Anotacions rizomàtiques

L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular

26 de juny de 2012
0 comentaris

CANÇONER ETNOBOTÀNIC I FESTIU, per Daniel Climent (Poesia Popular)

Ací un video d’entrevista de Daniel Climent, per part de Joan Pellicer:


Impressions pròpies de Daniel Climent

Algunes voltes he coincidit presencialment amb el nostre Daniel Climent, professor de ciències naturals, investigador de llarg recorregut, autor de papers exemplars i de dignes docències vocacionals, militant actiu de Compromís-Bloc Nacionalista Valencià a la ciutat d’Alacant. La primera ocasió fou farà cosa de vuit anys davant del Teatre Principal d’Alacant, on un grup ben nombrós assistíem dissabte per la vesprada a una manifestació pro-valenciana exigint un repertori digne d’obres i guions en la nostra llengua. Va ser memorable com Daniel i un servidor ens vam saludar espontàniament, sense presentació prèvia, com reconeixent-nos els signes evidents d’eixa “francmaçoneria il·lustrada” que portem als rostres educats els curiosos de la consciència empírica de la pàtria.

Una altra ocasió, fa menys anys, vam compartir una ampla taulada de dones i hòmens d’acció política, provinents de diversos pobles i ciutats del sud, a una terrassa nocturna del barri del Carme, amb motiu d’un d’eixos congressos de cap de setmana del Bloc Nacionalista Valencià. En aquella tertúlia, mentre els cambrers anaven re/proveïnt-nos de gots llargs de gin-tònics, Daniel Climent exercia, tal com segueix fent avui en dia, de ponent raonador, veu cantant i ideòleg principal: senzillament, de tots els qui estàvem allí — i puc assegurar que hi havia regidors de governs i secretaris comarcals molt ferms, amb grans dots democràtiques de fèrtil improvisació estratègica en els debats i carejos davant dels oponents parlamentaris–, Daniel Climent amb el seu bagatge de bona informació ben destriada va plantejar esmenes socràtiques de reflexió autocrítica, i els va fer meditar – un per un—en les rutines desviants, les percepcions clarificadores i els potencials rendibles. No cal dir més: en aquella taula, Daniel Climent va demostrar que el treball ideològic, les lectures de fons, la documentació científica i l’anàlisi responsable són d’ ascendent i utilitat orientadores a l’acció sòcio-política.

Etnobotànics a peu d’obra, al País Valencià

Hem tingut l’oportunitat d’aprendre a valorar millor els punts forts del nostre medi ambient, gràcies a les recerques divulgades per un colla selecta de recercadors voluntaris que ens han explicat els secrets implícits de la Natura pròxima. Des dels paradigmes ecològics i botànics, s’han seguit diverses línies complementàries en els darrers anys: l’etnobotànica, o ús popular de les plantes amb finalitats medicinals, remeieres o preventives ha estat una profitosa eina d’apropar—i retornar– el coneixement al poble. Com que també hi ha un sector important d’estudiosos comarcals que han redescobert el potencial explicatiu de l’etnopoesia i l’etnomúsica, en l’elucidació de les claus del patrimoni immaterial de les comunitats zonals que habitem, trobem molt oportuna aquesta contribució tan completa de Daniel Climent en xifrar l’aprofitament que s’ha fet de les referències botàniques als cançoners populars. Més encara, aquest cançoner etnobotànic i festiu que avui oferim ací, en document word adjunt, per gentilesa i paciència del seu antòleg, consta tant de les lletres transcrites de les cançons, com dels links digitals per a escoltar-lo en les entranyables interpretacions vocals de diversos grups musicals. Ha estat distribuït com a material docent a les Jornades d’Etnobotànica d’Ibi (Alacant).

[Hi ha més: altres títols i accessos d’articles sobre etnobotànica a la revista Mètode…]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!