De Vacances per sempre al Google Maps

 

El cotxe de Google Maps ens va “enregistrar” durant les vacances per terres del Priorat durant els primers dies de setembre de 2016. Fou als peus del Montsant, mentre fèiem una visita guiada per les vinyes del Celler Joan Ametller , lloc on fan uns vins exquisits,  i unes visites guiades i tasts espectaculars i molt interessants…per a repetir! Encara que per als visitants de Google Maps estarem allí de vacances per sempre.

 

WEB PELLIKANA EN CONSTRUCCIÓ

Des d’avui, aquest bloc passa a anomenar-se “Kukat”, i em pose les piles per a fer la web de Pellikana, que estarà el més prompte possible. De moment vaig fent proves amb el Linux+Apache+Mysql+Php (LAMP), i quan veja que està correcta, intentaré penjar-la.

Ara l’adreça del bloc passa a ser http://blocs.mesvilaweb.cat/KUKAT

Perdoneu per les molèsties!

Expulsat d’una empresa per no tallar-se el monyo…un dilluns (recortes de la prensa seria)

De vegades pose alguna cosa personal al bloc, i avui es una d’elles. I quina! Bé, tampoc es per a tant, però es curiosa almenys. Bé, doncs fa una setmana que vaig començar a fer les pràctiques a una empresa d’Alcoi que es dedica al manteniment d’empreses.La primera setmana va ser prou tranqui?la, no fèiem molt, la veritat. Ni el meu instructor (que no es l’amo) ni jo anavem de cul. (això si, molt simpàtic i bon tio, la veritat). I aquesta setmana ja es veia moviment, ja anàvem a empreses, i ja hi començava a haver-hi mes feina…

Però clar, jo em vaig retallar la cresta el divendres! Com cada mes des de fa 4 anys! Quina sorpresa la meva el dilluns quan el alt mandatari de l’empresa em va dir que tenia que llevar-me-la! Abans es veu que com ho duia 2 centímetres més llarg per els costats no es notava tant….Bé, tampoc hem va saber tan mal, i vaig pensar…Doncs ja va sent hora de canviar un poc de look (això si, un poc trist…4 anys es noten!)

Com tots sabreu, les perruqueries tanquen el dilluns, o això pensava jo. A mi sincerament, és la meva mare l’encarregada de fer-ho. Però un dilluns a les 9 de la nit no vaig a dir-li que es pose a tallar-me el monyo, la veritat. (segurament l’amo de l’empresa aquesta si, per el que es veu… I si duu cresta la tira de casa!)

Doncs bé, avui ja no seguisc en l’empresa.M’han “despedit”de les pràctiques del mòdul!! Es veu que com no m’he tallat la cresta en menys de 24 hores ja no done la imatge que necessita aquesta empresa. Increïble? Normal? Que cadascú pense el que vulga, però “despedir” a un estudiant per no tallar-se el monyo un dilluns (que no obrin!!!! no crec que li haja preguntat a ma mare si ho fa ella…) hem pareix una falta de respecte i una prepotència al.lucinant.

Bones Notícies? Si! Ja no hem talle la cresta (gràcies que no ho vaig fer ahir, que el dissabte tenim concert!!!) , estic més a prop de casa, i segurament aprendre més que el que estava fent.

A veure si despedeixen a Beckham (cresta i cresta i mes cresta, la veritat es que estàn xules, jejej) algún dia per els cabells tan estrafolaris que porta normalment. Per no parlar de Dennis Rodman, A no! que eixos tenen pasta! pasta! pasta! Si al final tot acaba en lo mateix: Pasta! Pasta! Que no en tens?, pos al carrer!

MANUAL DE SUPERVIVÈNCIA PER A MADRILENYS

M’ha fet molta gràcia l’email que he rebut avui. Si a algú se li ocurreixen més, poseu-ne!

Aquest és el Manual de Supervivència per a Madrilenys que ha editat la Conselleria per a aquest estiu

Estimados turistas madrileños:


Con el presente escrito esperamos poder prestarles
un servicio de traducción de vocabulario y expresiones útiles
valencianas que pueden escuchar durante sus placenteras vacaciones en
esta nuestra Comunitat Valenciana. Esperamos que les sea de interés.
.
Conselleria de Turismo, Urbanismo y Gilipollismo de la Barbaridad Valenciana.

VOCABULARIO VALENCIÀ-CASTELLANO



IEEE!.- Hola.

AU.-
Adiós.

MONE / NEMON.- Vámonos.

MECAGÜEN LA
FIGATATIA.- Discrepo de su opinión, estoy bastante en
desacuerdo / Saludo a un conocido que hace tiempo que no ve.

(continua…)




MECAGÜEN LA MARE QUE
LA PARIT AL FILL DE PUTA EIXE.- Discrepo con su punto de vista, y/o
con la acción (muchas veces relcionada con la conducción)
que acaba de realizar.

 

VES A FER LA MÀ.-
Aleje su sombrilla un poco de mi toalla que me hace sombra, gracias.

 

IEEEEEEEP FILL DE PUTA, A
ON VAS?.- Saludo a un conocido.

NEM A FER-MO’N UNA.- Me voy a
tomar una cervecita.

XE, SERÀ PER
DINERS COLLONS.- Variante de ‘xe, això ho pague jo’.

A RAS DE FIGA: Minifalda.

A RINXOPOMA.- Falda aún
más pequeña que la minifalda.

PER COLLONS.- Necesariamente, por
necesidad.

VES I GITA’T.- No digas tonterias.

SI LA VISTA NO M´ANGANYA,
PORTE UNA BONA CASTANYA.- Referencia al estado de embriaguez.

 

NYAS!.- Cuando le das
algo a alguien (emplear la expresión mientras se lo dais).

MENFOT.- No me importa demasiado.

MENFOTS.- Habitantes de
la terreta, nativos.

SANGONERETA.- Chupa tintas,
tragón.

AMOLLAR.- Soltar donde se
pueda, dejar caer.

PANFIGOL.- Persona
tranquila

SUMBALI.- Echar a correr / pegarle a
alguien.

LLUNY.- Lejos.

MOLT LLUNY.- Muy lejos.

A
FER LA MA.- Muy muy lejos.

AGUSAES, ‘GONIA QUE
DONES!.- No acaba de caerme bien usted.

.

T’AGÜELA QUAN PIXA
FA CLOTET?.- Ya vale con el cachondeo, gracias.

.

LA FIGA TA TIA ROSSEGA
KIKOS.- La hermana de tu madre tiene mal humor.

.

TINC EL PIU ENCéS
EN FLAMES.- Cariño, esta noche vamos a tener relaciones.

.

TIRA MES UN PeL DE FIGA
Q’ UNA MAROMA D’BARCO.- Lo que consigue una mujer no lo consigue
nadie.

FARDATXO.- Bicho grande.

VALENCIANOTA.- Mujer que
le gusta todo lo relacionado con Valencia.

.

AMARRAELPONIIIII /
AGARRALI EL MORRO A LA BURRA.- Tranquilizateeeee!.

.

VAIG COM CAGALLÓ
PER SEQUIA.- Ir sin rumbo fijo.

.
ALÇA
EL RABO, PERDIGOT.- Espavílate, vamos.

SI T’ARREE UNA
NYESPLA VORÀS.- Amenaza.

AGARRA’T QUE VE (CURVA).-
La vamos a liar.

.

AÇO ES MEL DE
ROMER.- Que es muy bueno-bonito.

.

A CAGAR A L’HORT.- Vete,
fuera de aquí.

.

AMAGEUSE LES CARTERES.-
Llegada de alguien inesperado.

.

ME CAGUEN (DEU/ DÉNIA/
DEN / LA FIGUERETA / L’HÒSTIA).- Expresión de multiples
aplicaciones según estado de ánimo.

LA MARE QUE VA….-
Exclamación.

CAP DE SURO.- Cabezón, tonto,
bobalicón.

LA FIGA EM FA PALMES.-
Guapo, me gustas.

.

HI HA MES DIES QUE
LLONGANISES.- Aún queda tiempo.

.

VAS A LA MAR I NO TROBES
AIGUA.- Despistado.

.

Xè! VES I TOCA’T
EL COLLONS.- Hága el favor de no molestarme.

ANIMAL DE SÈQUIA.- Bruto.

COM SI CAGARES, PERÒ
PA CA DINS.- Eso es una tonteria//imposible.

.

XE, DE VERES, COM SI
MENJARES PERES I LES CAGARES SENCERES.- De verdad de la buena.

.

AIXO ES BUFAR EN CALDO
GELAT.- No tiene usted nada que hacer en el asunto.

TAPEROT.- Tonto

ME CAGUE
EN LA MARE QUEM VA PARIR.- Caramba!.

AH! REDEU.- Madre
mía.

XE QUE BO.- Me gusta.

AÇÒ? AÇÒ??
AÇÒ ES MASSA,TU.- Qué barbaridad!.

.

TU NI TENS VERGONYA NI
L’HA CONEIXES.- Es usted un poco madrileño, caramba.

.

XE, VES I TIRA A FER LA
MA!!.- Vuélvase usted a Madrid, gracias.

.

NI XIXA NI LLIMONÀ.-
No servir para nada o poca cosa.

.

TINDRE POCA ESPENTA.- No
tener iniciativa.

.

TOT PER L’AIRE.-
Caracoles!! Caramba!.

TIRALIIII.- Continue usted.

JUGA, JUGA I VORÀS….-
Aplicable a multitud de situciones, suEle terminar con ‘L’hòstia
que t´emportes’.

.

COLLONS.- Testículos.
Generalmente se usa para todo, al comenzar o terminar la frase puede
variar el significado de la misma.

.

MENGES MES QUE EL TIO
SANGONERA (QUE VA MORIR DE UNA FARTERÀ).- Come usted mucho.

A MANTA!.- En
cantidad.

BORINOT.- Torpe, bruto.

AU CACAU.- Hasta luego
Lucas.

AIXÓ ÉS
TOT OLLA (EN PENQUES).- Esto es una tonteria (con acelgas)..

EIXE ES UN SANGUANGO.-
Ese es un madrileño desgraciado.

.

SI TE PEGUE UNA BORINÀ
ET REVENTE COM UNA MAGRANA.- ¿Puede usted dejar de
molestarme?.

.

MA QUEEE ERES…, MA’
QUEEEE T’AGRÀ…- Hay que ver, hay que ver… (expresión
de reproche).

.

HA PEGAT UN ESCLAFLIT.-
ha explotado.

.
FUIG
DEL MIG HOSTIAAAA.- Apartese por favor…

.

XEEE VAAA, XE.- Venga, dese prisa.

MECAGÜEN EL
FILLDEPUTA MADRILENYO EIXE.- ….Si oye esto mejor salga corriendo.

 

BOIG PER TU: L’ADÉU FINAL

Ara si, espere que el teu somriure i?lumine les nits fosques d’aquesta vida, ja que amb mi no has pogut aconseguir-ho. Tal volta en altra vida, en altre temps, el nostre amor puga tornar a ser com abans. Moltes gràcies per tot.


Aquesta si que va per a cançó de Pellikana:



La
Foscor de les Nits

Ara que les llàgrimes
envolten el meu rostre
Ara que la foscor de les nits envolta el
meu cor
Avui t’escric, pot ser per darrer cop”

Als carrers, de la gran ciutat
L’ànima en pena, rodejada de
soledat
Als estrets carrerons de la
llibertat
el teu cor i el meu viuen
l’eternitat

Aquest conte de fades, un dia va
acabar
el malson que avui a començat
Somnis, i?lusions i esperançes
perdudes, en la barra d’aquell bar

Avui t’escric, pot ser per darrer
cop
Les tenebres envolten el meu cor
Avui t’escric, pot ser per
darrer cop
Nits llargues, esperant la mort
Avui t’escric, pot
ser per darrer cop
Mort en vida, mort d’amor.

Els teus llavis i els meus
mai es podien separar
i ara que tot acaba
Que tindré que fer per a
poder-ho oblidar?

Falses promeses d’amor
que ara ja s’han esborrat
El cor partit en dos
Quan no hi ets al meu costat

Avui t’escric, pot ser per darrer
cop
Les tenebres envolten el meu cor
Avui t’escric, pot ser per
darrer cop
Nits llargues, esperant la mort
Avui t’escric, pot
ser per darrer cop
Mort en vida, mort d’amor.

Avui t’escric, des de la foscor de
les nits
el meu cor, la meua vida, el meu
destí
Avui t’escric, des de la foscor de
les nits

 

I com deia aquell:

¿Y qué le importa a nadie como esta mi alma?
más triste que el silencio
y más sola que la luna,
¿y qué importa ser poeta o ser basura?”

AVUI T’ESCRIC, DES DE LA FOSCOR DE LES NITS

Ara que les llàgrimes envolten el meu rostre
Ara que la foscor de les nits envolta el meu cor
Avui t’escric, pot ser per darrer cop

Aquelles abraçades inoblidables
Aquelles besades que no acabaven mai
Un 9 d’0ctubre que la gelor de les nits
Eren enceses pel calor del nostre amor

El dia de fidels difunts
Aquell dia 2 de novembre
Quan el meu cos i el teu
ja no es van poder separar

Nits plenes d’estels, enllumenaven el nostre amor
Aquells parcs, aquells carrerons
Aquelles festes que no acabaven mai al teu costat

Els problemes i les ferides
que el nostre amor sempre tancava
Quan cada Abril era una esperança
Per a poder seguir sempre junts

Aquelles besades que no acabaven mai
Aquelles nits plenes d’esperança
El teu somriure sempre m’acompanyava
Als dies de tristesa i solitud

Veure’t feliç era el que hem feia viure
Veure’t trista era allò que hem feia morir

Per tu, solament per tu
El meu àngel, la meva llum
Per tu, solament per tu
La meva perla, la meva llum

Aquells dies de felicitat
Quan el nostre amor ho era tot
Quan tenia els teus llavis a prop
Quan la teua rialla feia anar el meu cor

Aquelles nits meravelloses
Abraçades i besades
Fins arribar a la bogeria
La bogeria del nostre amor

Avui t’escric, pot ser per darrer cop
Les tenebres envolten el meu cor
Avui t’escric, pot ser per darrer cop
Nits llargues, esperant la mort
Avui t’escric, pot ser per darrer cop
Mort en vida, mort d’amor.

Ara el camí es llarg
Ara el camí es fosc
Les tenebres envolten el meu cor

Avui t’escric, des de la foscor de les nits
el meu cor, la meva vida, el meu destí
Avui t’escric des de la foscor de les nits

Per tu, solament per tu
El meu àngel, la meva llum
Per tu, solament per tu
La meva perla, la meva llum

Per al meu àngel. Espere que el teu somriure creme les nits fosques d’aquesta vida.

CINEMA EN VALENCIÀ: LLACH, LA REVOLTA PERMANENT

A falta de difusió del cinema en valencià, des d’aquest bloc i amb l’ajuda de ruccatalà i programes com l’amule, intentarem viure plenament en la nostra llengua.

Avui un documental que posa la carn de gallina (o millor dit, de gallineta) sobre l’assassinat de cinc obrers aquell 3 de març de 1976. a Vitòria-Gasteiz. El film repassa tots els fets i l’història de Lluís Llach i de la cançó Campanades a Mort, composada per Llach pocs minuts després de rebre la notícia.

El 31 de Març de 1976, la lluita obrera a Vitòria està organitzada i fa front a la repressió de la patronal. Es defensa el lloc de treball juntament amb la democràcia i la llibertat. El 3 de març, després de 54 dies de vaga, Vitòria està repleta d’obrers, estudiants, professors…Tots units es dirigeixen al centre de la ciutat. La policia reprimeix amb contundència i la població respon i es defensa. Les barricades incomuniquen la ciutat, i tot el món marxa cap a l’església de San Francesc, on hi ha milers de persones.

La policia ordena desallotjar l’església i comença a disparar pots de fum al seu interior. Es provoca el pànic i la gent va eixint mentre les forces de l’estat els disparen. Pedro María Martinez, Francisco Aznar, Romualdo Barroso, José Luis Castillo i Bienvenido Perea moren a conseqüència de les greus ferides.

Avui, el co?lectiu de familiars de les víctimes del 3 de març està a l’espera de comparèixer davant del Tribunal Internacional de l’ONU, després de quedar tancats tots els camins amb la justícia espanyola.

HERRIAK EZ DU BARKATUKO! (EL POBLE NO OBLIDARÀ!)

Descarrega-la amb l’amule ací. (O copia l’enllaç a l’amule)

CASA PINET: PARADÍS GASTRONÒMIC I COMUNISTA

Per fi, després d’uns mesos intentant anar a menjar a aquest restaurant, que s’encontra en Tàrbena (a prop de Benidorm), avui ho he aconseguit. I no solament m’ha deixat un agradable sabor al paladar, també ha segut una experiència inusual i extraordinària.

Després de pegar voltes i més voltes i travessar Callosa d’en Sarrià, La Nucia i demés poblacions, arribem a Tàrbena, en un racó perdut a dalt de les muntanyes, des d’on es veu Benidorm. Una població menuda i tranquila, on avui estaven cel.lebrant la setmana de la música.

Peguem una volta pel poble, i finalment divisem la bandera republicana. Ja hem arrivat! Entrem en la Casa Pinet i ja podem contemplar el paradís comunista. Escoltem a Pep Gimeno "Botifarra" (com no) de fons, i el local pràcticament al complet. Tenim molta sort, solament queda una taula per a dues persones. Des del primer moment, la familia Pinet ens tracta pràcticament com si forem amics de tota la vida!

Seiem en la taula, on possiblement ho haja fet Ovidi Montllor, Vicent Andrés Estellés, Joan Fuster, Lluís el Sifoner, Santiago Carrillo…una sèrie de personalitats que han degustat els plats del senyor Pinet, i al poc de temps comença a sonar La Internacional, Quilapayun, Emili Somenyo… Un somni? No! Estem desperts.

Parets repletes de records, on el socialisme, el comunisme i el nacionalisme es barregen amb els utensilis agrícoles del País Valencià, i amb tota mena d’aparells. Parets repletes d’història, on es pot veure el comunicat de la mort de Miquel Grau i tota mena de notícies relacionades amb la nostra lluita. Parets que si pogueren parlar…

I per a dinar, a elegir: Peix al forn, Arròs amb fesols, Putxero, les típiques sobrassades i botifarres, fideuà, conill amb tomata, porquet al forn… Menjar de la Terra, i a un preu popular. I això que el restaurant compta amb nombrosos reconeixements: L’estel d’or a la gastronomia, el plat d’or de la gastronomia espanyola, "Britannia" European Award…

Finalment unes misteles, unes cassalles i un moment agradable amb la família Pinet, que ens conten històries i més històries. Ens conten els moments divertits amb l’Ovidi, el Joan Fuster… Per Casa Pinet han passat els personatges més rellevants de la nostra història i això es nota en l’ambient. I més tenint en compte que el senyor Jeroni Pinet (ja major el home) és net d’un bandoler que furtava als rics per a donar als pobres (si no he llegit mal, que la mistela…)… Un somni? No, continuem estan desperts.

En Tàrbena, en Casa Pinet, al servei del poble. No dubteu en anar si voleu menjar bé i estar a gust. Tornareu.

Si voleu reservar: 96 588 42 29.

POT DE PLOM AL PARANINF DE L’UNIVERSITAT D’ALACANT

Avui Xavi Castillo arriva a Alacant amb el seu Canvi Climàtic Circus, un "xou" on parla sobre l’escalfament de la terra i les seves consequències.

I que fan els del G8? Xuclar-se-la uns als altres, com diu Castillo, entre altres teories com la próxima inundació de la ciutat de València, i la "dificultat" per a fer-se "gintonics" que tindrà Rita Barberà. Històries per a "pixar-se de risa"!!

Com a fanàtic incondicional de Xavi anime a la gent a que vaja a Alacant a passar una estona divertida, no decepcionarà a ningú.


Xavi i el "Primo de Rajoy" (per charlifuster)