Inside Job, de Charles Ferguson

Si heu estat més o menys assabentats del que realment va ocórrer a la crisis financera que va explotar el 2008, de quins van ser els responsables i de com es va desenvolupar, llavors potser no us cal veure aquest film. Però, sospite que molta que gent que creu estar ben informada es sorprendrà en veure aquest documental que, d’altra banda, haurien d’emetre per televisió a hora de màxima audiència.

Entretingut a l’estil americà però, sense la vena lacrimògena dels de Michael Moore, Inside Job és capaç de deixar les coses ben clares sense esgotar el públic. Això ho fa mitjançant explicacions gràfiques i, sobre tot, amb unes impagables entrevistes que sovint arriben a violentar uns personatges que no estan acostumats a escoltar coses com “això que m’estàs dient és clarament una mentida”.

La conclusió del film, el més esfereïdor de tot, és que els responsables de la crisi financera i econòmica estan encara al poder, i que per tant les suposades solucions que patim i patirem són obra seva. En aquest sentit, quant als Estat Units, la traïció feta per Obama tenint en compte allò que va prometre és notable. I per suposat, podem sobreentendre que equivalent a la feta pel seu governador provincial a l’Estat Español, Rodríguez Zapatero.

Altra qüestió, més de fons, és si la tesi defensada en última instància per la pel·l?cula és encertada. Aquesta és que hi ha un problema de delinqüència financera, de joc brut i d’estafa generalitzada. Però, la pregunta que jo em faig, i no només jo, és si aquesta delinqüència no és intrínseca a un capitalisme basat en la mundialització dels mercats financers desregulats, a l’anomenada globalització. O dit d’una altra manera, què podem esperar d’un sistema dissenyat per gent que sabem que són uns lladres?

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *