Vilaweb em recupera el meu primer blog de l’any 2006

El blog s’anomenava Pellikana i la primera entrada fou publicada en octubre de 2006.

Aquell any,  la Internet començava a expandir-se arreu del planeta i hi havia gent que encara pensava en pessetes. Naixia Tuenti i Facebook i La Gossa Sorda treia el seu disc “Garrotades“.  Encara recorde com el presentà Amàlia Garrigós a Ràdio Nou, amb aquella espectacular introducció que ix al disc. Jo anava camí de Villena, direcció al conservatori en un vell Citroen Xantia.

També començaven a fer assajos un grup castellut que es deia Pellikana, i que li va posar nom a aquest blog. Cantàvem contra l’especulació, la Zona 15 i contra la gentrificació (sense saber-ho), mentre la gent tirava els diners per la finestra i es construïen pisos arreu del territori. No debades, la primera entrada fou “Castalla, el paradís del formigó“. Després vingué una crisi econòmica, però això ja és altra història.

 

L’última “Rodà” : Tabarca – Santa Pola

travessia tabarca santa pola

Si algú em diu fa poc més de 3 anys que el proper diumenge estaria fent la travessia Tabarca – Santa Pola probablement m’haguera rist moltíssim mentre m’encenia un cigarro.  Quasi un paquet que em fumava abans cada dia… Quan estàs dins del rollo del tabac no t’adones de les coses que podries estar fent i t’estas perdent. Fins que un dilluns t’alces a punt d’ofegar-te i dius “prou”.

Encara recorde aquell primer dia que vaig anar a la piscina a veure si començava a fer alguna cosa. No se si arribaria a fer 250 metres… Després també vaig començar a córrer fins al deposit d’aigua pel Camí de La Bola, i també amb la bicicleta del meu germà pegava alguna volta.  Hui, després de poc més de 3 anys, mire arrere i veig el camí i a costat prou, però s’ha fet amb tant de gust que ni te n’adones!

Recorde la primera volta que em vaig apuntar a una prova esportiva l’estiu passat al pantà de Guadalest. L’emoció de començar i l’emoció d’aplegar al final. De l’esforç a la Volta a la Foia fins a l’últim alé, les pujades brutals i inesperades de la cursa de muntanya de Castalla, l’ambient i bon rollo de Santa Pola o a Torrevella que vaig anar apegat al bus de l’1:30! Emocions i xicotetes victòries personals. Però per damunt de tot, moments de passar-ho genial!

L’última Rodà!” … com en festes quan aplegues a prop de l’església o de l’ajuntament i tens que anar fent els darrers trets.  Doncs després d’una temporada plena de carreres, crec que l’última rodà la posa aquesta travessia. Segurament alguna cosa més eixirà abans d’acabar l’estiu i la temporada, però aquesta és de quatre càrregues.  Després de començar amb la “XXVI Volta a la Foia” (bon començament! ) i després amb la “Mitja Marató d’Alcoi“, la “IX Cursa i Marxa per Muntanya” que va organitzar el Club d’Atletisme de Castalla, “XXIII Mitja Marató de Santa Pola” i la “XXIX Mitja Marató de Torrevella”, i el “I Cross pel Centre Històric de Castalla” que va posar punt i final a la primavera, ara m’enfronte amb nervis a la “XVII travessia Tabarca – Santa Pola“! Molts nervis, però moltes victòries personals. Únicament el fet d’anar a intentar-ho per a mi ja és una xicoteta victòria. L’única batalla que es perd és la que s’abandona!

I que dir de la música que m’ha acompanyat en les carreres?  Una injecció d’adrenalina constant  que també em fa avançar.

Espere que el diumenge faça un oratge esplèndid i ho passem genial tots els castelluts que anem! I espere que vinguen moltes més competicions, carreres, travessies… i amb moltes ganes també de combinar-ho i fer alguna triatló, duatló o aquatló!

Salut i força !

Atrapats al Xorret de Catí (humor)

Després de quasi 24 hores aïllats, finalment poden tornar a casa un total de 89 persones que han hagut de passar la nit en un hotel de Xorret del Catí perquè no tenien una altra alternativa. Volien vore la neu i es van quedar atrapats enmig de la tempesta que va sorprendre ahir la zona. Centenars de persones es van topar amb una neu que a última hora es va convertir en plaques de gel intractables. Les dos carreteres que accedeixen a Xorret del Catí van quedar tallades al trànsit.

Revolució dels “Batins” : Els impagamens de la generalitat (TVE)

Els impagaments de la Generalitat Valenciana, a conseqüència del malbaratament dels nostres diners, i l’espoli que han fet alguns dels seus dirigents, ha abocat als instituts públics del País Valencià a la ruïna. Les primeres conseqüències són la falta de material bàsic, calefacció i el progressiu deteriorament de l’educació.

més informació:

[poll id=”5″]

batins

El poble del costat: Castalla vs Onil (youtube)

Programa de RTVV on hi ha un  “enfrontament” amistós entre castelluts i colivencs.  Com a temes polèmics: els gasptaxos, les festes de Moros i Cristians i La Marjal. Com a temes d’unió: el valencià, les joguines, les rondalles del mestre Enric Valor, i un tema musical que posa un poc de germanor entre els dos pobles.

La llengua segueix ben viva als dos pobles! Un motiu per a sentir-nos ben orgullosos de la nostra terra.

més info

  • http://ca.wikipedia.org/wiki/Castalla
  • http://ca.wikipedia.org/wiki/Onil

Documental: Enric Valor, el Valor dels Paisatges (Castalla, Planisses)

Medi ambient recorda Enric Valor quan es compleixen 100 anys del seu naixement. Un dels escriptors i gramàtics valencians més destacats del segle XX que va impregnar bona part de la seua obra de referències al paisatge i la natura, sobretot de les comarques del sud del País Valencià, en especial de l’Alcoià, amb evocacions especials a Castalla, el poble on va nàixer fa un segle.

De la mà de Vicent Brotons, visitarem Planisses, un dels llocs més emblemàtics de Castalla (l’Alcoià, País Valencià).

Enric Valor, traduït a 10 idiomes. Mentrestant, el PP…

esclafamuntanyes

“Squashingmountains” serà el nom del nostres benvolgut Esclafamuntanyes en anglès, “Der Berzertrampler” en alemany. El castellut Enric Valor serà traduït a 10 idiomes, mentre el Partit Popular tracta de posar entrebancs al seu reconeixement, i tiren balons fora.

La Generalitat Valenciana, en canvi, no ha posat cap entrebanc a l’hora de donar-li la màxima distinció a toreros valencians.

Per altra part, Castalla està d’enhorabona i el seu institut torna a dir-se Enric Valor des de fa uns dies.  Després d’anys de lluita i d’indignació, la raó ha guanyat a l’enveja que professen alguns sectors de la societat castelluda envers la figura de Valor.

I.E.S Enric Valor Ja!!! Ara sí!!