Moon, de Duncan Jones

Els té ben posats aquest Duncan Jones, no sé si li ve de família o com. Mireu, la pel·lícula us podrà agradar més o menys però, dic jo, quantes estrenes de veritable i autèntica ciència ficció podem veure al llarg d’un any? Em sobren dits en una sola mà per contar-les, i aquesta n’és una. Que sí, que està farcida de referències cinèfiles i del gènere (2001, Solaris, Atmosfera Zero… i fins i tot l’ombra de Philip K. Dick en roba de batalla!), que potser té algunes torpeses de guió o li falta intensitat en certs moments tenint en compte el que ens està contant. Tot això és cert però, no tinc ganes de carregar les tintes contra un valent que és capaç d’agafar el gènere per les banyes i no només per la part lúdica. Aquí hi ha fons i això és de respectar.

Al senyor Duncan Jones li falta molt de rodatge (literalment) però li sobra molta gossadia, així que li haurem de seguir la pista, que la primera cosa se soluciona amb temps i de covards mai no se n’ha escrit res (diuen). Per cert, especialment destriable m’ha semblat la direcció artística. De fet, jo diria que magistral, i també molt agossarada pels temps que corren. En conclusió, aplaudiments pels neòfits i un dolç “progressa adequadament” pels irreductibles del gènere. En altres paraules, hi ha tant poc on triar en aquest camp que pagarà la pena d’anar a veure-la. I és clar, si ha guanyat a Sitges alguna cosa deu tenir…

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *