Per Tutatis!

“De què tracta aquest, còmic?”, em preguntava un amic tot just després de comprar-lo. Perplex, li vaig respondre: “I jo què sé, és de Christophe Blain”. Doncs efectivament, després d’haver-lo llegit he de dir que és això mateix. En teoria segueix els passos d’un personatge que entra a formar part, com a expert en llenguatge, del gabinet d’un ministre francés conegut per les seves excentricitats. Qui és o deixa de ser és ben igual, ja que segurament no és gaire conegut a la vessant sud dels Pirineus d’aquest llarg país nostre (però vaja, que és Dominique de Villepin). La seva versió en còmic és, en tot cas, ben còmica, i sembla anar com anell al dit a l’estil de Blain. Aquest, com de costum, s’ho porta tot al seu terreny sense miraments. D’això hi ha qui en diu, sorprenentment, “renovar els gèneres”.

El ministre és una veritable força de la natura, una mena de Conan el Bàrbar de la política (del politiqueig més bé), un venedor de fum, un encantador de serps amb dos reconeguts atributs del poder: la retòrica i els nassos i les mans grans. El protagonista, a qui encarreguen els discursos, fa el que pot i va suportant la bogeria d’aquesta mena de gent. La seva estupefacció aporta el contrast necessari per l’humor dintre d’un esquema que en aquest sentit resulta ben clàssic. De tota manera, com de costum, a banda del ritme endimoniat del guió, allò que fa d’aquest àlbum una delícia és de nou el dibuix. La coneguda plasticitat de Blain, el seu dibuix tan poderós, lliure i expressiu, les seves solucions visuals i el seu bon ofici com a narrador gràfic, fan d’aquesta lectura un veritable plaer.

I ja dic, al final el tema és ben igual. Sí, hi ha certa crítica als polítics professionals si es vol veure però, no van per aquí els trets. Podria haver estat un banquer o un directiu d’una empresa transnacional. Bé, ara que hi pense, el fet que coste diferenciar-los ja ens deuria fer entendre de quina mena de persones parlem. Fos com fos, els amants de la novel·la gràfica tenim un nou motiu per seguir adorant un Christophe Blain que aquesta vegada s’ha deixat ajudar al guió. Ara falta que es digne a acabar les altres obres que té per concloure, que no en són tantes. Quant a aquesta, sembla que clourà al segon volum.