Chào ông Viêt Nam

És difícil d’entendre com després de tantes guerres i destrucció, encara avui podem veure una natura supervivient en aquest país.Milers d’anys enrere la vegetació va ser paradisíaca. Al llarg dels secles els boscos han anat minvant; primer per conrear la terra, més tard per l’augment de la població i finalment per la destrucció de les guerres.
Viêt Nam ha estat un país molt mal tractat per les guerres.
No vaig visitar cap zona protegida o parc nacional.Vaig ser molt a prop, a Hoa Lu i Tam Coc. És clar que no es té mai temps de visitar-ho tot. N’hi han 13 en tot el país. El govern va començar a preocupar-se del medi ambient i conservació dels parcs, tot just en acabar la guerra l’any 1975.
L’any 1943 hi havia un 44% de superfície de bosc. L’any 1983 només un 24% i l’any 1995 va caure a un 20%. El Govern va dur a terme unes disposicions esencials l’any 1992 per salvaguardar els boscos. Fins i tot van introduïr una nova asignatura dins el curriculum de les escoles: estudiar el medi ambient i plantar arbres. S’ha parlat i s’ha escrit molt del genocidi i morts de persones a la guerra, però també es pot dir que va haver-hi un gran i terrible ecocidi. La guerra amb els americans ha estat el més gran ecocidi de la història. Van llençar 72 milions de litres d’herbicides, coneguts com a taronja, blanc o blau. Van ser llençades 13 milions de tonelades de bombes – equivalent a 450 vegades més potent que la bomba atòmica. És a dir, 265 kgs per cada nen, dona i home a Viêt Nam, Cambodja i Laos.

Un altre mètode d’aquest ecocidi van ser els bulldozers i els tancs que van arrasar els camps de conreu, boscos, pobles, cementiris.

El napalm que va provocar tants i tants incendis.

Quan era a la muntanya, en un bosc o en un jardí, o en un camp d’arròs, les imatges de la pel.lícula Apocalypsis Now em venien de sobte a la memòria.

I encara avui puc fer aquesta fotografia d’aquesta flor tant i tant bonica, amb en aquest color vermell tan intens!

Avui el país té un altre repte; vigilar que la pol.lució i les noves indústries no degradin novament el seu país.
Encara ténen moltíssima feina a fer. Ho aconseguiran; mai s’han rendit davant els grans reptes de país.

L’Oncle Ho va dir: ‘ El bosc és or. Si sabem com conservar-lo, esdevindrà or pur. La seva destrucció ens portarà uns efectes molt nocius en la vida i en el nostre futur.’ Any 1963 – Parc Nacional de Cuc Phong. Inaugurat l’any 1962. Centre–Nord de Viêt Nam. Regió de Ninh Binh.
Tres hores de viatge en cotxe desde Há Nôi.