran pel·lícula, sí al menys una adaptació decent. No era massa demanar però, la realitat és que ni una cosa ni altra. Aquest nou Conan diria que únicament ha estat encertat en un repartiment que podria haver donat molt més de si, i potser en algun que altre diàleg com aquell que fixa l’ateisme del personatge. Quant a la resta, és tan i tan dolenta, tan ridícula i tan destralera que senzillament fa riure. No entraré en detalls. Només us diré que l’únic bo que en traureu del seu visionat és poder comentar després els seus despropòsits, si pot ser amb una cervesa ben fresqueta a la mà. Crom, quina llàstima!