Un país petit i valent

Desperte, i neva, blanc i lentament.
Una tèbia llum és amb mi, al llit.
De sobte devalle i desapareix,
potser vaja amb la neu,
-o amb el vent…-

I de sobte un trist país, humil, de cotó.
De sobte un país amb els peus de pedra,
una pàtria de placetes cridaneres,
de mercats amerats amb els drings dels mots,
d’homes enfilats a les bastides.
Un país petit i valent.

Un pensament a “Un país petit i valent

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *