Peaceable Kingdom

Ho sé, l’altre documental (Earthlings) és una brutalitat. Verídic, però una brutalitat. Així que, us deixe amb aquest que és apte per a tots els públics, i que narra la història d’uns granjers que abandonen la matança sistemàtica d’animals, per a convertir la seua granja en un refugi per als animals ferits, abandonats o refusats per la indústria capitalista per ser inservibles.

http://www.peaceablekingdomfilm.org/

Monarquia o República?

Bé, des del meu punt de vista, el més lògic, i el que més m’agradaria seria una república, però amb els nostres països: País Valencià, Catalunya, Balears , Andorra, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord…Per a mi seria una república meravellosa!

Ací es parla de si a espanya convendria una república o una monarquia. Jo crec que veient els dos vídeos es veu clarament qui es qui. No creieu? A favor de qui esteu, de la classe treballadora? o de la gent adinerada?

La crisi

«Suposem que, en un moment determinat, cert nombre de persones treballa en la manufactura d’agulles. Treballant -diguem- vuit hores diàries, fan tantes agulles com el món necessita.Algú inventa un enginy amb el qual el mateix nombre de persones pot fer dues vegades el nombre d’agulles que feia abans. Però el món no necessita duplicar aquest nombre d’agulles: les agulles són ja tan barates, que difícilment pogués vendre alguna més a un preu inferior.

En un món amb un poc de seny, tots els implicats en la fabricació d’agulles passarien a treballar quatre hores en lloc de vuit, i tota la resta continuaria com abans. Però en el món real això es jutjaria desmoralitzador. Els homes encara treballen vuit hores; hi ha massa agulles, alguns patrons van a la fallida, i la meitat dels homes anteriorment emprats en la fabricació d’agulles són acomiadats i es queden sense feina. Al final, hi ha tant de temps lliure com en l’altre pla, però la meitat dels homes estan absolutament ociosos, mentre l’altra meitat segueix treballant massa. D’aquesta manera, queda assegurat que l’inevitable temps lliure produïsca misèria per tot arreu, en lloc de ser una font de felicitat universal. Pots imaginar alguna cosa més insensata? »

Bertrand Russell
In Praise of Idleness (any 1935)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Bertrand_Russell

La Llengua d’un Poble Esclau

“Nunca fue la nuestra, lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes”

Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón y Borbón-Dos Sicilias
(Proclamat rei d’espanya per el dictador Francisco Franco Bahamonde, i actualment en el càrrec)

Del Roig Al Blau: La Transició Valenciana

La transició valenciana va estar marcada per el conflicte entre les dos forces: el roig, els que estimàvem un País Valencià amb la senyera reial, la del penó de la conquesta,..amb la nostra senyera. Un País Valencià que aniria de la mà amb Mallorca i Catalunya, amb els qui no solament tenim una llengua en comú, sinó una cultura que compartim des de fa segles. Per altra banda estan els blaus: els que volien una comunitat autònoma dins d’Espanya, poc a poc castellanitzada, sense identitat, venuts a la “divina providència”.

“Del Roig al blau. La transició valenciana (2004) és un documental sobre la transició espanyola al País Valencià entre als anys 1975 i 1982, des de la mort de Francisco Franco fins a l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia. S’hi relata les grans manifestacions, les primeres eleccions, i la que s’anomenarà Batalla de València, a partir d’entrevistes a alguns dels actors polítics i socials que més van intervenir en aquell moment.”

Per veure’l cal Firefox 3.5!
http://www.mozilla-europe.org/ca/firefox/

(1)

(2)

(3)

L’autèntica rebeŀlió la podem fer dia a dia!


Des de fa temps que pense que l’autèntica rebeŀlió, anar contra el poder establert, fer alguna cosa realment innovadora i de profit, consisteix bàsicament en una cosa: escriure bé la llengua, utilitzar paraules que estan en desús, parlar al País Valencià únicament en la nostra llengua (aquesta més difícil, però una meta per a mi).

Això avui en dia es fer rebeŀlió. En un món cada vegada més globalitzat, i on la gent cada vegada es més estúpida (el poder i la televisió estan fent la seua feina), fer aquestos petits gestos, és anar contra el sistema.

La qüestió és intentar-ho. No fa falta escriure perfectament i no cometre errades (que això ja seria una meravella!) . Únicament amb el fet d’intentar-ho, ja és una batalla guanyada. I fer-ho en tots els àmbits: amb el client de missatgeria instantània (messenger en anglès), o els missatges curts de text (sms en anglès) i altres tecnologies que hi ha a l’actualitat!

I tot açò, a que ve? Gràcies a les poesies en la nostra llengua. La poesia és: l’art d’expressar, en paraules, el contingut espiritual propi, mitjançant mots disposats segons la mètrica. La poesia popular és la poesia creada per poble per expressar la seva identitat, amb unes vivències elementals, i permanents, en les que es reconeix com a tal poble, segons la viquipèdia.

“Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l’estufa. L’hivern no és trist: És una mica malenconiós, d’una malenconia blanca i molt íntima. L’hivern no és el fred i la neu: És un oblidar la preponderància del verd…, un recomençar sempre esperançat”

Miquel Martí i Pol

Per exemple, amb aquesta poesia de Miquel Martí i Pol no entenia el que volia dir “gebre”. El gebre són uns cristallets de glaç procedents de la boira que, quan fa molt de fred, es dipositen sobretot a les superfícies verticals, a les plantes i a les arestes dels objectes.

Sóc un enamorat de la nostra llengua. Dies com hui, en el que s’han fet dos atemptats contra ella, em preocupe:

El govern espanyol es desentén de la reciprocitat TV3-Canal 9

Canal 9 retalla en un 75% el pressupost destinat al doblatge en valencià.

I després d’aquestes notícies quina és la lluita que ens queda? Escoltar música en la nostra llengua, veure cinema en la nostra llengua, parlar en la nostra llengua, tindre l’ordinador en la nostra llengua: tant si gastes GNU/Linux, com si gastes Windows… És l’autèntica batalla del dia a dia, i el motiu d’orgull de veure com la nostra llengua està viva a pesar de tots els atacs durant segles!

Gràcies a elles, a ells, a nosaltres, a vosaltres, a tu… A tota la gent que ha resistit aquesta dura batalla durant anys, durant segles… O ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble: O ARA, O MAI!

Ovidi Montllor: Crònica d’un artista

(cal Firefox 3.5 per a visualitzar-lo)

Excepcional documental sobre la vida i obra de l’alcoià Ovidi Montllor, amb la participació de Raimon, Inadaptats, Joan de Sagarra, Quico Pi de la Serra entre altres.

http://www.ovidimontllor.com/
http://ovidiscopi.alcoi.com/

Podeu baixar-lo a TotsRucs

Jo sóc fill de família molt humil,
tan humil que d’una cortina vella una samarreta en feren. Vermella.
D’ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut caminar ja per la dreta.
He hagut d’anar contracorrent
perquè jo no sé què passa
que tothom que el ve de cara porta el cap topant de terra. D’ençà, per aquesta samarreta
no he pogut sortir al carrer,
ni treballar al meu ofici, fer de ferrer.
He hagut de en el camp guanyar jornals,
ai, si la gent ja no em veia,
jo treballava amb la corbella. I dintre de tots els mals,
sé treballar amb dues coses:
amb el martell i la corbella.

Joan Monleón: La lluita per la cultura i la llengua

Anava a dir alguna cosa sobre Joan Monleón, però ja ho han dit al “Diari d’un jove maniàtic“, al “Prendre la paraula” i a can Josep Blesa

Una persona que va defendre la nostra llengua i la nostra cultura quan ningú ho feia, i que ahir ens va deixar.

Que bé estarà passant-ho la gent allà on estigues, Joan!

Barricada: “Por La Libertad”

“Ideales de locura en su cara enredados por completo en una tela de araña. Tus ojos azules de mirada tan limpia le hicieron olvidar el miedo de huir. Qué difícil es contar los pasos que se dieron por la libertad, Qué difícil es mirar los días robados ahogados en sangre. Sin ventanas y sin puertas el pasado se condena. Qué difícil es contar los pasos que se dieron por la libertad…”esprés d’escoltar el nou single de Barricada, ja espere amb impaciència el dia 3 de novembre. Aquest dia, els de Navarra llançaran a la venda l’obra “La tierra esta Sorda”, on ens contaran la història de la guerra civil espanyola sota el punt de vista d’aquests magnífics músics.

El llistat de cançons és el següent:

01. Desfilan.
02. Sotanas.
03. Infierno de piedra (Ezkaba I) [*].
04. La estancia (Ezkaba II).
05. 22 de mayo (Ezkaba III).
06. Matilde landa.
07. Pétalos.
08. Llegan los cuervos.
09. Cierra los ojos [*].
10. Hasta siempre, Tensi.
11. Es una carta [*].
12. Suela de alpargata.
13. Los maestros.
14. Por la libertad [*].
15. Casas viejas [*].
16. Las 7 de la tarde.
17. Agua estancada [*].
18. Una lágrima en el suelo (Desfilan II).

[*] Veu principal de “El Boni”.

El disc comença amb el “Cara el Sol”, i el desfile Falangista, i conté cançons que giren al voltant de “Els mestres de la república”, el afusellament de les 13 roses, o el bombardeig de Gernika, i anirà acompanyat d’un llibret de 184 pàgines.“Matilde Landa, republicana, no pudieron colgar de tu pecho ni crucifijos ni sotanas. Matilde Landa, republicana, no pudieron colgar de tu pecho señales amargas. “Salut i Llibertat!