Per Tutatis!

Tenint en compte allò que havia llegit a “Fills del 80” i el contingut del curtmetratge que es va fer per acompanyar aquest còmic, l’expectativa que tenia sobre “Españistán” he de dir que era un altra. D’una banda, no es tracta d’un recull de vinyetes d’humor gràfic sinó d’una història relligada amb un fil argumental. Això sol dotar l’obra de major capacitat de profunditat a canvi de renunciar a una major densitat d’acudits però, no és el cas d’Aleix Saló. Ell es resisteix a aquesta tendència i deixa esbossada la història i els personatges per centrar-se en les situacions còmiques.

D’altra banda, tampoc es tracta d’una lliçó d’economia de barra (de bar) com la que practiquen adeptes al sistema com Leopoldo Abadía, tan de moda darrerament i en la qual podríem emmarcar el curtmetratge d’animació fet per l’autor (amb la notable diferència que Saló cerca l’humor i no l’alliçonament). Al contrari, el còmic evita aquesta visió simplista i prefereix centrar-se en la sàtira d’un país (un Estat, en diguem alguns) que costa prendre’s seriosament.

Per fer-ho es recorre a una mena de paràbola amb tot d’influències “culturalment disperses”, principalment “El senyor dels Anells” de J.R.R. Tolkien. Així, el protagonista, haurà de recórrer el país en viatge èpic per desfer-se de la seva hipoteca, al llarg del qual coneixerà tot tipus de personatges i situacions còmiques. Fos com fos, el resultat no sembla estar a l’altura de la seva anterior obra, en part per allò que he explicat sobre l’enorme expectativa que en tenia. Si a “Fills dels 80”, Saló es movia còmodament en l’element de la tira de premsa, aquí opta per experimentar amb un format d’història on no és tan expert. Compte, això no vol dir que “Españistan” siga dolent, ans al contrari. No és tan rodona però, es tracta d’una lectura francament divertida amb un bon grapat de moments que de tan enginyosos ens faran riure obertament. I sí, ja sé que les comparacions són odioses.

En tot cas, s’ha d’admetre la maduresa i solidesa de l’estil gràfic d’Aleix Saló, amb una vessant còmica innegable. I, per suposat, s’ha d’aplaudir la valentia de voler evolucionar així i la voluntat de seguir implicant-se en la crítica social. Són dues qualitats de les que no anem sobrats a casa nostra. Amb tot, estem davant d’una obra que es situa en l’òrbita del “tebeo”, d’allò apte per tots els públics, siguen lectors habituals de còmic o no, facturat amb molt d’ofici i que de segur és capaç de fer-nos passar una bona estona. Benvinguda siga.