Milers d’Estels (live at Altea ’13)

Milers d’Estels (live at Altea ’13) de Diània.tv a Vimeo.

Fa 5 anys, un bon amic (Rafa “Pana”) i jo estàvem a Castalla, a les 9 de la nit, un 21 de juny de 2008 (Solstici d’Estiu) ,  i em va comentar “Ei, anem a veure a Pirats a Elx?” . L’alegria inicial es va trencar quan vàrem descobrir que ja estaven començant a tocar.  “Doncs toca La Gossa Sorda a Altea!”  i cap allà que vam anar, màquina avant, per l’Autopista de peatge per aplegar a temps.

No únicament vam arribar a temps, sinó que vam veure a tots els grups que van tocar al concert. Un lloc espectacular i bonic, ple d’estels a la Plaça de l’Església d’Altea (Marina Baixa). Un concert inoblidable. Una nit bonica deveres… a “Camals Mullats” van pujar a tocar… Pirat’s Sound Sistema! vinguts des d’Elx!  va eixir tot redó!  Al dia següent escriuria Milers d’Estels.

5 anys després, a Altea una vegada més, un 22 de juliol ben  bonic, amb lluna plena, i amb l’ajuda d’una actriu de primera: Milers d’Estels.

Màgica nit plena d’estels
Els teus ulls brillants em volen acaronar
La lluna desvetllant la mar
i tu i jo comencem a rodolar

Màgica nit plena d’estels
El teu cos mullat a la platja serena
El vent mou els teus cabells
Mentre el meu cor batega i alena

Ara per fi m’he retrobat, amb el somriure de milers d’estels
Ara que la nit va començar m’encontre al teu costat….
…amb el somriure de milers d’estels.

Màgica nit plena d’estels
El teu rostre banyat per al lluna plena
Cada mitjanit baixem als inferns
i menjem del fruit que ens lleva la pena

Màgica nit plena d’estels
Els teus llavis em tornen a despullar
Les lluernes enlluernen el cel
tu, jo i la nit ens anem asserenant….

Una nit de lluna plena
Una nit per fer camí
i ara que torna la llum
estarem fins al matí

Una nit amb el somriure
de poder veure’t amb mi
I ara que els estels s’encenen
encendre’m el teu destí

Ara per fi m’he retrobat, amb el somriure de milers d’estels
Ara que la nit va començar m’encontre al teu costat….
…amb el somriure de milers d’estels…

…de milers d’estels …

Somie que has somiat amb mi

Somie que a la nit has somiat amb mi
i somric quan et veig somriure l’endemà al matí
i quan acostes els teus llavis als meus
els ulls se m’enlluernen al veure’m als teus

Una nit
Amb dos copes de vi i un grapat de somriures per tu i per mi

La dolçor
em segrestes, m’emmanilles al portal d’un carreró

El desig
Si m’agafes de sobte i em mossegues sense demanar permís

I el somni d’aquesta nit
el compartiràs amb mi
i els malsons d’aquell passat
sé que ja no tornaran mai més

Somie que a la nit has somiat amb mi
i somric quan et veig somriure l’endemà al matí
i quan acostes els teus llavis als meus
els ulls se m’enlluernen al veure’m als teus

Una nit
Els meus llavis humits que baixen amb tendresa cap als teus pits

La dolçor
Del teu cos quan em tires a terra i em beses per tot el coll

El desig
Ens aguantem la mirada, una intensa abraçada i un “queda’t amb mi”

Despertar al teu costat
Sé que ja no marxaràs
et regale el meu cor
els meus llavis, els meus ulls per tu.

Somie que a la nit has somiat amb mi
i somric quan et veig somriure l’endemà al matí
i quan acostes els teus llavis als meus
els ulls se m’enlluernen al veure’m als teus

Una nit… La dolçor… El desig…

Una nit al teu abast
Rodolem carrer avall
i uns llavis desenfrenats
em recorren dalt avall

Jo t’esguelle el vestit
m’empentes damunt del llit
seré un ostatge del desig
si et quedes amb mi…
… una nit.

Galàctic Trobador (demo)

 

La veu està gravada amb el micro de la webcam, ho lamente! 😀   La música amb la pedalera Zoom G2.1Nu i el programa Audacity.

 

Sib5                      Fa5
Recorde el teu gran somriure infinit
Sol5           La5                      Si5            Do5       Sol5
Aquelles bogeries de jove…aquelles danses, aquelles cançons

Sib5                      Fa5
folk, tabals, somnis i dolçaines
Sol5           La5                      Si5            Do5       Sol5
trobador galàctic tota la nit… tota la nit

Recorde la teua ànima lliure
Com una càlida brisa del mar…com un vent revoltat
Amb tantes ganes de viure
que van fer al meu cor cridar…al meu cor cridar…
Lam                                 DoM
i al capvespre, encendrem una foguera
                                 FaM
i cantarem cançons al foc
                     Re m
i quan un núvol tape la lluna plena
     FaM                                 SolM
el estel que més llum faça seràs tu…

…galàctic trobador

Ja fa temps que porte’m sense veure’t
i la teua rialla no s’ha deixat d’escoltar..mai ho farà
i a les nits encendrem les fogueres
per veure’t com una estrela fugaç

Recordarem les nostres aventures
i en viurem noves com si fores al nostre costat
i mai deixarem d’escolar-te 
seràs sempre amb nosaltres, estimat company….

i al capvespre, encendrem una foguera
i cantarem cançons al foc
i quan un núvol tape la lluna plena
el estel que més llum faça seràs tu…
…galàctic trobador

Com una Onada (a Dimitris Christoulas)

Dimitris Christoulas

Dimitris Christoulas

Dedicada a Dimitris Christoulas (Δημήτρης Χριστούλας), un jubilat grec que es va disparar un tret al cap en front del parlament grec per denunciar la lamentable situació social provocada per la crisi capitalista a Grècia.

 

 

 

 


La interpretació és prou millorable, però a vegades preferisc l’autenticitat en la gravació que repetir una i altra vegada la cançó fins que isca perfecta. Està gravada en una webcam i d’una sola vegada, no puc demanar més! 🙂

No viurem buscant a les escombreries
Ni ens dispararem cap tret al cap
Si ens tanqueu a dins la gàbia
l’obrirem a cops de llibertat

No viurem sense els nostres somriures
Ni sense els somriures dels que vindran
Si ens nugueu als vostres Bancs
No deixarem mai de lluitar… no deixarem mai de lluitar!!!


Hi ha que sortir d’aquesta presó
Per a combatre pel demà
i a poc a poc despertarem
Com una Onada ens alçarem
Hi ha que sortir d’aquest malson
per a somiar pel demà
i a poc a poc despertarem
com una onada ens alçarem!

No menjarem pa tacat de sang
i cremarem els cirs i els palaus d’hivern!
Si el mercat mundial ens esclavitza
Per a vosaltres no hi haurà descans

No deiarem mai que s’escolte
Un sol crit d’angoixa al nostre oceà
Mentre hi ha ja una sola llàgrima
Per a vosaltres no hi haurà demà!

Hi ha que sortir d’aquesta presó
Per a combatre pel demà
i a poc a poc despertarem
Com una Onada ens alçarem
Hi ha que sortir d’aquest malson
per a somiar pel demà
i a poc a poc despertarem
com una onada ens alçarem!

Han creat el seu exèrcit personal
De gent sense cor que ha oblidat pel que lluitar
S’asseuen a dins la gàbia, i anb una capsa els donen de menjar
Companys, aixó s’ha d’acabar
Agafeu embranzida amb força
Que el combat va a comneçar…
Que el combat va a començar!!!

Hi ha que sortir d’aquesta presó
Per a combatre pel demà
i a poc a poc despertarem
Com una Onada ens alçarem
Hi ha que sortir d’aquest malson
per a somiar pel demà
i a poc a poc despertarem
com una onada ens alçarem!

Si vens amb mi dona’m la mà
Agafa la dels teus companys
Ben desperts avançarem
COM UNA ONADA ENS ALÇAREM.

 

La següent nota va ser trobada a una butxaca dels seus pantalons:

Carta Manuscrita de Dimitris Christoulas

“El Govern de Tsolakoglou ha aniquilat tota possibilitat de supervivència per a mi, que es basava en una pensió molt digna que jo havia pagat pel meu compte sense cap ajuda de l’Estat durant 35 anys. I com que la meva avançada edat no em permet reaccionar d’una altra manera (encara que si un compatriota grec agafés un kalaixnikov, jo li donaria suport) no veig altra solució que posar fi a la meva vida d’aquesta manera digna per no haver de acabar furgant en els contenidors d’escombraries per poder subsistir. Crec que els joves sense futur agafaran algun dia les armes i penjaran cap per avall als traïdors d’aquest país a la plaça Syntagma, com els italians van fer amb Mussolini a 1945”
Dimitris Christoulas, 4 d’abril de 2012

Un malson rere altre malson

Trobar una cançó de l’any 2008 i acabar-la hui! La nit de bruixes té alguna cosa especial….

Després de la mitjanit
entrant en la realitat
fins al matí

Escapant, perseguit
a dins d'un laberint
amb corredors infinits

Una cançó trista, una buida mirada
somnis en blanc i negre fins a la matinada
Un acord menor i una lenta melodia
parlen amb el meu cor de forma suïcida

Un malson rere altre malson, un despertar després d'un colp de calor...
Un malson rere altre malson, una nit recorrent obscurs carrerons

Després de la mitjanit
entrant en la realitat
dia a dia

Fugint, deprimit
cansat de veure't trista
quan ets amb mi

Un fals somriure i una feble abraçada
posen punt i final a una història ja contada
una bella simfonia d'una angoixa continuada
el darrer ritardando d'aquesta obra inacabada

Un malson rere altre malson...

Després de la mitjanit
entrant en la realitat
dia i nit

Esperant el moment
el cant d'un ocell
que ajude als meus ulls a obrir

Després de la mitjanit
a dins de la realitat
no vaig poder despertar

Esperant el teu somrís
continue atrapat
en tindràs que buscar...
...a dins dels somnis...

Un malson rere altre malson... 

insurrecte – deixa de mirar-me (ultra-prehistoric-demo)

Insurrecte -Deixa de mirar-me by insurrecte

deixa de mirar-me

M’agradaria saber que penses quan em mires de tan lluny
M’agradaria tindre’t tan a prop fins que siguerem un
I veure de nou aquell somriure, aquella llum
I oblidar el malson que em va allunyar de tu

Deixa de mirar-me
que el meu cor es trenca
Deixa de mirar-me
el meu món rebenta
Deixa de mirar-me
Deixa que la llum s’apague

I jo hem quede parat en la pista de ball
I tu hem mires i jo mire cap altre costat
i els minuts passen, la tornada torna a sonar
i recorde els teus batecs ressonant sense parar

I jo hem quede parat en la pista de ball
I tu l’abraces i jo mire cap avall
i les hores passen, la tornada ja ha acabat
i escolte aquell “t’estime” que em vares regalar

Deixa de mirar-me — Jo sóc de pedra, pots torturar-me
que el meu cor es trenca – Arranca’m el cor, no em sentiràs queixar-me
Deixa de mirar-me — Pots trepitjar-me i després rebutjar-me
el meu món rebenta – Esguella els poemes, no em veuràs agenollar-me
Deixa de mirar-me, Deixa que la llum s’apague

I quan arribe a casa el llit és tan gelat
i pegue voltes, i un altre dia torna a començar
I els anys passen i tu ja m’has oblidat
i recorde les mirades, les abraçades que em vares ensenyar

Deixa de mirar-me — Jo sóc de pedra, pots torturar-me
que el meu cor es trenca – Arranca’m el cor, no em sentiràs queixar-me
Deixa de mirar-me — Pots trepitjar-me i després rebutjar-me
el meu món rebenta – Esguella els poemes, no em veuràs agenollar-me
Deixa de mirar-me, Deixa que la llum s’apague