Down the klassische Werbung — wiederholt sagen, das Wort Winter, geben Sie sich auf eine Moncler gesagt, ist glücklich. Sie können nicht das Glück? Philippinen Schwester moncler daunenjacke Fan Ye, eine kleine Demonstration der S-Welle brach Schauspielerin kostenlos für die Öffentlichkeit von der Reality-Show , mehr tun, als zehntausend Blumen Wein seltsamen grünen Jacken nicht ausverkauft! In dieser Saison Moncler, um den Ton “für das Leben der Stadt”, ein Stampfen großer Bruder, das gesamte Design unterliegen feine Linie, Material “Gewicht”, in Farbe zu verringern sind, süße chinesische Stilelemente trat auch das Lager unten , so Bild moncler damen verfeinert die verführerische Wärme Herbst und Winter. decrittazioneAbbasso der Trend zu kleinen entlasten “Compact” ist der Winter in Worte! Scan beliebten T-Station, LV, V ERSAC all rief der Versuchung, die Uniform eines kleinen Hotpants tragen, M iu ium Mädchen Prada40 komplexen Gumo Deng, moncler weste Abschnitt Wickelrock fast bis zum Nabel ausgesetzt tiefe V, D ior mehr übertrieben, mit Winterkleidung großen hellsichtige Mut zu gehen, in eine Decke pro-Knödel eingewickelt verlassen peinlich zu gehen! Unten ging die Belastung!
Per Tutatis!
Novel·la gràfica i cultura dispersa
Si heu estat més o menys assabentats del que realment va ocórrer a la crisis financera que va explotar el 2008, de quins van ser els responsables i de com es va desenvolupar, llavors potser no us cal veure aquest film. Però, sospite que molta que gent que creu estar ben informada es sorprendrà en veure aquest documental que, d’altra banda, haurien d’emetre per televisió a hora de màxima audiència.
Entretingut a l’estil americà però, sense la vena lacrimògena dels de Michael Moore, Inside Job és capaç de deixar les coses ben clares sense esgotar el públic. Això ho fa mitjançant explicacions gràfiques i, sobre tot, amb unes impagables entrevistes que sovint arriben a violentar uns personatges que no estan acostumats a escoltar coses com “això que m’estàs dient és clarament una mentida”.
La conclusió del film, el més esfereïdor de tot, és que els responsables de la crisi financera i econòmica estan encara al poder, i que per tant les suposades solucions que patim i patirem són obra seva. En aquest sentit, quant als Estat Units, la traïció feta per Obama tenint en compte allò que va prometre és notable. I per suposat, podem sobreentendre que equivalent a la feta pel seu governador provincial a l’Estat Español, Rodríguez Zapatero.
Altra qüestió, més de fons, és si la tesi defensada en última instància per la pel·l?cula és encertada. Aquesta és que hi ha un problema de delinqüència financera, de joc brut i d’estafa generalitzada. Però, la pregunta que jo em faig, i no només jo, és si aquesta delinqüència no és intrínseca a un capitalisme basat en la mundialització dels mercats financers desregulats, a l’anomenada globalització. O dit d’una altra manera, què podem esperar d’un sistema dissenyat per gent que sabem que són uns lladres?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!