No compreu al Consum-Mercadona de Castalla!

Per què venen productes de Sud-àfrica? Per què han renunciat al valencià? No! Perquè ara cal anar amb compte per eixa zona si eres dona, immigrant o qualsevol col·lectiu al que menyspree el partit d’ultradreta VOX.

Donant una ullada a les darreres notícies, he trobat aquest curiós mapa a eldiario.es, on es pot veure que ha votat la gent “a cada carrer” en totes les localitats de l’Estat. En aquest cas a Castalla.

Segons aquest mapa, a partir d’ara cal anar molt amb compte per la zona del Consum-Mercadona, marcada amb una taca verda putrefacta de la gent que ha votat al partit del diccionari. En canvi, del carrer de les Eres cap a dalt,  amb les mal anomenades  Las Mil Viviendas, seria la zona més socialista.

No sé si aquest mapa és vàlid per a un poble tan menut. Però el que queda ben clar, després dels resultats electorals, és que Castalla la Roja ara és Castalla la fatxa.

Per una Televisió sense fronteres: Volem TV3

Dijous 5 de Març
Saló d’Actes Enric Valor, 20,00 hores
IES ENRIC VALOR
CASTALLA

Acte per informar de la situació de censura de TV3 al País Valencià per part del govern feixista del partit popular. Tindrà lloc a les 20,00 hores al Saló d’Actes Enric Valor, de l’IES Enric Valor de Castalla.

Més informació: http://volemlatv3.blogspot.com/

Per a co?laborar envia un mail al Síndic de Greuges!

Les Cròniques de Castalla la Roja: La plaçeta del Carreter, Sabina, i la merda de pardal.

Aquest es el lamentable estat en el que es troba la “Plaçeta del Carreter” a Castalla.

Com es pot comprovar, el eslògan “Castalla limpia, es tarea de todos” (en les papereres ho posa tant en valencià com en castellà, llàstima que al calendari hagen omés la nostra llengua) , ha tingut un gran èxit en la població, i sobretot en la població que habita en l’Ajuntament.

No tindrem que anar nosaltres a netejar-ho, senyora Sabina Santonja Antón (PP)?? Aquesta senyora, que té les delegacions d’Hisenda, Personal, Brossa, Neteja Viària i Serveis Socials, cobra 36.288 euros a l’any (!!!, quasi res), i no es capaç ni de conservar la Plaçeta del Carreter en condicions per anar a beure…Algú vol un glopet? mmm…que bona!

Des d’ací anime a la gent a fer el mateix que fa l’Ajuntament. Omplim Castalla de merda a 36.000 euros a l’any, i… Adéu a la crisi!

Les Cròniques de Castalla la Roja: La Concejal de Turisme, la senyora Maquensi

Castalla La Roja, Setembre de 2008

Maquensi (lamentablement, no es l’actriu porno britànica, ja ens agradaria als de Castalla La Vella!) és una “concejal”de Turisme, gran protectora dels habitants de Castalla “La Nueva”, una urbanització il.legal legalitzada, els quals estàn plenament integrats en els altres habitants, els de Castalla la Vella, que habitualment tenen que tindre un traductor per que aquests (els grans respectuosos) pugen parlar en l’idioma natural de tot castellut “que se precie”: l’anglés de muntanya alacantina.

Aquesta “senyora”, que ara es mou al ritme que li marca Panxeta, el metge clavat a alcalde que habita a les terres de Castalla la Roja, se l’in va l’olla igual que a ell o pitjor. Ara diu que els qui estem a favor del respecte als animals som una minoría ruidosa. I que el bou embolat es tradició a Castalla. Es nota que aquesta senyora ha viscut tota la vida al nostre poble, i que ha anat a molts bous embolats. Com tot castellut “que se precie”…faltaria més! I qui no ha assistit mai al meravellós acte (i molt tradicional a Castalla) de tirar una cabra pel campanari? o al de llançament de prinyols d’oliva? o la “Feria de Abril” ? Son actes que tot castellut “que se precie” ha anat tota la vida o a participat en ells (faltaria més!).

Ai Maquensi Maquensi… si en lo que duem, soles has fet açò (ixir en l’escaparate per a protegir una tradició tan castelluda) que bé que fariem en tirar-te al carrer i contractar a l’actriu porno britànica. Segur que molts castelluts s’apuntarien. Igual no serien una minoria sorollosa. I en lo que cobres, segur que tenim prou pa contractar a eixa i a Nacho Vidal (que es de la terreta!), i així tots contents. Segur que milloraria el turisme (i els euros que ens estalviaríem!!)

Des d’aquest petit raconet dins d’una Castalla Roja imaginaria (recordant vells temps) anime a l’Ajuntament de Castalla La Faxa a que seguisca fent el meravellós treball de recuperar tradicions castelludes oblidades, de conservar les que tenim, de recolzar als grups de música locals, de recolzar la nostra llengua (patrimoni que, com tots sabem, els de Castalla La Nueva voldràn protegir i segurament estaràn aprenent per a no faltar al respecte als habitants de Castalla…no?), la nostra cultura, el nostre paisatge, les nostres serres, els nostres llocs més característics, les nostre bandes de música, el grup de danses… Simplement pel seu meravellós treball!! Ànims!

I recordeu: Quan més festes d’altres llocs porteu, més estareu recolzant les nostres!!!!

 Per als de Castalla La Nova: teniu un traductor ben bonic a la dreta, el de “Google Translate”, que se que esteu molt ocupats en les classes de valencià i no teniu temps per a traduir!

NOTA DE L’AUTOR: Tot el que passa a Castalla la Roja es fruit de la imaginació desbordada d’algún malalt. Qualsevol nom i qualsevol fet paregut a la realitat, es pura coincidència. De totes formes, si algú es sent identificat: denunciesalkukat@castalla.mesvilaweb.cat .

SETEMBRE RADIANT AMANEIX, PLE DE MÚSICA I COLOR ! (3)

Crusllàn, de José Rafel Pascual Vilaplana! Impressionant marxa cristiana  amb unes percussions i dolçaines increïbles. La carn de gallina! (sols hi ha que escoltar els 30 segons d’aplaudiments al final de la cançó…jejeje)

Image Hosted by ImageShack.us

Ací estic jo, a una de les poques fotos que se’m veu per l’esglesia. Ser músic i fester era una feina miraculosa!!Que Déu ens pille confessats, que demà ja es La Nit de L’Olleta!!!

FIRMA CONTRA EL BOU EMBOLAT DE CASTALLA!

Ja se que està molt prop la “festa”, però així podem fer-nos una idea per a l’any que ve si es torna a repetir, que pensa la gent del poble sobre aquesta tradició que no te res a veure amb el nostre poble. Tenim que aconseguir que la gent conega aquesta tradició i totes les barbaritats que es fan. No podem consentir en aquest “poble tan modern” com va dir el nostre batlle, que encara visquem en plena edat mitjana…No creu, senyor alcalde? No vol un poble modern? Doncs maltractar animals prennent-li foc a les seues banyes per a que ho vejen grans i menuts, em pareix que no es molt modern, no?

Es plenarà la plaça? clar. Igual que si no haveren fet bou embolat, com molt bé han dit per el món virtual castellut.  Per a l’any que ve tenim que tindre a la gent millor informada sobre aquesta aberració de festa.

FIRMA ACI!!!!!!

BOUS EMBOLATS A CASTALLA: La nova parida del nostre batlle

Embolar a un bou o a una vaca
significa instal·lar-se uns artefactes de ferro apretats amb cargols en
els extrems de les seves banyes, que contenen unes boles amb una
matèria inflamable que crema com una torxa durant llarg temps.

Per
poder dur a terme tal gesta, els homes més “atrevits” del poble,
mostren la seva “valentia” unint-se en massa a fi de, en primer lloc,
col·locar una corda al voltant del coll de l’animal, el qual es troba
encaixonat, sense menjar, aigua ni ventilació, esperant que la porta
del seu taüt s’obri per conduir-lo a l’infern.

Tot
seguit, després d’obrir l’esmentada porta, tiren tots de la corda amb
força i l’animal, en sortir, queda encastat de cap contra un gros
tronc de fusta plantat a terra, que a través d’un forat en la seva
part posterior, deixa que la corda li travesse i es faja que s’esvare perquè el seu pesat cos quede ben immobilitzat en tirar d’ella.
Aquest és la part més espectacular de la “festa” per a tot bon
aficionat. És en aquest punt quan la gran majoria satisfeix la seva
il·lusió de tirar de la corda per davant, o bé, tirar del cos de
l’animal per darrere, ja que mentre el seu crani està incrustat contra
el tronc i la corda exerceix la màxima tracció cap a davant gràcies als
infinits voluntaris que tiren de la, la cua, el llom, i en definitiva,
l’animal  indefens queda a disposició de qui vulgua estirar-lo per
enrere. El nombre de voluntaris és directament proporcional a la
longitud de la corda i del cos (especialment de la cua).

Durant
el moment descrit, l’animal immobilitzat, aterrit, agredit i sense cap
possibilitat de defensar-se, mugeix amargament de dolor i desesperació.
No és necessari presenciar l’acte per sentir els seus mugits, se solen
percebre de bastant lluny com un crit esquinçador de socors, al mig de
la foscor d’una nit en què una multitud humana sembla haver-se posat
d’acord, com les formigues d’un formiguer o les abelles d’un eixam, per
dur a terme la tasca gairebé amb la mateixa precisió i coordinació que
elles.

Una
vegada pres el foc a les boles, es deixa anar l’animal perquè correga
dins d’un recinte de carrers tallats a l’efecte. De vegades també es li embola en places, encara que és molt menys freqüent.

A l’embolada, el segueixen els comentaris sobre el valerós coratge de l’eixam humà que l’ha fet possible. (uii…que valents, eh?)

L’animal,
al qual sovint no solament se li col·loquen les boles, sinó també una
albarda amb campanes al voltant del seu coll, té com a primer instint
córrer per allunyar-se ràpidament d’aquest tronc on se li ha produït
tant dolor, en sentir-se, d’alguna manera “alliberat”. Mes les vaques i
els toros són mamífers superiors dotats d’una intel·ligència que els fa
advertir-se amb promptitud que per més salts que donen, no aconseguiran
desprendre’s d’aquest foc instal·lat sobre els seus caps i que aquest
laberint dins del qual es troben, no té cap possibilitat d’escapatòria.
Així doncs, els seus moviments aviat comencen a ser molt reduïts, sent
els mateixos aficionats a la “festa” els que la defineixen com avorrida
després dels primers 10 o 15 minuts.

Embolat, desconcertat i sol entre tants éssers estranys cridant-lo i
provocant-lo, l’animal no entén què està succeint, està esgotat i
possiblement deshidratat, després d’haver estat hores o fins i tot dies
dins d’aquest fèretre especialment dissenyat per a ell, on no se li ha
permès moure’s, ni girar-se, ni rascar-se…
no sent ganes de divertir
ningú en aquest joc injust a què ha estat sotmès per força pels seus
segrestadors i els seus botxins, només estableixi desigs que el deixen
en pau.

El
pes de les boles ancorades a les seves banyes, la llum encegadora del
foc pròxima als seus ulls, el terrabastall causat pels milers
d’aficionats que li envolten, àvids de violència, i la desesperació en
comprendre, a la seva manera, que l’alliberament no existeix per a ell,
porta escrit en la seva mirada el vertader significat de la paraula
solitud.

Després d’haver presenciat aquesta peculiar
forma de tortura, després d’haver hagut de créixer entre ella, després
d’haver sabut percebre el silenciós sofriment d’aquests éssers
innocents i després d’haver vist com de vegades per “accident” se li
pot calar foc a l’animal sencer, jo estableixo la necessitat de
qualificar aquests actes com a infern, estant convençuda que no hi ha
res d’hipèrbole en la meva qualificació.

Frases
com aquestes omplen els articles taurins publicats de manera constant
als diaris d’aquesta província, escrits per i per als quals
graciosament es fan cridar “amants dels toros”.

Per això
m’atreviria a afirmar que si la tauromàquia és amor als bous, el
terrorisme és amor a la societat
, si bé cap classe de terrorisme humà
crec que pugui ser sentit tan profundament com el terror que els
provoquem els animals, ja que ells no poden mantenir l’esperança de
l’alliberament. El seu únic alliberament és la seva mort.

Autor: Era

Ética y Respeto por los Animales




Sis bous embolats a la vegada, per a beneplàcit dels maleïts fillsdeputes que es diverteixen amb aquests actes. Mireu-los, tractats com a brossa, com a objectes, en lloc de com a èssers vius… Hi ha dret a açò? Es pot jugar amb la vida per a entreteniment de ments malaltes? De gent que no té sentiments ni escrúpols o que viu en la ignorància? 



I amb un poc mes d’humor, però amb realitats: CQC investigant sobre els bous embolats.



Se li trenca la pata al bou al intentar embolar-lo en Oropesa, Castelló. El trauen a rastres com si fora un sac de merda.

Bé, Castelludes i Castelluts, açò es el que mos du el nostre senyor alcalde a Castalla aquest dissabte. Aneu a perdre-vos aquest espectacle digne de ments malaltes i perverses?

Senyor alcalde, a aquest si que entraràn xiquets? a que si? Però a vorer un concert d’un grup de música del poble no, eh?

Estic tan indignat, tan terriblement fotut, que son quasi les dos de la matinada i sols se m’ocurreix una cosa. Espere que el bou tinga la seva respectiva revenja per tot el mal que li fan.



FORA
BOUS EMBOLATS DE CASTALLA
!

A CASTALLA CADASCÚ FA EL QUE LI DONA LA GANA (si es de futbol)

Diumenge. 12 de la nit. La música tocant pel carrer. Tindràn tots els papers que fan falta? Cotxes pitant pel carrer a les 12 de la nit. Ha guanyat Espanya i han passat a semifinals.

Igual les dona que siga diumenge i al dia següent la gent treballe. I a mi també, ja que no veig res dolent en que la gent toque pel carrer per cel.lebrar el que vulga. Però…. senyor alcalde, on està vosté ara? per què no fa res? per què no envia a la policía autonòmica per a que faça callar aquesta música? O es que si guanya Espanya si que es pot fer el que a uno li dona la gana?

Reflexions d’un diumenge a la nit. Vinc de tocar d’Alacant i em pareix molt bé…Tots al carrer a tocar! Xe! Però amb els papers en regla! no??

AVUI REUNIÓ A LA CASA DE CULTURA

La plataforma “Quina Castalla Volem”, ens convida a assistir avui a les 20,00 hores a la Casa de Cultura de Castalla per a tractar de resoldre els dubtes sobre la tala indiscriminada d’arbres a l’avinguda d’Onil.

Ens han tallat l’Avinguda d’Onil, però ara ja van a per les moreres de l’avinguda de l’Argentina! (de xiste:existen quejas vecinales relativas a ratas que viven en el interior hueco de las moreras y que cortan a mordiscos los cables del alumbrado público) Si no ens menejem, ens deixaràn el poble com un secarral. Per que la seua forma d’actuar es eixa: Que molesten uns arbres, els tallem! Que hi ha rates? Tallem les moreres. Uns grups de música que no ens apanyen? no els deixem tocar. Que el poble vol parlar? doncs no els deixem que vagen als plens de l’ajuntament. Que la gent vol manifestar-se? els tatxem d’il.legals i els enviem a la policía.

Que bonica quedarà la Ofrena de Flors aquesta any si ens lleven les moreres, no siga cosa que alguna rata pose en perill la salud d’algún fester. Que fort.
Molta por i molt poca vergonya. Image Hosted by ImageShack.us