Monarquia o República?

Bé, des del meu punt de vista, el més lògic, i el que més m’agradaria seria una república, però amb els nostres països: País Valencià, Catalunya, Balears , Andorra, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord…Per a mi seria una república meravellosa!

Ací es parla de si a espanya convendria una república o una monarquia. Jo crec que veient els dos vídeos es veu clarament qui es qui. No creieu? A favor de qui esteu, de la classe treballadora? o de la gent adinerada?

587 Kbps amb l’Amule

Així m’anava l’Amule fa uns instants, descarregant la segona part de la sèrie documental “Totes aquelles cançons”, que podeu descarregar de TotsRucs, clicant ací.

Normalment, l’Amule/Emule sol baixar a una velocitat mai superior als 15O Kbps. Així que, per uns moments (i gràcies a la màgia de TotsRucs), ha baixat a 587 Kbps!! Aŀlucinant!

Descripció:

En la sèrie ‘Totes aquelles cançons’, a través de 13 capítols de mitja hora, es vol mostrar el perquè i la manera com homes i dones d’àmbits i professions diferents, des de diversos punts dels Països Catalans, van contribuir a crear un ampli moviment popular de redreçament i normalització de l’ús de la llengua a través de la cançó, malgrat les circumstàncies polítiques adverses. La dictadura sorgida de la victòria de Franco en la Guerra Civil va representar per a Catalunya la pèrdua de la llibertat, la desaparició de les institucions nacionals d’autogovern i una persecució desfermada contra la llengua i la cultura catalanes, condemnades pel nou règim a desaparèixer de la vida pública. En la sèrie ‘Totes aquelles cançons’, a través de 13 capítols de mitja hora, es vol mostrar el perquè i la manera com homes i dones d’àmbits i professions diferents, des de diversos punts dels Països Catalans, van contribuir a crear un ampli moviment popular de redreçament i normalització de l’ús de la llengua a través de la cançó, malgrat les circumstàncies polítiques adverses.

La Llengua d’un Poble Esclau

“Nunca fue la nuestra, lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes”

Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón y Borbón-Dos Sicilias
(Proclamat rei d’espanya per el dictador Francisco Franco Bahamonde, i actualment en el càrrec)

Del Roig Al Blau: La Transició Valenciana

La transició valenciana va estar marcada per el conflicte entre les dos forces: el roig, els que estimàvem un País Valencià amb la senyera reial, la del penó de la conquesta,..amb la nostra senyera. Un País Valencià que aniria de la mà amb Mallorca i Catalunya, amb els qui no solament tenim una llengua en comú, sinó una cultura que compartim des de fa segles. Per altra banda estan els blaus: els que volien una comunitat autònoma dins d’Espanya, poc a poc castellanitzada, sense identitat, venuts a la “divina providència”.

“Del Roig al blau. La transició valenciana (2004) és un documental sobre la transició espanyola al País Valencià entre als anys 1975 i 1982, des de la mort de Francisco Franco fins a l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia. S’hi relata les grans manifestacions, les primeres eleccions, i la que s’anomenarà Batalla de València, a partir d’entrevistes a alguns dels actors polítics i socials que més van intervenir en aquell moment.”

Per veure’l cal Firefox 3.5!
http://www.mozilla-europe.org/ca/firefox/

(1)

(2)

(3)

Ovidi Montllor: Crònica d’un artista

(cal Firefox 3.5 per a visualitzar-lo)

Excepcional documental sobre la vida i obra de l’alcoià Ovidi Montllor, amb la participació de Raimon, Inadaptats, Joan de Sagarra, Quico Pi de la Serra entre altres.

http://www.ovidimontllor.com/
http://ovidiscopi.alcoi.com/

Podeu baixar-lo a TotsRucs

Jo sóc fill de família molt humil,
tan humil que d’una cortina vella una samarreta en feren. Vermella.
D’ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut caminar ja per la dreta.
He hagut d’anar contracorrent
perquè jo no sé què passa
que tothom que el ve de cara porta el cap topant de terra. D’ençà, per aquesta samarreta
no he pogut sortir al carrer,
ni treballar al meu ofici, fer de ferrer.
He hagut de en el camp guanyar jornals,
ai, si la gent ja no em veia,
jo treballava amb la corbella. I dintre de tots els mals,
sé treballar amb dues coses:
amb el martell i la corbella.

Joan Monleón: La lluita per la cultura i la llengua

Anava a dir alguna cosa sobre Joan Monleón, però ja ho han dit al “Diari d’un jove maniàtic“, al “Prendre la paraula” i a can Josep Blesa

Una persona que va defendre la nostra llengua i la nostra cultura quan ningú ho feia, i que ahir ens va deixar.

Que bé estarà passant-ho la gent allà on estigues, Joan!

Un país petit i valent

Desperte, i neva, blanc i lentament.
Una tèbia llum és amb mi, al llit.
De sobte devalle i desapareix,
potser vaja amb la neu,
-o amb el vent…-

I de sobte un trist país, humil, de cotó.
De sobte un país amb els peus de pedra,
una pàtria de placetes cridaneres,
de mercats amerats amb els drings dels mots,
d’homes enfilats a les bastides.
Un país petit i valent.

Cleptocràcia


Cleptocràcia: Dels arrels gregues clepto (llevar) i cracia (poder). El govern dels lladres. S’aplica als règims els dirigents dels quals viuen en l’abundància a costa d’espletar el poble. El tràfic d’influències (o d’armes, o drogues), l’evasió d’impostos, el nepotisme i la corrupció són els seus instruments de comandament.
En una cleptocràcia els mecanismes del govern d’un estat es dediquen gairebé per complet a gravar els recursos i a la població del país (per mitjà d’impostos, no retribuïbles a ells; desviacions de fons, etc.), els dirigents del sistema, amassen grans fortunes personals, en especial el president o el major càrrec de cap d’estat, al costat dels més pròxims com els ministres i assessors personals. En la cleptocràcia els diners són “blanquejats“o es desvien a comptes bancaris secrets, en general en paradisos fiscals, com a encobriment del robatori.Font: Quo i Wikipèdia

Si aquesta merda de gent pensa això, anem pel bon camí

I perdoneu per el titul, no trobe altre qualificatiu per a definir aquesta merda de gent. Si Risto Mejeide (o com s’escriga) pensa aquestes coses (amb l’altre llepa culs, que diuen que es president de no se on!), es per què anem pel bon camí.

Famós per la falta de respecte, per la manipulació, pel feixisme, per la polèmica, la tele-brossa espanyolista, el espanyolisme d’ultra-dreta, i que insulta, insulta i insulta. Per no parlar de la burla a l’avia morta d’una de les concursants del programa OT.

Ho torne dir: Si aquesta gent pensa això de Joan Laporta, es per què anem pel bon camí!. En tot cas, Laporta és un heroi. S’imagineu la pressió en la que es trobarà dia si, dia també? Aguantant l’espanyolisme horripilant de la extrema-dreta i la extrema-dreta-socialista espanyola?

I el Revilla no té dignitat? Que va! Prefereix parlar en Risto Mejide o com es diga, que fer-ho am Joan Laporta. Una persona que per a mi és famosa per la seua coherència i per no parlar del respecte i les bones formes.

Un crit valent: Visca Joan Laporta, Visca el Barça, i Visca la Terra!!!
Xicons…Anem pel bon camí!!!