Cafè en gra

Del cafetar al bloc, la mòlta és cosa vostra

Publicat el 5 de gener de 2006

Mágica nit

Amb el canvi d’any, m’ha vingut una mandra infinita de seguir parlant
sempre de les mateixes coses. Ha estat sols una coincidència que l’any canvies
al mateix temps que m’arribava la mandra.

La mandra és una cosa molt seriosa, parlo de la mandra activa, perquè
és un intent de parar el temps, imparable, i perquè és l´única via que ens
porta als topalls de la fi del trajecte, del trajecte que ens fa mandra seguir.

Els trajecte vital de cadascú és un camí guiat per aquell navegador que
ens diu que girem a la dreta o a l’esquerra, quan el que volem és avançar
recte, o que ens encamina cap a l’autopista de peatge, quan ens abelleix
circular per a carreteres secundàries, mes tranquil·les. No li fem cas, seguim
la nostra ruta que siguin els altres que se’ns adaptin.

Val mes que ens faci mandra negociar qui som si ja sabem qui som, o
negociar el repartiment de les garrofes si ja les tenim al sarró, o l’hora anar
o tornar a casa si ja som grandets, o
escollir els companys de viatge amb qui caminar cap futur si el futur ja és nostre

Si, en el fons, la vida és ben senzilla: mam, caca i non…i alguna
cosa més, però no gaires.

Aquesta nit que ve – nit màgica – en que tots els nens ja saben qui son
els Reis, però no ho diuen i fan veure que no ho saben, i que tots els grans
organitzen cavalcades de Reis sense saber qui són ni ells ni els Reis, però fen
veure que ho saben tot, jo m’arrengleraré amb els nens, encara que ja soc
grandet, i aniré a dormir d’hora. Sense enganyar a ningú no em creuré res del
que em diguin sobre els Reis, perquè des dels balcons dels Ajuntaments i des de
darrera de les barbes postisses ens seguiran dient mentides com fan tot l’any,
amb d’única diferència que les que ens diguin aquesta nit no se les creuran ni
els nens.

Aquesta nit de Reis només demano més mandra, una mandra còsmica
d’escoltar i discutir sempre les mateixes coses sense arribar mai enlloc, sinó
al principi de la mateixa discussió perpètuament renovada.

La mandra, en definitiva, és un arma més poderosa que la paraula. Mandregem
doncs, que la vida és curta i potser no tindrem prou temps de veure-la passar
sense fer res.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per josepselva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent