Reflexions després de la tempesta de València

Si alguna cosa està clara després dels darrers dies és que la violència ha tornat als carrers. Els de la gavina ens porten una vegada més la por, la intimidació i la violència contra la població.

rambo piquer

(clica per veure a 2202 x 3000 pixels)

Si amb el PE (Partit Espanyol…ja que no té res de socialista ni d’obrer actualment), ja teníem carències democràtiques, ara les acompanyem amb una bona dosis de violència i hipocresia.  Aquesta gent que ens governa actualment, principals culpables de la crisi que vivim al País Valencià, als Països Catalans i al conjunt de l’estat, encara tenen la poca-vergonya (ací si que és millor utilitzar el castellà, ja que no en tenen ninguna), de dir que aquestos retalls són a conseqüència (únicament) de la mala gestió del Partit Espanyol… Per favor, senyores i senyors de la gavina, un poc de seny. Un poc de careo. Si vosaltres (PP) vau fomentar la crisi amb l’especulació immobiliària desorbitada i el “tot val” sense tindre visió de futur i sense apostar per altres treballs que tingueren més vida que els de la construcció, i el PSOE va continuar la línia marcada per vosaltres, amb el mal ja fet, i sense fer res al respecte… A qui preteneu enganyar? Ho sabem tots. Ho saben els vostres votants. Ho saben els estudiants que han eixit al carrer. Ho sabeu vosaltres.

I quina sorpresa al descobrir que el cap de la policia de València està relacionat amb Espanya 2000 i l’extrema-dreta al País Valencià ? Algú s’estranya?  El senyor Antonio Moreno Piquer és com John Rambo en “First Blood” (Acorralado, a l’estat espanyol) . Se li n’ha anat l’olla i veu enemics en xiquetes i xiquets de 13 i 15anys… Però crec que aquesta vegada si que va a quedar-se acorralat.  I aquesta vegada guanyarem.

I justament ara fa poc més d’un any que escrivia aquesta cançó:

 

“Plantem junts cara al poder, contra els tirans i les gavines

Serem la força i el vent, una tempesta de somriures…

…sempre amb la pau, quatre barres i una estrela”.

 

Aquesta entrada s'ha publicat dins de La diplomàcia de la rebeŀlia, Reflexions per pellikana. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Quant a pellikana

Pellikana es un grup de música actualment realitzant els seus primers assajos, i compost per XXXXXX(Guitarra,Dolçaina,Violí,Percussió, Veus), XXXXXX (Percussió, Dolçaina), XXXXX (Baix, Veus) i XXXXXXXXX (Veus, Guitarra i Saxo), i comptarà amb col.laboracions de secció de vent-metall. Però jo he volgut que fora alguna cosa més que un grup de música, i he muntat aquest bloc, que després s\'incorporaràn lletres del grup, concerts etc. I mentrestant fem una crida, i peguem un bon colp de garrot a totes les injustícies que ens envolten. *Aquesta és la biografia original d'aquest blog, encetat l'any 2006.

Un pensament a “Reflexions després de la tempesta de València

  1. S’han adelantat dos dies a l’aniversari de l’ocupació de València pels “tanques” el 1981. Ja en aquell moment van voler els feixistes acabar amb “l’enemic” que no ha estat altre sempre que el poble.
    Salut i RESISTÈNCIA