Per Tutatis!

Novel·la gràfica i cultura dispersa

4 d'octubre de 2009
2 comentaris

Inglorious Basterds, de Quentin Tarantino

Quarta pel·lícula de Tarantino que no m’acaba de fer el pes, i em sembla que ja en porte prou. La trobe fluixa es mire per on es mire. A les dues de Kill Bill encara podíem trobar coses interessants de guió i direcció, tot i que en conjunt em van decebre. Death Proof era gairebé una anècdota però com a mínim tenia bones escenes d’acció i persecucions a la part final. Amb Inglorious Basterds, en canvi, res de res, no hi ha per on agafar-la. Sembla dirigida per un mal imitador de Tarantino, tal és la impressió que m’ha donat. Molta salvatjada i diàlegs que s’allarguen fins l’agonia en un guió d’allò més absurd i de forment ni un gra.

És curiós com aquest director que va començar fent homenatges al gènere de la sèrie B (i Z) ha acabant fent exactament això, pel·lícules de sèrie B (i no dic Z per una senzilla raó pressupostària). El meu consell és que la deixeu córrer si heu de pagar per ella, us assegure que no val el que costa ara mateix una entrada de cinema.

  1. Hala!, que a Tarantino li tenen que estar xiulant encara les orelles…

    No he vist la peli, però amb les Kill Bill per a mi Tarantino ja estava acabat (em vaig avorrir prou, sobretot en la 2). De fet no vaig veure l’anterior i encara menys esta, pel que dius.

    Au!, fins una altra

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!