Com estimar el Death Metal

 

 

 

 

 

Encara que la majoria de la gent associa la música Death Metal (i el metall extrem/dur en general) amb un grapat de xicons o xicones escridassant i amb la creació de “soroll” aleatori, hi ha una multitud de raons per les quals aquest gènere manté un fort seguiment i guanya una lleialtat ferotge per part de persones d’arreu del planeta. Heus ací alguns motius:

  1. Escoltar més enllà de les guitarres i les veus desgarrades. Pot costar una mica acostumar-se (sobretot si les orelles soles han escoltat melodies dolces i suaus), ja que el so de les guitarres aspres i els veus guturals impregnen gran part del Death Metal.
  2. Adonar-se que tocar i cantar Death Metal no és gens fàcil. Mentre algú que té coneixements bàsics de cant o d’un instrument particular, pot aprendre una cançó de Pop o Rock “comercial” en un curt període de temps, aquesta mateixa persona caldria que li dedicara molt de temps per aprendre una cançó de Death Metal (sobretot la vessant tècnica, l’anomenat Techincal Death Metal) . El termini d’aprenentatge d’aquest estil és més comparable al Jazz o a la música clàssica.
  3. Mireu un espectacle de Death Metal en directe . Observeu com els membres del grup manipulen els instruments. Pot ser una experiència molt especial, ja que els espectacles són sovint petits i es pot estar ben prop de l’escenari i notar el caliu dels músics.  Si alguna vegada has intentat tocar alguna cançó d’aquest estil o entens de música, segurament et sorprendrà la qualitat musical dels músics. Es requereix molta pràctica i dedicació, fins al punt de deixar de beure alcohol o fumar, seguir una dieta especial i practicar molt d’esport, sobretot en el cas dels cantants (com així explica la vegana Angela Gossow, d’Arch Enemy, en algunes entrevistes).
  4. En el Death Metal, a diferència de molts altres gèneres comercials, les bandes acostumen gairebé sempre escriu la seva pròpia música . Això inclou els riffs, percussió, solos i lletres. Escriure música pròpia demostra una altra dimensió del talent, a més de fer que la música siga més personal i menys fabricada.
  5. No prengueu el context i el tema de forma personal. Les lletres i els temes de Death Metal estan més a prop de les obres fantàstiques, de ficció i terror que de les reivindicacions polítiques (tot i que també acostumen a estar, tot i que més subtils que en altres estils) . Es documenten els extrems que habitualment són tabú en la societat i que altres gèneres no s’atreveixen a tocar, com ara les motivacions dels assassins en sèrie, la mort i l’aïllament. També són temes estrela la mitologia nòrdica, les llegendes, la història, i les religions.
    • Tingueu en compte que algunes lletres del Death Metal, especialment les varietats Gore i Brutal, sovint, però no dir sempre, es basen en els detalls d’actes extrems, incloent la mutilació, la dissecció, la violació i la necrofilia. Per a moltes persones, aquests temes són extremadament inquietants i molestos, fins i tot per a gent relacionada amb el Rock i el Metal.
    • Una idea errònia comú dins del Heavy Metal en general és que totes les lletres de les bandes de heavy metal són vulgars, usant moltes paraules malsonants. Us sorprendrà la complexitat i el gran vocabulari que trobareu a les lletres d’algunes bandes de Metal.
  6.  Coneix els subgèneres. No tot el Death Metal és el mateix. Existeixen molts subgèneres que sovint es poden barrejar entre ells. Com a resultat, pot ser difícil atribuir una banda en un sol subgènere. Aquí teniu una pauta general per començar:
    • Blackened: adopta elements temàtics i musicals del Black Metal: Akercocke, Behemoth, Belphegor, Dissection, God Dethroned, Firdous Angelcorpse, Sacramentum, Zyklon, Crimson Thorn, Mayhem i molts altres.
    • Brutal: Aborted, Cryptopsy, Cannibal Corpse, Blood Red Throne, Deeds of Flesh, Degrade, Deranged, Disavowed, Disgorge, Guttural Secrete, Hate Eternal, Immolation, Internal Suffering, Origin, Skinless, Spawn of Possession, Suffocation, The Genocide Architect, Wormed i molts altres
    • Death / Doom – ritmes lents, ambient melancòlic, vocals profundes de sonorització de doble puny bateria: Anathema (primers treballs), Asphyx, Autopsy, Paradise Lost, Disembowelment, Cathedral (primers treballs), Swallow the Sun, My Dying Bride and Winter.
    • Goregrind / Deathgrind: solos de guitarra intensos, breus, rars, veus més desgarrades: Regurgitate, Carcass (primers treballs), Terminally Your Aborted Ghost, Dead Infection, Anal Bleeding, Decomposing Serenity, XXX Maniak
    • Industrial – Elements de música industrials, sintetitzadors i ritmes tècnics: Noein, The Berzerker, Synthetic Breed, Grenoeur, Oblivion Machine
    • Death Metal Melòdic – Harmonies similars a les d’Iron Maiden,  amb veus desgarrades: Children Of Bodom (primers discos), Amon Amarth, Arch Enemy, The Black Dahlia Murder, At odds with God, At the Gates, Carcass , Darkness Tranquility, Desultory, Dethklok, Disarmonia Mundi, Ensiferum, Hilastherion, Hypocrisy, Immortal Souls, Kalmah, Norther, Souls, In Flames (primers discos), Sacrilege, Wintersun, Scar Simmetry, Insomnium, Noumena, Rapture i Daylight Dies.
    • Tècniques / Progressives: estructures de cançons dinàmiques, signes temporals poc freqüents, de vegades inclou vocals netes i guitarres acústiques, ritmes atípics i harmonies i melodies inusuals: Amoral (primers discos), Arsis, Beneath The Massacre, Brain Drill, Cryptopsy, Cynic, Death, Decapitated, Gorguts, Immolation, Job for a Cowboy, Necrophagist, Nile, Ominous, Opeth, Origin, Pestilence, Psycroptic, Sleep terror, Spawn of Possession, The Faceless, Visceral Bleeding, Meshuggah, PsyOpus.

     

 

 

Consells

  • Moltes persones anomenen el Death Metal i altres gèneres amb vocals guturals “Screamo”.  Però l’Screamo és un subgénere del punk.
  • Si encara estàs convençut que és únicament un munt de sorolls, i et consideres guitarrista, intenta tocar qualsevol cançó de la banda Children of Bodom o dels estatunidencs Vital Remains.
  • Moltes bandes excel·lents de death metal mai han tingut una gran companyia discogràfica per recolzar i promocionar la seva música. Són tresors amagats.
  • Una altra gran referència és “Metal: A Headbangers Journey”.  Un gran documental on es mostra l’evolució del Rock i el Metall.
  • No tingueu por de preguntar-li a un fanàtic sobre la seva experiència amb el Death Metal. Els aficionats a aquest estil en general és gent simpática, que que prefereixen alleujar l’estrès i la ràbia escoltant aquesta música.
  • Si consideres que les lletres i imatgse utilitzats pels grups, fan que siguen  “persones dolentes”, preguntat a tu mateix si fas el mateix amb les  novel·les o films de fantasia, suspens o terror. Quan va ser l’última vegada que vau sospitar que un autor és “malvat” pels llibres que escriu o un actor pels rols que interpreta? (per exemple,  Stephen King o Christoper Lee).
  • Molts països i escenes tenen diverses interpretacions del so de Death Metal, com ara les escenes floridianes i sueques. Els primers opten per un so més lent i més gruixut en contrast amb aquest últim que opta per un so més ràpid i més refinat.

Advertències

  • No us prengau seriosament les lletres d’una cançó de death metal. Això és especialment cert amb bandes com Cannibal Corpse. Utilitzeu la discreció quan escolteu cançons com “Meat Hook Sodomy” i “Hammer Smashed Face” (ambdues cançons de Cannibal Corpse). Cannibal Corpse, entre altres bandes, fins i tot ha dit que les seves lletres són totalment fictícies i que no s’han de seguir. Aquestes cançons i totes les altres cançons de death metal extremes són totalment obres de ficció i no estan condonades pels autors o la banda.
  • El Death Metal no és un bon enfocament per entendre la mort .

 

 

Traduït i modificat a partir de l’article “How to Appreciate Death Metal

 

9 d’octubre, diada del País Valencia. Al Tall – Vergonya, cavallers, vergonya (320)

Amar i protegir totes les persones i el poble; fer regnar la justícia i vetlar perquè els grans no oprimisquen als menuts

Jaume I – Testament – 20 de juliol de 1276

La diada nacional del País Valencià es cel·lebra cada 9 d’octubre i commemora l’entrada a la ciutat de València de les tropes catalanoaragoneses comandades pel rei Jaume I l’any 1238.  També és el dia dels enamorats al País Valencià: Sant Dionís, “La mocaorà”  on els homes regalen a les seues parelles un mocador per al coll que embolica uns dolços de massapà cru, de diferents formes i colors, que representen les fruites i hortalisses de l’horta de València, totes elles envoltant dues figures més grans i principals fetes de massapà cuit: la piuleta i el tronador.

Més info sobre Jaume I

Al Tall: Vergonya, cavallers, vergonya

Com a regal del 9 d’octubre, compartisc amb vosaltres el darrer disc d’Al Tall, on es conta l’història de Jaume I, musicada pels grans mestres. És un disc un tant difícil per la quantitat de música i lletres (alguna en occità) que té, però té cançons brutals com la què dóna nom al disc “Vergonya, cavallers, vergonya”, el “Cant de la Muixeranga”, o el “Cant Alternatiu”.

Al disc participen els cantants Tomeu Penya (des de Mallorca) i Jan Maria Carlotti (des d’Occitània).

vergonya cavallers vergonyaDescarrega’l

9 d’octubre de 2012: Alcem les cançons!

portada 9 d'octubre 2012

01 Arrap- Ara va de Bo
02 Aigua Llimó – Alça la Veu
03 Odi – Alternativa revolucionària
04 Txarango – Vola
05 Cesk Freixas – Companya
06 Lax N Busto – La meva terrra és el mar (Simfònic)
07 Atupa –  Llengua (Amb Atzembla)
08 Aspencat amb Feliu, Borja i Sarrià – L’Herència
09 Ebri Knight – La Masovera
10 Inèrcia – La Cursa
11 Obrint Pas – Al país de l’olivera
12 Mugroman –  Moltes veus
13 Terratombats – Els jocs de la vergonya
14 Pau Alabajos – Utòpics, idealistes, ingenus
15 Tashkenti – Em diuen
16 Feliu Ventura – Finalment
17 Pep Gimeno Botifarra – Malaguenya de la tia Emilieta
18 Al Tall – Cant de la Muixeranga

A falta d’una setmana per a la diada del País Valencià, compartesc un variat musical amb tots vosaltres per a commemorar l’entrada de Jaume I a València. Hi ha grups d’arreu dels Països Catalans, però amb predomini dels de la terra valenciana!  A destacar la cançó del grup Aigüa Llimó de Castalla que s’ha estrenat hui!

Descarrega’l

Música, Pólvora i Trons: Green Day, ¡Uno! (226 kbps)

L’anterior disc no em va aplegar a omplir. No se si perquè no era l’època (per a mi) d’escoltar-lo, o perquè era massa “Pop” per al meu gust. Però amb aquest li han tornat a ficar una mica més de canya, com feien abans.  I han experimentat fins i tot en sonoritats semblants a uns The Clash del segle XXI. El disc en general sona prou a Punk Rock Ramones Style, o com diuen ells “…alguna cosa a meitat camí entre AC/DC i els primers The Beatles”.

¡uno! Els tres senzills que han tret fins ara sonen amb bastant contundència. Amb “Kill the DJ“, com ja he dit, experimenten amb el Dance, ficant-li eixe Funky també a lo The Clash. “Let Yourself Go” és el típic Punk Rock canyero i cantable al que ens tenen acostumats els de Califòrnia, i “Oh Love” sí que ja és una d’aquestes balades Power Pop que tan van sonar a les ràdios amb el seu disc més famos, l’American Idiot.

El disc comença amb un “Nuclear Family” i “Stay the Night” . Punk Rock a lo Ramones prou elaborat i alegre, fins i tot un poc “surf”. La primera va ser posada a Spotify per a promocionar l’àlbum.

Loss of Control”  també és Punk Rock amb tornada ensucrada i per a cantar al bar. “Troublemaker”  ens dona un descans i ens presenta una cançó a l’estil del My Sharona de The Knack.

Un disc per a escoltar-se’l i sense pensar. Per a passar-ho bé. I tenint en compte que venen dos més, ¡Dos!, ¡Tré!, (els trauran entre setembre i gener) tindrem que esperar un poc per a veure al complet aquesta trilogia Punk.

Descarrega’l

Obrint Pas – En Moviment! (320)

en moviment!Disc en directe d’Obrint Pas, gravat al Campus de Tarongers de la ciutat de València el 30 d’abril de l’any 2005.

Amb la col·laboració: d’Al Tall, Fermín Muguruza, Miquel Gil, Àlex (Inadaptats), Dusminguet, Titot (Brams), Feliu Ventura i Borja Penalba, Carles Belda, La Gossa Sorda, Mugroman, Odi, La Xafigà, Soul Atac…. i molts més.

Després d’una diada històrica… estem En Moviment!!!

Descarrega’l

Lliures©

Mira, compta, suma
un mòbil més xicotet que els del teu voltant
unes mamelles més grans que els del teu voltant
un cotxe més ràpid que els del teu voltant
un model més modern que els del teu voltant
no digues, no faces
no penses, no sentes
tot ací pot ser prohibit

Sou lliures, lliures ©
en les vostres gàbies gegants
tot podeu comprar
en les vostres gàbies gegants
Tot i així us queixeu
podeu canviar de canal
en les vostres gàbies gegants

Mira, compta, suma
una borratxera més llarga que els del teu voltant
un programa més cutre que el d'ahir
una cançó més fàcil que la d'ahir
una cintura més estreta que les del teu voltant

no digues, no faces
no penses, no sentes
tot ací pot ser prohibit

Sou lliures, lliures ©
en les vostres gàbies gegants ...

Mira, compta, suma ...

El món està en obres
però nosaltres no hem trencat res
i està plovent,
però no sabem qui
i el vent està enfadat,
però no sabem amb qui
i el mar?
el mar també està enfadat
i se m'ocorren un parell de noms
però me'ls callaré en nom de la democràcia

Sou lliures, lliures © .....
en les vostres gàbies gegants ...

Vídeo psicodèlic de la cançó “Libre©” de Berri Txarrak, gravat el passat 22 d’agost a Planisses, aniversari d’Enric Valor, acabat d’eixir el sol, i amb Kènia com a protagonista. Editat amb el programa Kdenlive sota Ubuntu 12.04.

Dels mateixos creadors de La Bossa de Plàstic, d’American Beauty.

Botifarra a Banda – Pep Gimeno i la Rondalla U.M. la Nucia (320)

botifarra a bandaBrillant disc de Pep Gimeno “Botifarra” i la Rondalla Unió Musical de la Nucia. Si les cançons interpretades per Botifarra ja són una genialitat, amb l’Unió Musical la Nucia són ja tot un orgasme!

Si teniu l’oportunitat de fer-ho, compreu el disc. Realment paga la pena!

Comença amb la Granaïna del Tio Palero (Granaïna de Montaverner), en clau de Marxa Mora!  Realment increïble com sona una granaïna en marxa mora.  Hi ha de les mes famoses, amb el nom canviat (supose que déu ser el nom original), com per exemple Pepeta la del Morquí, que és L’u d’Aielo del primer disc, o la Malaguenya de la tia Emilieta, que no és altra que La Malaguenya de Barxeta amb un punt de pas-doble i la lletra canviada:

“L’altre dia jo somiava
que ja era realitat
un món sense violència
ple de pau i llibertat”

El cant de batre de Sella és una preciositat amb una banda de La Nucia realment entregada i amb uns arranjaments de treure’s el barret.

I per a finalitzar hi ha una sorpresa en clau castelluda també. A la Sandinga de Xixona (també en clau pas-doble!) es canta alló tan famós de:

“De Xixona vaig a Tibi
de Tibi vaig a Castalla
passe per Onil i Ibi
i me’n torne per la Sarga”

Tota una sorpresa, i ara per a festes s’agraeix poder comptar amb una marxa mora i algun pas-doble per a posar!

 

Descarrega’l

Baixa’t el film “Cadillac Records” amb Adrien Brody i Beyoncé Knowles

cadillac records

Parlar de Cadillac Records és fer-ho en realitat de Chess Records, companyia que ha donat a conèixer gent com Etta James, Howlin Wolf, Chuck Berry, Bo Diddley, Little Walter, Muddy Waters, John Lee Hoker, i un llarg etcètera. Els pares i mares del que és hui en dia el Rock. No en va, Elvis Presley o  The Beatles han fet versions d’ells, i els Rolling Stones deuen el seu nom a una cançó de Muddy Waters.

La pel·lícula ens conta la història del jueu Leonard Chess i dels artistes que van passar a formar part de la seua companyia entre els anys 40 i 60. Tots ells negres que fins aleshores havien tocat la seua música als camps de cotó o de forma folklòrica, i que ara encenien una autèntica revolució musical a les llistes nord-americanes, i un altra revolució: la discriminació racial va començar a qüestionar-se i els concerts de Chuck Berry esdevenien una festa entre negres i blancs!

I per si fora poc, també vos deixe els dos primers volums a màxima qualitat dels grans èxits de Chess, en el que s’inclouen temes que són autèntics retalls de la història de la música.

portada Chess Chartbusters

Descarrega Cadillac Records

Descarrega el Volum 1

Descarrega el Volum 2

Música, Pólvora i Trons: Arrap, Ara va de Bo!

El rap mai ha sigut el meu fort, però sempre he escoltat algunes coses com Pirat’s Sound Sistema (aquests amb Reggae i Dancehall entre altres coses) i At Versaris (tots dos en català), i alguns grups anglesos, especialment Public Enemy, que tenen un disc dels que va canviar la història de la música: “Fear of a Black Planet” i que també foren uns dels impulsors del posterior Nu-Metal i Rap-Metal  gràcies a la cançó “Bring the Noise” amb Anthrax.

Doncs bé, el rap i el hip-hop en català cada dia està en millor forma, i tot gràcies a grups com Arrap, que acaba de llançar el seu primer disc “Ara va de Bo!”

Continua llegint

Speed On: Dragonforce, The Power Within (320)

Nota: 8,5
Descarrega’l

El nou disc dels londinencs Dragonforce ve, com era d’esperar, carregat d’adrenalina.  La banda que va fer famosa el joc Guitar Hero, gràcies a la velocitat d’una de les peces que s’incloïa de la banda: Through The Fire And Flames, la cançó més difícil d’interpretar del joc degut a la velocitat vertiginosa amb la que s’executa (podeu veure un vídeo d’una persona que la va tocar a la perfecció).

La cançó comença amb una melodia perfecta amb “Holding On” per donar pas a un ritme de cavalcada signe d’identitat de la banda, seguida d’un “Fallen World” que encara s’accelera més i que encara et fa córrer més depressa. Aquesta estaria catalogada com a Extreme Power Metal.

Una de les sorpreses del disc és el single “Cry Thunder“, molt Heavy Metal. Res a veure amb els ritmes accelerats tan característics. Més èpica i amb més regust als anys 80. Pot ser el nou cantant, Marc Hudson, ha tingut molt que vorer en aquesta sonoritat un poc més especial.

Però no poden baixar molt el ritme, i una vegada més, i a tota canya, entra “Give Me the Night“, amb una tornada que fàcilment se’t queda en la memòria i no deixes d’entonar-la. De les millors del disc!

Wings of Liberty” entra amb uns dolços teclats i la veu de Marc Hudson demostrant tot el que val (que és molt!) , per donar pas a un ritme més habitual, amb les guitarres de Herman Li i Sam Totman donant canya!  I es que el senyor Li és un guitarrista de nivell asiàtic i que a aportat curiosos sons de videojocs al seu estil de tocar la guitarra!  No en va, hi ha qui diu de Dragonforce que són un grup de Nintendo Metal!   Tot i que aquesta cançó no té una tornada típica, el treball que fan tots els músics és superb.

M’agraden molt les sonoritats i melodies de “Seasons” i “Heart of the Storm“…sonen tant als anys 80…quan governaven grups com Iron Maiden, Helloween i començava també Blind Guardian. Les guitarres genials a partir dels dos minuts i mig a “Heart of the Storm” són de les de traure’s el barret.

Les dues salves d’arcabusseria finals són l’èpica “Die By The Sword“, amb sons de tot tipus i un ritme constant, i una tornada de batalla, i “Last Man Stands“, amb una estructura semblant, però amb uns teclats i unes guitarres brutals per a un final apoteòsic.

Brillant.  A més a més, aquesta versió ve amb 4 cançons extra: Seasons (acústica), Cry Thunder (live), Heart of the Storm (tornada diferent), i una cançó instrumental anomenada “Avant la Tempete“.