5 d'agost de 2005
Sense categoria
5 comentaris

Al.lucinant per un tub…

La mini foto d’aquesta entrada ens sembla que ja es prou descriptiva sobre el color de l’aigua… i es que ahir al final vam anar a les famoses Ko Phi Phi i vam gaudir del trajecte i la platja paradisiaca… entre les runes de moltes casetes i comercos que va enderrocar el tsunami. Avui hem anat a capbussar amb tub a les Ko Racha Yai, acompanyats de capbussadors de debo.

Ara mateix us ho expliquem, i entretant felicitem els tres mesos que avui fa l’Arnau i a la Neus Sauleda.

mmm… quina aigua i quines
platgetes… el cert es que es dificil d’explicar… basicament com a
les pel.licules, pero de debo 😉 Ahir estavem els dos submergits fins
al coll a una de les platges de Ko Phi Phi,
en una aigua turquesa a temperatura ideal, mirant els cocos de les
palmeres, el verd de la vegetacio, el blau cel… i acaronant-nos els
peus amb aquesta sorra tan fineta que hi ha per aqui. Be, parem per
respecte als qui ara no en poden gaudir, pero vaja ja veureu les fotos,
ja…

Hem tingut dues experiencies ben diferents: ahir viatge turista lloret-de-mar-imserso a Ko Phi Phi, i avui viatge turista pijo-grunge-modelet a Ko Racha Yai.
Per cert, "Ko" be a ser "illa", aixi que en tot moment parlem d’illetes
que hi ha entre la gran illa Phuket -connectada al continent mitjancant
un pont- i la resta del brac tailandes que baixa cap a Malaysia. En
ambdos casos hem capbussat amb ulleres i tub, ja que l’alternativa de
fer un mini-curs per capbussar amb bombolles surtia del pressupost.

Les Ko Phi Phi son basicament dues illes principals: Ko Phi Don -la gran- i Ko Phi Le -la petita- (http://www.islands.com/kophiphi/).
La gracia de la gran es que son dos extrems units per un brac de sorra
que crea dues platges de pel.licula. De fet, son famoses perque es on
es va gravar el film "La platja", amb en Leonardo di Caprio, pero per
desgracia de l’Anna, ja no hi era… 😉 El cert es que es
impressionant, i costa molt explicar-ho amb paraules. Al primer paragraf
hem fet un intent i la mini foto potser hi ajuda, pero vaja, que quan
estas alla i et toca el vent, et crema el sol, sents les onades i
l’olor a salat… penses que es el paradis. De fet sempre ho ha estat i
per aixo te fama, pero el Nadal passat "el diluvi" ho va arrassar
tot… ens referim al tsunami.
Aixi com els efectes aqui a Phuket es veuen poc perque ja han mirat de
reconstruir-ho tot i l’efecte va ser menor, a Ko Phi Phi es esgarrifant.
Camines per sobre de rajoles que indiquen que alla hi havia una casa,
pero ara no queda literalment res. Va morir molta gent ofegada, i molta
d’altra va rebre mossegades de serps, cops i altres detalls que ja no
ens han explicat. Queda molta runa per recollir, i en alguns locals es
veu que s’afanyen a fer obres per poder obrir a la temporada alta que
va d’octubre a gener. Malgrat aquests esforcos, sembla que el dany
encara sera visible durant molt de temps. La part interior de la illa
es va salvar, i te un cert gust. Es tracata de "cabanes" petites que fan
d’allotjament als nombrosos turistes que deuen venir a la seva epoca
seca.

Ahir vam capbussar amb tub prop de la platja principal, ja que el vaixell va intentar deixar-nos a Ko Phi Phi Le pero no hi havia bona mar. Aixi que avui hem anat a Ko Racha Yai a intentar-ho de nou. L’illa es mes petita que les Phi Phi, pero va acompanyada de Ko Racha Noi
al sud que ja es bastant mes gran. Nosaltres ens hem quedat a la
primera i hem saltat a l’aigua des del vaixell per anar nadant cap a la
zona rocosa de la costa. El fons era molt millor que el que haviem vist
el dia anterior, i com que la temperatura de l’aigua es ideal, el temps
se’t passa volant. La primera immersio ens l’hem passat "escupint" a
les ulleres per evitar que s’entelessin i veient peixos lloro, moorish idol,
estrelles de mar blaves, i molts d’altres amb colors "fluorescents,
becs ben estrets, ulls tipus granota… tot un aquari. A la segona
immersio ja teniem una mica mes de practica i ens hem passejat
tranquilament mirant els peixos mes petitons i les "clotxines" gegants.
Realment deu valer molt la pena fer una immersio amb bombolles.Tot i
aixi, el fons en si era de colors molt monotons, amb corall color
sorra. Sembla que si portes bombolla pots aventurar-te a "boscos" de
corall mes cromatics.

Doncs res, ara acabem la nostra ruta vespertina pel poblet i ens en
tornem a l’hotel, que dema farem un dia relax abans de comencar a pujar
amb bus i tren cap a Bangkok. La idea es parar-se per cami a
Petchatburi, el mercat flotant, el riu Kwai… ja us ho explicarem.

Una abracada a tots/es!

  1. Hola Familia! veig que per terres Tailandeses tot va perfecte, que no sortiu d’una aventura que us en poseu en una altra!!!

    Nosaltres per l’estil, mireu, vem arribar a l’aeroport de Lima, i directament ens va venir a buscar el xofer del bisbe de Lurin, una diocessis al costat de Lima i ens va portar a casa el Monseñor Gurruchaga, que es el bisbe…. ai, nois, quina casa… ja us agradaria a vosaltres… 4km2 de terreny…. El bisbe una passada, es un basc que porta 55 anys a Peru i s’ho coneix tot…. de jove aquest home deuria ser una passada…. pero despres de 2 infarts de cervell ha decidit quedar-se a viure a la mansio aquesta….

    Alla vem passar el cap de setmana i el dilluns ja vem anar a la casa-hogar, que esta en un poble que es diu PICAPIEDRA…. jo pensava que alla s’acabava el mon, no hi ha res… per arribar.hi has de creuar un riu sense pont nires… es el tipic poble de les pel.licules del WESTERN. Nomes falta la bola de palla aquella que creui el poble….

    La casa hogar… deu meu, com esta,… es la pobressa absoluta, son 157 nens i nenes d’entre 1 any i mitg la mes petita a 18 el mes gran…. no tenen de res, ni aigua calenta… res de res… ja us ensenyarem les fotos… ara els nanos son mes vius que la fam…. fan diversos tallers per aprendre un ofici, desde panadareia a sabateria…..

    Ara estem a Cusco i es la primera vegada que tinc internet, per que desde la casa-hogar al primer poble a on tinc internet tinc 1 hora aprox, amb la combi (furgoneta on nomes hi caben 9 hi si fiquen 45). Avui hem estat al Valle Sagrado i dema…. al MACHU-PICHU!!!!

    Vinga familia! ja parlem!!!

    tato i ilenia

  2. no hi ha res, però deixant l’egocentrisme…. que bonic que és el planeta on vivim.

    Anna&Jordi, quin viatge tant i tant interessant, la veritat m’estan agafant moltes ganes d’anar-hi jo ven aviat. Ja penso en la sessió de fotogràfica. I què tal el menjar? i "los hogareños"?

    D’aquí a una setmaneta jo també estaré fora de Barcelona, a Amsterdam. Seran 15 dies per conèixer bé la ciutat. M’apateix molt i tinc realment necessitat de vacances, d’una aturada, encara que la veritat no puc queixar-me amb les mini-vacances i mini-sortides que vaig fent.

    Sergi Martí

  3. Bé veiem que això marxa molt bé, especialment sota l’aigua, ens agradaria molt veure les estrelles de color blau, i els peixets de tots colors, ens conformarem amb les fotos.  Nosaltres avui ens hem banyat, ejem, en una platja nòrdica amb una temperatura fantastica, ejem ejem,  això si l´aigua molt transparent. Per aquí agafen fins i tot els nens, crancs. Avui hem trepitjat per primera vegada un camping, vora mar, està molt bé , hem rentat la roba i sort de les màquines, perquè hem pogut aixugar la roba en un plis plas. Ahir varem estar en un mini parc amb animals de la zona i varem donar de menjar als cèrvols i  als rens amb la mà, va ser fantastic.

    Bé una abracada que ens esperen, només ens donen 15 minuts

    Un petonet dolcet

    Ximo i Rosalia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!