Ulisses20

El país és d’una solidesa extraordinària, malgrat els entrebancs, les males arts i una política a la contra que tombaria un gegant. Però Escola Valenciana, com altres projectes cívics d’aquest país, són més forts que un gegant, tenen la força de cent homes, de mil homes, de cent mil si els cal. És veritat que no solament de cultura, o de música en aquest cas, o d’educació, viu la societat valenciana. Però, el que va davant, és l’essència del ser. pel que sembla, en una reduïda part dels valencians, l’esperit és del ser, no del tenir.

La Gira és una idea. Una de sola, i amb una n’hi ha prou per moure muntanyes. Escola Valenciana mou muntanyes, si li cal. Com va cantar Miquel Gil, cercant maneres. Això és la Gira, trobar un espai perquè els músics valencians, i els valencians mateix, puguen fer música, els uns, i escoltar-la, els altres.
Anit, a Burjassot, resonava el clam, de nou, després de l’homenatge a Guillem, en l’inici de la Gira 2009. Com l’exemple que ja va passant en alguna comarca (el Camp de Túria, per exemple, i el seu institut, com a exemple, malgrat la bona ironia de Testenguaret), busquem espais per als nostres músics, com els busquem per als nostres escriptors, o els nostres mestres, o els nostres professionals, o… Penseu en l’ofici noble que vulgueu, tant se val, els hem de buscar un espai, perquè puguen expressar-se, fora dels canals oficials. Els canals oficials clouen la finestreta, si ens expressem en la llengua dels valencians; els corruptes del PP ens prohibeixen d’expressar-nos.
És així com va a València. Si ets valencià i parles valencià ho tens fotut, molt fotut.
Anit, a Burjassot, davant milers de persones, joves en la seua majoria, la Gossa Sorda va fer el ple: per la qualitat de la seua música, per la tria de lletres, perquè són lúdics i divertits, per un compromís a prova del ferro… La Gossa va convertint-se en el nou referent. Atenció al nord, el país del nord, a veure si sabeu trobar com el sud us convida a continuar fent un país d’idees, de noves maneres, de referents de qualitat indiscutible.

La resposta a la Gira, anit que va començar, va ser espectacular. Burjassot, de nou, és el clam, és el nou referent de ciutat, en moments puntuals. Llàstima d’alguns detalls, dels joves que deixaven tot de brutícia, de bosses, de vidres, de llaunes, per terra, com un femer. Ep, per aquest cantó, l’exemple no passa del deficient. Com no el passa tant de castellà com s’escoltava entre el públic. Oh, sorpresa.
Amb tot, enhorabona a Escola Valenciana, a la Gossa, als músics que ens feu viure el deliri de les coses ben fetes. Per molts anys la Gira, un festival off contra corruptes, contra festivals d’adinerats i xics petits burgesos de casa bona, contra collonades de benicàsssim o benidorm, i uns organitzadors de la idiotesa cultural més ximple…
Per molts anys, la Gossa, ara que els Obrint fan vacances.

[com que vaig arribar-hi tard em vaig perdre els Orxata i els Aspencat. Que algú altre explique l’experiència d’anit, d’aquests grups.]