Per Tutatis!
Novel·la gràfica i cultura dispersa
desmesura de les bones paraules i els diversos premis que ha rebut
aquesta novel·la gràfica per part de la crítica espanyola potser han
despertat un cert recel entre alguns de vosaltres. No és la primera vegada que
cert espanyolisme inconscient es manifesta en aquestes qüestions com ho
podria fer amb una victòria de “la roja”. I més si tenim en compte que
parlem d’un mitjà d’expressió que, tot i els notables avenços dels
últims anys, no compta ara mateix a l’Estat Espanyol amb el
reconeixement social que té, per exemple, a l’Estat Francès. Però, el
cert és que Paco Roca, continuador d’aquella nissaga de comicaires
valencians, ha estat capaç de tenir bona acollida de públic i crítica a
banda i banda dels Pirineus. Per alguna cosa serà!
L’obra
que ens ocupa ara, no obstant, serà més ben entesa a la vessant sud,
atès que tracta d’un episodi tan singular com significatiu en la
Història del còmic. Parlem de la revista “Tio Vivo”, aventura editorial
que van protagonitzar els dibuixants més importants de la llavors
omnipotent Bruguera: Carlos Conti, Guillermo Cifré, Josep Escobar,
Eugenio Giner i José Peñarroya. Amb la Barcelona de la repressió
franquista com a teló de fons, aquesta novel·la gràfica ens fa entrar en
contacte amb valors que potser sonaran estranys als lectors dels
nostres dies. Els autors dels anomenats tebeos es consideraven
senzillament obrers, i és des de la seva consciència de classe que van
decidir emprendre una experiència d’autogestió. En aquest sentit, els
drets d’autor es reclamaven com a eina d’emancipació front a la tirania
de l’editor, i no com a excusa per d’aquest últim per espoliar els
ciutadans com ocorre ara. Per suposat, tots ells gaudien d’incloure
crítica social en les seves històries i, de fet, algun va arribar a
estar a la presó per les seves idees.
tota manera, s’ha de reconèixer que aquest és més un còmic sentimental
que de combat, que mira aquella època difícil amb una certa melangia.
Com afirma el mateix Paco Roca, “els tebeos de l’Editorial Bruguera són
els que em van fer començar a estimar els còmics i, com molts de la meva
generació, de les anteriors i de les posteriors, vaig créixer amb tots
els seus personatges; Capitán Trueno, Mortadelo, Zipi y Zape,
Anacleto… Des de petit em preguntava què hi havia al darrere, com eren
els seus creadors, com treballaven i com era aquella editorial”. Des
d’aquesta perspectiva, l’”Hivern del dibuixant” es converteix en un cant
a tota aquella generació fet des de l’estima i el respecte a partir
d’una extensa documentació. Tot això es tradueix en la que sens dubte és
la millor obra de l’autor. La cura que ha tingut amb els personatges,
els diàlegs, el ritme i estructura del guió o l’us magistral dels
recursos de la narració gràfica, tot es conjumina per endinsar-nos en
una lectura apassionant. A sobre, en un acte de justícia poètica, ara
podem gaudir-la en català gràcies a l’edició feta per Astiberri. En
altres paraules: llegiu-la!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!