Del Sud

Avui, els carrers d’Alacant s’ompliran de senyeres i estelades per recordar que el sud del nostre país continua viu, 301 anys després de la desfeta d’Almansa. Aquella fita històrica, com assenyala l’escriptor valencià Joan Francesc Mira a Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas, “significà la destrucció del país com a país, com a entitat política dotada de parlament, constitució, fronteres, moneda, etcètera”. Mira, prossegueix: “Almansa significà l’ocupació militar castellana, la incorporació a Castella, la desaparició de la condició de valencians. Significà l’inici de la situació històrica que encara patim: l’absorció per un altre país, la imposició d’una altra llengua i d’unes altres lleis, la supressió nacional dels valencians”.

Alacant -una ciutat assetjada pel ciment, on el valencià ha quedat relegat a peça de museu, i on ja no es pot veure TV3 en l’intent del Govern valencià de separar-nos dels veïns de dalt- és converteix avui en la capital dels Països Catalans. Camps s’entesta en què el País Valencià mire cap al sud, cap a Múrcia (amb els seus camps de golf, corrupteles urbanístiques i majories absolutes de la dreta espanyolista). Tanmateix, nosaltres també som tossuts, portem més de tres segles sent-ho, volem mirar cap al nord. Així doncs, aquesta vesprada estarem a Alacant.

La manifestació començarà a les 18.00 hores a les escoles de l’IES Jorge Juan de la capital alacantina. Després, gaudirem d’un gran concert amb la gent de La Gossa Sorda, Betagarri, Antònia Font, La Troba Kung-fú i Mugroman. 

(A continuació us deixem un escrit de la periodista Núria Cadenes al voltant de la marxa)

“Alacant és la nostra capital del sud, però és també més que una ciutat valenciana: té la missió d’articular una part important del territori del nostre país, i de mantenir-lo unit. No és tolerable que alguns, per interessos bastards i poc confessables, vulguen convertir aquesta ciutat i aquestes comarques en alguna cosa diferent del que són per història, per identitat nacional i per consciència i voluntat del mateix poble”.

La veu d’Enric Valor ressonava emocionant a la plaça del poeta Campoamor de la ciutat d’Alacant, en un ja mític 11 de març. Era l’any 1995, i l’escriptor de Castalla, que havia encapçalat la marxa multitudinària, que havia estat aclamat com una estrella de futbol (“Eeeeenriiic…! Eeeenriic…!”), fou l’encarregat de fer el parlament de cloenda. Després hi va haver concert amb Dropo i Sangtraït, i Al Tall va fer estremir la ciutat amb el record de Miquel Grau i Guillem Agulló, i Carles Santos va recrear el Misteri d’Elx, i la música i la reivindicació van anar especialment dedicades a Ovidi Montllor, que el dia abans se n’havia anat de vacances. I tot el conjunt de sentiments i voluntats trenades quedava gravat en la memòria dels que van tenir la sort d’assistir a aquella jornada intensa.

“Tornarem a omplir Alacant”. Sèfora Bou, responsable d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) – Casal Jaume I d’Alacant, viu directíssimament la voluntat mobilitzadora que s’ha posat en marxa per tornar a demostrar la vitalitat i el tremp de les terres del sud. D’entrada hi ha -apunta- l’evocació de la manifestació del 1995, aquell “Alacant és important” que ara es reafirma en un lema igualment simple i contundent: “Alacant sí”. I explica per exemple que els encarregats d’obrir la marxa d’enguany seran els integrants de la Colla de Dolçainers de Sant Antoni, i de seguida hi afegeix la il·lusió que els fa, perquè “ja hi van ser el 1995”.

Però hi ha també l’afer de TV3: “som l’únic lloc on ens l’han tancada, i això fa mal -continua Sèfora Bou-: la sensació d’encendre el televisor i no trobar-hi senyal és difícil de descriure; és un atemptat a la democràcia i fa molta tristesa”. Per això, i per una pregona necessitat de reivindicar-se (“no només es mobilitza Alacant: això és cosa de tot el sud”), les sensacions queden resumides en una frase: “Tots tenim moltes ganes de tornar a omplir Alacant”.

Són moltes les entitats del sud del País Valencià que s’han mobilitzat contra el tancament de TV3 i que ja han mostrat el seu suport a la manifestació del proper 26 d’abril: des de La Cívica (Associació Cívica per la Normalització del Valencià a l’Alacantí), La Gola de Guardamar o El Tempir d’Elx fins al Club Pilota Alacant, la Colla Muntanyenca El Campello, les fogueres Séneca-Autobusos i Plaça de l’Àngel, Ecologistes en Acció, la Federació d’Escoles Valencianes, la Plataforma per la Llengua, l’Associació de Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transexuals d’Alacant Decide-T o la Plataforma d’Iniciatives Ciutadanes; o el Consell d’Alumnes de la Universitat d’Alacant, Universitaris Progressistes i l’Observatori de la Llengua de la mateixa Universitat; o el Consell de la Joventut d’Alacant o l’Institut d’Estudis Catalans. Només per exemple i en una llista que el pas dels dies amplia.

“S’ha de venir a Alacant més sovint”. La sensació d’haver estat pràcticament invisibles per a la resta del país traspua moltes de les reflexions que suscita la notícia que enguany la manifestació serà a Alacant. Per no dir pràcticament totes. I la coincidència travessa els diversos partits polítics. Àngels Candela (IdPV), regidora del Compromís a Elx (Baix Vinalopó), es queixa per exemple de “l’oblit” per part de cert “centralisme” que han de patir: “trobe meravellós que la cita siga a Alacant i desitge que la resta del país també ho considere així. Ens dol moltíssim el tema de TV3, que és una televisió que considerem nostra.” En tot cas, rebla: “farem tot el possible per fer pinya el 26”, i llança un missatge general: “s’ha de venir a Alacant més sovint”. Adrià Carrillo (EUPV), regidor de Cultura de Mutxamel (Alacantí) coincideix a saludar la idea: “encara que se n’haurien de fer més sovint, i que el motiu siga una qüestió d’urgència -com ho és la protesta per la barbaritat de negar-nos la llibertat d’expressió-, és important que es faça aquí”.

De la seva banda, Víctor Cremades (Bloc), tinent d’alcalde del Compromís a Novelda (Vinalopó Mitjà), també troba que “la situació requeria que es fera a Alacant: així tothom recordarà allò que ‘el sud també existeix'”. De fet, Cremades considera que “serà un èxit: mourà la gent per tenir consciència del poble que som i la llengua que tenim”. Igualment, l’alcoià Jordi Vayà, secretari d’organització d’ERPV recorda, d’una banda, que “és importantíssim marcar territori, i més en aquest moment, en què hem patit la retallada de TV3”, i de l’altra, que “Alacant sempre ha sabut respondre a aquestes convocatòries”.

Ferran Verdú (PSPV) és alcalde de Xixona (la població de l’Alacantí al terme municipal de la qual hi ha el repetidor de TV3 de la Carrasqueta, defensat èpicament per centenars de ciutadans el 27 d’abril del 2007 i l’únic que, mesos després, el govern autonòmic del PP va tancar); a més de trobar “al·lucinant” la clausura (“llevar-nos el repetidor que ens permetia veure televisió suficientment independent i en català és una decisió pròpia d’èpoques dictatorials”), destaca que el lloc de la convocatòria és “molt encertat”: “a voltes som els oblidats per estar situats en una de les puntes, però no s’ha de perdre de vista que tots fem país i tots contribuïm a tirar endavant aquest projecte”. I és en aquest sentit que destaca, finalment: “Esperem que la iniciativa tinga bona rebuda a la resta del País Valencià i -per què no- també al nord.”

Perquè, al capdavall, com apunta Joan Rovira, president del Consell de la Joventut d’Alacant, després de saludar la decisió de la convocatòria “al sud del país”, “si bé hi ha una sensació de distància entre València i Alacant, potser és un tòpic forçat, perquè quan treballes directament amb les entitats veus que en realitat la distància no hi és: es treballa pel mateix, es lluita pel mateix. I això és el que compta”.

Núria Cadenes

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!