A qui votareu el 10N al País Valencià?

Em sent totalment orfe de representació política al País Valencià. Les darreres estratègies polítiques de Compromís les sent totalment partidistes, més enfocades a arrapar vots i guanyar a tota costa que a defensar uns ideals. Amb la popular excusa d'”eixamplar la base” , tal com estan fent ERC a Catalunya, renuncien a alguns principis que molts considerem essencials.

Que una de les cares més visibles del seu partit haja fet declaracions menyspreables contra el president Puigdemont, ja és motiu suficient per a repensar el vot. D’altra banda, la darrera incorporació del partit a les files de Más Madrid  ha sigut totalment decebedor per a molts votants amb un perfil més valencianista i internacionalista. I per a rematar, no han sigut capaços ni de signar la Declaració de la Llotja de Mar.

Veig a Compromís un partit amb por.  S’autocensuren per la catalanofòbia imperant a l’Estat Espanyol i eviten pronunciar paraules “malignes” com Països Catalans, autodeterminació, dret a decidir dels pobles…ei! però són cosmopolites perquè van amb Más Madrid a les eleccions.

I que queda el Bloc en tot açò? Algú sap on està el Bloc?  Signant una declaració per la llibertat dels pobles de l’Estat sembla que no… que no és hora ara, que venen eleccions…que no estem en l’edat, i tot això i allò.

Veient l’anàlisi d’escons de Vilaweb a la demarcació d’Alacant, em decante per votar a Unides Podem, per fer alló del vot útil en un panorama polític, al meu parer, lamentable. No em puc creure ni que estiga escrivint açò! Unides Podem, altre partit que va començar fort i va acabar autocensurant-se. De ser abanderats de la revolució del proletariat amb Marx i Engels al capdavant, van acabar afluixant per no espantar als votants. Tot i aixó, veig que ha augmentat la por que tinguen representació política, no? Sembla que els poders de l’Estat han forçat aquestes eleccions perquè no volen a Unides Podem al congrés.  I si els votem? A El Salto Diario podeu llegir les principals diferències (més aviat semblances) entre Unides Podem i Más País.

I tu, a qui votaràs el pròxim diumenge?

Érem de poble i Mónica Oltra ens ha fet “cosmopolites”

La deriva “cutre-ciudadano-del-mundo” amb la que ens delecta Compromís darrerament és per a tapar-se cap i tot.  Amb la senyora Mònica Oltra com abanderada, més pendent d’arrapar vots ací i allà que de representar als valencians, ara s’ajunta amb els monolingües cosmopolites de “Más Madrid”. Más madera! que diríen els germans Marx. Em recorda a aquell meme tan popular del tuitaire Jaume I:

Personalment em sent orfe de representació política al País Valencià.La portaveu de Compromís darrerament ha perdut el nord (mai millor dit) , i no ens para de delectar amb perles com les que li va dedicar al president Puigdemont i els seus suposats dinarots. O que l’independentisme ha trencat Catalunya. O acusar a Puigdemont de masclista.  Ara diu que som cosmopolites per anar amb partits de Madrid.  Vergonya, cavallers, vergonya!

On està aquella Oltra combativa que treia de polleguera als del Partit Popular? Aquella Oltra que volia canviar-ho tot? Aquesta senyora mai haurà sigut independentista, però totes aquestes declaracions més properes a l’extrema-dreta no li fan gens bé a Compromís.  El que crec és que Oltra abans era de poble, i ara se’ns ha fet cosmopolita.  I sí Mònica, en molts aspectes Puigdemont és més d’esquerres que vosté.

A qui votem els qui volem una Europa dels pobles al País Valencià el pròxim 10 de novembre? A qui votaràs?

 

Vídeo: Kilian Jornet, el millor corredor de muntanya del món a “El Convidat” de TV3

Kilian Jornet

El català Kilian Jornet i Burgada va sorprendre anit al programa de TV3, no ja per les seues extraordinàries fites (com al Tahoe Rim Trail , on va fer 270 Km en 38 hores i 32 minuts) , sinó per la seua filosofia de vida. La seua ideologia d’esquerres i ecologista (com ell mateix declara durant el programa), i les seues declaracions colpidores amb la societat actual, van revoltar les xarxes socials. Podeu llegir ací les 10 frases més destacades d’en Kilian Jornet.

La muntanya és el seu hàbitat. El lloc on viu la passió per un esport que cada dia agrada a més gent. Kilian Jornet és un prodigi de la natura. El seu rècord: 38 hores corrent sense parar, 270 quilòmetres.

Evidentment, jo no podria seguir el seu ritme. Però sí que em vaig haver d’adaptar a la vida que fa durant molts mesos de l’any. Viure en una caravana en plena natura.

Allà no hi té calefacció, ni aigua calenta, ni lavabo. Cap comoditat. Només allò que és essencial. En vuit metres quadrats, una manera d’entendre la vida. Aquesta és la vida de Kilian Jornet: sempre a la muntanya. Sempre en moviment. La seva filosofia: per ser feliços hem de fer només el que volem fer. Ell ha triat fer-ho tot als peus del cim més alt d’Europa.

Durant dos dies he descobert una persona singular. Un noi que ha trobat el seu lloc al món en una edat en què encara tothom el busca. Mentre hi hagi muntanyes, no hem de patir per en Kilian.

Quan Àlex Fàbregas i jo vam descobrir que no érem espanyols

Recorde fa molt de temps ja, quan vàrem descobrir que no érem espanyols.  Va ser quelcom natural, perquè sortíem d’una artificialitat prou desconcertant…quan no eres espanyol i no ho saps, no relaciones el nom que et classifica (espanyol) amb el poble, la teua llengua i la cultura que respires dia a dia.

Va ser fantàstic descobrir el nostre país! Quan les nostres ments, inconscientment, van començar a relacionar les coses que ens envoltaven amb una nacionalitat amagada i ocultada durant més de 500 anys. Des d’aquell segrest de la Bíblia Valenciana a l’any 1482 que s’ha intentat ocultar la nostra història com a poble. El poble valencià, el poble català i el poble mallorquí, tres pobles que en realitat són un de sol. Tres pobles que van viure agermanats amb la Corona d’Aragó i Jaume I i que mantenen forts lligams a pesar de la forta repressió per part de Castella i França… “Jaume primer és un arbre amb tres branques principals, l’antic regne de València, Catalunya i Balears

I en realitat és tan bonic i ens sentim tan orgullosos de pertànyer a aquest poble! No eixim als mapes polítics, però en realitat això és el de menys. Els pobles es creen naturalment, els mapes polítics són això: polítics.  Nosaltres ens quedem amb els mapes geogràfics. Els mapes culturals i lingüístics. El mapa del nostre poble és de molts colors i té un mar que el travessa i ens dibuixa un somriure quan cantem les seues cançons, quan parlem la seua llengua,  quan passegem pels seus indrets… quan tornem a casa i veiem el nostre poble i la nostra gent. Quan escoltem algú a un país llunyà (i no tan llunyà) parlant la nostra llengua també somriem.  Somriure… no creiem en pàtries ni en banderes que neguen la llibertat dels pobles, i és per això que ens estimem tant el nostre poble i la nostra bandera que representa la seua llibertat enfront a l’esclavatge al que tenen sotmès el nostre poble.

I ens dona tanta ràbia veure que, quan expresses tots aquestos sentiments lliurement, hi ha determinada gent que ens exigeix que ho justifiquem. Que justifiquem perquè no som com ells ens dicten que tenim que ser… Que perquè no eres el que posa al teu DNI! Però a veure…si fora per nosaltres no tindríem DNI ni ací ni en la Xina popular… Quina classe d’arguments són eixos en front d’una font inesgotable de sentiments cap al nostre poble? Quina classe de llavada mental tenen alguns per a negar els sentiments vers la nostra terra?

La veritat és que, en moments com el de hui, on una gran part del poble espanyol insulta i menysprea a gent de la meua terra per dir el que sent ( Àlex Fàbregas ) , em pose dels nervis… I recorde… Recorde la història. Perquè la història és nostra, i la fan els pobles.

Documental: “Què mengem?”

Què mengem amb el que mengem? És segur el que arriba a la nostra taula? Quina quantitat de productes químics, metalls pesants, antibiòtics o additius que podrien ser perjudicials per a la salut ingerim amb la nostra dieta?

Vivim en una de les societats amb més abundància d’aliments i amb més garanties sanitàries. Mai com ara el menjar havia estat sotmès a controls tan rigorosos, i a Europa és gairebé impossible que consumim un aliment que sobrepassi els límits segurs d’un tòxic. Però els científics alerten dels perills de l’efecte acumulatiu d’aquests tòxics que ingerim amb la dieta al llarg de la nostra vida.

Aquesta preocupació fa que cada vegada més els consumidors busquin alternatives d’alimentació sense residus químics ni additius.
Mai el consumidor no havia tingut tanta informació de quina és l’alimentació més equilibrada i més adequada per a la seva salut.
Metges i campanyes promocionals ens recomanen augmentar el consum de fruites i verdures. Però poden arribar a ser perillosos els rastres dels pesticides amb què han estat tractats aquests vegetals?

La darrera societat matriarcal: Els amants del llac Lugu

Des de Fes Xarxa us presentem el documental emès pel Canal 33, “Els amants del llac Lugu”, on farem un viatge a un indret perdut de la Xina i ens capbussarem en el Regne de les Dones, i el seu llac d’incalculable bellesa. 

“Imagineu una civilització on el matrimoni no existeix, on l’amor és lliure, on els homes fan petites feines, no hereten propietat i on les dones tiren endavant la família i porten l’economia. Penetreu en el regne de les dones Mosuo a la Xina i conegueu una peculiar història d’amor en l’última societat matriarcal del món”

Podeu veure el documental “Els amants del Llac Lugu”, seguint l’enllaç.

La cultura del odio

Ahir vaig opinar sobre els mitjans de comunicació i com afecten a la vida social creant odi i por en les persones, i avui, abans de despertar-me, tenia aquesta cançó ficada al cap! Gran cançó d’aquest grup de Villena, i bon vídeo!

A algunos niñatos se les pone dura
pegándole a un viejo de hostias
la escena grabada ha sido captada
retransmitida con su nokia
soy la sensación es que molo un montón,
con mi móvil ultima generación
Generación de imbéciles…el futuro de imbéciles.De buenas familias, reputadas familias,
su madre florero y su padre empresario
Su abuelo franquista, pudiente y racista
como un buen cristiano reza su rosario
Sus padres los fachas los pillan en casa:
“con este nene hay que hacer algo”
Si sigue apaleando indigentes, le
vamos a cortar el saldo

Esto es la cultura del odio, han creado la cultura del odio

Malos tiempos lara pa expresión
Poco a poco siento más dolor

Erika ha caído ha perdido la vida, fue
apuñalada por su esposo
12 puñaladas abdomen y espalda,
previa denuncia por acoso
Ellas lo sienten, los jueces consienten,
Erika ha caído ha perdido la vida, fue apuñalada por su esposo
12 puñaladas abdomen y espalda, previa denuncia por acoso
Ellas lo sienten, los jueces consienten, esta
es la canción de siempre
En su mente retorcida, aun dice que la quería.

Esto es la cultura del odio, han creado la cultura del odio

Fuckop Family – Antisistema Soundconnection a màxima qualitat (320 Kbps)

Decarrega’l

Vuit de Març

Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.

El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.

fragment de “Bruixa de Dol” de Maria-Mercè Marçal

Reflexions després de la tempesta de València

Si alguna cosa està clara després dels darrers dies és que la violència ha tornat als carrers. Els de la gavina ens porten una vegada més la por, la intimidació i la violència contra la població.

rambo piquer

(clica per veure a 2202 x 3000 pixels)

Si amb el PE (Partit Espanyol…ja que no té res de socialista ni d’obrer actualment), ja teníem carències democràtiques, ara les acompanyem amb una bona dosis de violència i hipocresia.  Aquesta gent que ens governa actualment, principals culpables de la crisi que vivim al País Valencià, als Països Catalans i al conjunt de l’estat, encara tenen la poca-vergonya Continua llegint

Llach, la revolta permanent (documental)

(actualitzat 21/01/2012, després del tancament de Megaupload)

 

Haurem d’emprar les armes! Canvi. ­Gassegeu l’església. Canvi. ­Interessa que vinguin els Charlies, perquè estem envoltats de gent i al sortir de l’església aquí serà un picament de peus. Utilitzarem les armes. Segur, a més eh? ­Charlie a J-1. Ha arribat ja l’ordre de desallotjament a l’església? ­Si, si la té J-3 i ja han procedit a desallotjar perquè tu no estaves allí. ­Molt bé, assabentat. I llàstima que no hi era jo allí»

«Intento comunicar, però ningú contesta. Han d’estar en l’església barallant-se com lleons. ­J-3 per a J-1! J-3 per a J-1! Manin força per a aquí. Ja hem disparat més de dues mil tirs. ­Com està per aquí l’assumpte? ­Et pots figurar, després de llençar més de mil tirs i trencar l’església de San Francisco. Et pots imaginar com està el carrer i com està tot. ­Moltes gràcies, eh! Bon servei! ­Digues-li a Salines, que hem contribuït a la pallissa més gran de la història. ­Aquí hi ha hagut una massacre. Canvi. ­D’acord, d’acord. ­Però de debò una massacre»

A la memòria de tota la gent que va morir a Vitoria-Gasteiz. El seu màxim responsable va morir ahir sense haver estat mai condemnat i sense haver demanat mai disculpes. Era el fundador del Partit Popular.

més informació:

Descarrega amb l’emule

 ed2k://|file|Llach,%20la%20revolta%20permanent.avi|1480343552|0CB2F29952AC58FC66149910A0A7716A|/