Per Tutatis!

La tercera reedició d’aquesta obra de Charles Burns demostra fins a quin punt es tracta d’un autor clau en la renovació que ha portat l’art seqüencial a acostar-se cada dia més al públic adult. Una relectura ens confirma de seguida que, efectivament, estem davant un clàssic. I ho dic en més d’un sentit.

El primer, més evident, és la distància que ja es fa notar entre el seu estil, que podríem qualificar d’underground madur, i l’actual consens al voltant del que és una novel·la gràfica. Burns juga aquí a la provocació moral en el guió i a la visual en el dibuix, i els seus referents són la cultura popular i el pulp enfocat des de l’humor negre. Tot i així, ja es mou en uns paràmetres que avancen el que vindria més tard. Parle de Black Hole, on la seva capacitat d’evocació artística i la voluntat de transcendència literària arribarien al grau d’excel·lència pròpia de les obres mestres. Però, a diferència d’aquesta última, per sobre de tot hi ha aquí una clara vocació lúdica.

En altre sentit, no menys important, Skin Deep és un veritable clàssic per la seva resistència al pas del temps. Els tres relats que lleugerament lligats inclou aquest àlbum resulten encara avui tan encisadors com francament divertits. Ho són tant el romàntic Dog Boy com el hitchcockià Marriage made in Hell que tanca la trilogia però, especialment, Burn Again, una delirant faula sobre la religió que hauria de ser lectura obligada a totes les aules de catequesi.

I parlant de fe, i per ser honest, he de dir que va ser amb còmics com aquest que em vaig convertir al nové art. Per tant, confesse que em costa abstreure’m a tot això i donar una opinió objectiva. D’altra banda, també és cert que no sempre les relectures em resulten satisfactòries, i que aquesta ha passat l’examen amb bona nota. Per això em reconforta veure que, en certa mesura, l’última i inacabada obra de Burns, X’ed out, retorna al bo i millor dels plantejaments d’aquest Skin Deep. En fi, que hi sucareu pa, i més amb aquesta edició.