Fòrum Narcís Monturiol

Grup d'opinió

3 d'abril de 2014
3 comentaris

REFLEXIONS

Les persones de la meva generació, que ens vam endinsar en la lluita antifranquista a l ’inici dels anys 70 , entre els que compto en primer terme als meus amics i amigues , seguim  compartint  molts els valors de la Revolució Francesa i els de singladures  posteriors que tant ens van entusiasmar : La Unitat Popular a Xile, el PCI , la primera revolució sandinista.. i aquí : Llibertat , Amnistia. Estatut d’Autonomia i dret a la autodeterminació.

També vam viure trencadisses de partits, l’hegemonia primerenca de Ci U als anys 80,  l’ intent de tornar a  la caverna  amb el cop del tinent coronel Tejero, la LOAPA  i el desencís posterior per les polítiques socials –liberals dels governs del PSOE.

Si fem un salt en el temps ens trobem al nou segle XXI  amb la globalització hegemonitzada pel capital financer, amb una crisi econòmica i moral no viscuda pels de la meva generació,  i amb una hegemonia cultural de la dreta sense discussió,  amb   el vist -i –plau  de governs com el  de la Merkel o com el nou de l’ Hollande.

Tanmateix  em sabria greu comparar-los amb la caverna mediàtica , política i episcopal que governa a això que en diem “España”.

Mentre,  a Catalunya  la ciutadania  està immersa en una crisi econòmica i de valors similar a l’entorn, agreujada per el buidat de competències estatutàries per part de l’Estat  i la poca vergonya del govern del PP amb els seus atacs frontals a l’escola, a la llengua, a la economia  i a la cultura de Catalunya i de tots el Països Catalans.

Els de la  meva tribu , que no compartim  les polítiques neoliberals del Govern de C i U i veiem amb tristor però no  amb sorpresa la caiguda de la E d’ERC , hem mantingut  des de la transició l’ètica professional , compatibilitzada amb militàncies diverses a col·legis professionals, entitats científiques,  AAVV, entitats socioambientals etc.

 Avui   políticament tot estar per fer i tot és possible, no val la vella esquerra  – ni la comunista ni la socialdemòcrata- i en el nostre país s’ha iniciat una via sentimental, cultural  i encara no del tot política cap el soberanisme i la independència.

I aquí és on hem d’estar els de la meva tribu : amb un discurs esquerranista i catalanista independentista.

No ho dic jo ho diu  amb els matisos que vulgueu  na Dolors Comas d’Argemí ( ex-diputada d’ICV),  i  també el professor Manuel Castells  ho ha escrit en un article : Catalunya, ¿revolució  tranquil·la? ( la Vanguardia, diumenge 9 de març).

M’agradaria dir als nets que encara no tinc,  allò tant  conegut d’en Bertolt Brecht  que,   perdoneu-me,  m’agrada molt : 

Quan arribi el temps que l’home serà amic de l’home, penseu en nosaltres amb indulgència.

Xavier

  1. QUE PÀGINA MÉS HORRIBLE, SEMBLA QUE TENIU LA BOCA SECA DE TANTA PALABRERIA.PICAROS DE PAELLA A SARTEN i esbojarrats INDEPENDENTISTES. L’AIGUA FLUEIX, VOSALTRES US ESTANCAIS.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!